La Generalitat amenaça el govern espanyol de portar l'índex de lloguer als tribunals

La baralla entre la Generalitat catalana i el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana pel nou índex de preus de referència del lloguer que afecta les àrees de mercat residencial tens té un nou capítol, i això que l'executiu autonòmic és l'única regió que fins ara està aplicant aquestes zones tenses, on es pot controlar l'evolució dels preus dels lloguers, actualment a 140 municipis catalans.

La consellera de Territori de la Generalitat catalana, Ester Capella, ha anunciat que presentaran un requeriment contra el govern central perquè considera que el nou índex estatal de referència de preus del lloguer incompleix les normatives en matèria d'habitatge i lloguer, ja que no té en compte l'índex de preus elaborat pel mateix executiu català.

El requeriment de la Generalitat es basa en el que estableix la llei d'habitatge sobre la col·laboració entre els departaments competents del govern central i autonòmics, sobretot entre aquells que hagin desenvolupat sistemes de referència del preu del lloguer en els seus respectius àmbits territorials per “assegurar la col·laboració entre sistemes, l'atenció a les especificitats territorials que s'hagin de tenir en compte”, segons diu la normativa.

També denuncia l'incompliment de la disposició addicional segona sobre sistema d'índexs de referència del preu del lloguer d'habitatge del reial decret llei 7/2019, d'1 de març, de mesures urgents en matèria d'habitatge i lloguer.

Aquesta disposició estableix que “en els seus àmbits territorials respectius, les comunitats autònomes podran definir de manera específica i adaptada al seu territori, el seu propi índex de referència per a l'exercici de les seves competències i als efectes de dissenyar les seves pròpies polítiques i programes públics d'habitatge”. A això s'agafa la Generalitat per exigir, almenys, que es puguin combinar els dos índexs.

Un xoc d’interessos i diferència de criteris des de l’aprovació de la llei d’habitatge

Quan es presenti el requeriment, el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana tindrà un mes per respondre a la petició de la Conselleria de Territori. Si la resposta no és satisfactòria per a la Generalitat, tindrà dos mesos per presentar un recurs contenciós administratiu davant de l'Audiència Nacional, tot i que cal tenir en compte que tot això passa després de l'anunci de la nova convocatòria d'eleccions autonòmiques a Catalunya per al 12 de maig.

Aquesta disputa i diferència de criteris porta present entre el Ministeri d’Habitatge i la Conselleria de Territori pràcticament des que es va aprovar la llei d’habitatge el maig de 2023. Primer, durant la presentació i negociació dels criteris perquè els 140 municipis catalans poguessin ser considerats com a àrees de mercat residencial tens. La Conselleria ja exigia que es poguessin posar en marxa des de la tardor de l'any passat, però el Ministeri d'Habitatge, que no ho va engegar fins al novembre passat, després de la formació de govern després de les eleccions generals, va afirmar que primer havia d'estar publicat l'índex estatal de referència, que no va arribar fins a finals de febrer.

La Conselleria de Territori va presentar al·legacions a aquest índex del lloguer del Ministeri d'Habitatge durant el període d'informació pública de l'índex estatal, després de no prosperar les negociacions entre les dues administracions per aplicar tots dos índexs alhora.

El sistema estatal de referència de preus de lloguer està basat en més de dos milions de declaracions de la renda d'arrendadors i s'utilitzarà com a referència per als nous contractes a les zones que es declarin tenses per a grans tenidors i en pisos que no hagin estat de lloguer. L'índex estatal es basa en una forquilla de preus entre una renda màxima i mínima, mentre que l'índex català ofereix un preu de referència més exacte.

Catalunya proposa que s'apliqui com a referència inicial al límit de lloguers a l'índex català quan el valor es trobi dins dels límits de l'índex nacional. Quan l’índex català estigui fora d’aquesta forquilla, Capella aclareix que s’apliqui l’extrem superior de l’índex estatal.

Segons les seves estimacions, combinar tots dos sistemes aconseguiria una reducció més ràpida de les rendes. Un estudi realitzat per la Conselleria assenyala que l'índex estatal reduiria els lloguers en el 36 % dels casos, mentre que l'índex català ho faria en un 54 %, mentre que l'aplicació combinada de tots dos arribaria al 57 %.