L'oferta limitada de lloguer a les grans ciutats ha impulsat noves maneres de viure
El living a Catalunya: quin tipus creix més i quin és més rendible
Unsplash

Fa uns anys que el living es manté fort, especialment a les grans ciutats. Per a molts inversors és una aposta segura. Ara bé, trobem diversos tipus de living: coliving, sènior living, build to rent..., i no tots estan donant els mateixos resultats en inversió: quin és el que més s'estén a Catalunya i el considerat més rendible?

A AHS Inmuebles indiquen que el mercat immobiliari a Catalunya experimenta una transformació significativa a causa de la combinació de canvis reguladors i noves tendències de consum. Amb el lloguer de llarga estada cada cop més restringit per normatives que limiten els preus, observen una expansió d'altres modalitats de living, com ara el flex living o coliving, “que han guanyat tracció perquè responen tant a aquests canvis en els hàbits de vida com a la necessitat d'optimitzar l'ús del parc immobiliari existent”.

Coliving, més demanda i expansió

A Tecnitasa donen a conèixer que es tracta d'un model d'habitatge compartit que combina espais privats amb zones comunes i serveis com ara neteja, internet o fins i tot coworking. És ideal per fomentar la vida en comunitat i combina una experiència d'interacció social amb contractes més flexibles.

El living a Catalunya: quin tipus creix més i quin és més rendible
Unsplash

Javier Fernández-Pacheco Mazarro, Professor d'EAE Business School i autor de "Alquilar o Comprar. La guía para acertar en tu decisión", expressa que el coliving és vist com una fórmula de convivència compartida, on diverses persones, generalment joves professionals o estudiants, lloguen espais privats (habitacions o petits estudis) dins d'un edifici amb zones comunes (cuina, sales d'estar, coworking, etc.). "Aquest model respon a la manca d'oferta assequible i a la dificultat d'accedir a un habitatge individual, però també compleix una funció social ja que ajuda a crear comunitat i facilitar la socialització, principalment a entorns urbans".

Maribel Martínez, arquitecte tècnic & Project Manager, gerent de Bel.lar Espais i assessora col·laboradora de iad España, opina que la regulació del lloguer per part de l'administració local facilita aquest model i promou la seva expansió de forma controlada, concentrant així un elevat nombre de llits a Catalunya.

Segons diversos informes, el 2020 hi havia uns 2.000 llits de coliving a tot Espanya, i es preveu que el 2025 s'assoleixin al voltant de 20.000, dels quals aproximadament un 75% es concentren a Barcelona i Madrid.

Per a l'experta, “l'oferta limitada de lloguer a les grans ciutats ha impactat directament el mercat, empenyent molts consumidors a optar per compartir espais a causa de la manca d'habitatge disponible i els elevats preus. Aquesta escassetat d'oferta, unida als alts preus, ha impulsat la demanda de coliving, elevant alhora la seva rendibilitat, que se situa entre el 7 i el 10% brut anual -depenent de la ubicació- davant del 3–4% del lloguer residencial tradicional.

Segons Tecnitasa, el coliving sol situar-se en un rang alt del sector, amb retorns estimats entre el 7 i el 10% anual, com exposava Martínez, impulsats per la rotació i la demanda de joves professionals.

Martínez destaca que, a curt termini, el coliving continuarà sent el model amb més expansió, a mitjà i llarg termini a Catalunya.

Sènior Living i el seu gran potencial

El professor d'EAE esmenta que aquesta fórmula està pensada per a persones grans que desitgen viure de forma independent però amb determinats serveis i acompanyament, i és "una alternativa a les residències tradicionals. Aquests habitatges adaptats fomenten l'autonomia, ofereixen espais comuns i serveis compartits, responent d'aquesta manera a una demanda creixent de persones que no volen envellir en solitud ni a institucions tradicionals".

Maribel Martínez creu que el Sènior Living té un potencial enorme. Catalunya compta amb una població cada cop més envellida que busca alternatives a la residència tradicional i a viure sola. "El Sènior Living respon a aquesta demanda oferint habitatge amb serveis i fomentant la vida en comunitat, així que es perfila com una opció molt atractiva per a la gent gran del futur. Aquest segment genera cada vegada més interès entre inversors, ja que combina la rendibilitat immobiliària amb la prestació de serveis, amb una rendibilitat bruta estimada entre el 4 i el 6%".

Residències d'estudiants: més necessitat

Madrid i Barcelona són entre les deu primeres ciutats del rànquing de Student Housing, segons un estudi de Patrizia. Barcelona, que ocupa la desena posició, combina el prestigi acadèmic i la projecció internacional amb un mercat consolidat però desproveït, cosa que reforça la seva competitivitat com a destinació d'inversió.

Antonio Marin-Bataller, Head of Investment Management Living a Patrizia, esmenta que "les residències d'estudiants s'estan consolidant com un pilar clau a les estratègies d'inversió institucional. El nostre Student City Index ofereix una guia estratègica per a una assignació de capital més eficient en un context marcat per la urbanització, la mobilitat internacional i la creixent demanda d'educació superior. Barcelona destaca com a mercat consolidat amb alta demanda i oferta limitada, fet que la converteix en destinació clau per invertir en aquest sector”.

Maribel Martínez ho veu com un model interessant a ciutats universitàries com Barcelona, encara que ja força consolidat. Amb una rendibilitat bruta estimada entre el 6 i el 8%.

Altres models a tenir en compte

El Build to Rent (BTR) s'ha de seguir de prop. Martínez opina que és una fórmula orientada a famílies o professionals: menys rendible per unitat, però atractiva per a grans fons a causa de la seguretat d'ingressos recurrents (rendibilitat estimada entre el 3,5 i el 5%).

Tecnitasa també el destaca dins del living, ja que ofereix una rendibilitat bruta mitjana del 5,5%, superior al 4% del lloguer residencial tradicional.

Sigui quina sigui la rendibilitat per a Catalunya, el professor d'EAE Business School té clar que les tendències demogràfiques (envelliment, llars unipersonals), els canvis laborals (teletreball, mobilitat) i la pressió immobiliària continuaran alimentant l'expansió del coliving, el sènior living i la convivència intergeneracional.