El màxim responsable del consistori de la ciutat, liderat pel Partit Popular, va anar al barri del Gorg on un grup d'homes havia ocupat un local
L'alcalde de Badalona es pren la justícia per la mà i evita una okupació en directe
Freepik

L'alcalde de Badalona, ciutat de la província de Barcelona, Xavier García Albiol, baixa al fang per posar fi a un cas d'ocupació a la ciutat. El màxim responsable del consistori de la ciutat, liderat pel Partit Popular, va anar al barri del Gorg on un grup d'homes havia ocupat un local. Després de parlar-hi, els ocupes van procedir a desallotjar l'espai. “He advertit als ocupes que no me n'anaria fins que marxessin, i no me n'he anat fins que se n'han anat”, va assegurar el polèmic alcalde.

"Aquesta tarda, amb el suport dels veïns, hem evitat l'ocupació d'un local al barri del Gorg. Mentre les lleis segueixin afavorint els okupes, a Badalona els fem front. Aquí no són benvinguts”, va assegurar l'alcalde a totes les xarxes socials.

Al vídeo que ha pujat a les seves xarxes, es pot apreciar com l'alcalde arriba al lloc i dirigeix unes paraules a tots els veïns de la zona, que s'han reunit davant de la porta del local ocupat: "D'aquí no me'n vaig fins que se'n vagin.

Unes paraules tranquil·litzadores que dissuadeixen els residents del Gorg i el deixen actuar: "Entraré a parlar-hi", comunica l'alcalde abans d'endinsar-se al local, entre aplaudiments dels veïns, per parlar amb els ocupes.

“Aquest país és una punyetera vergonya. El que passa aquí no passa a cap país d'Europa. Tenim una llei que protegeix els ocupes davant dels veïns i propietaris", va assegurar l'alcalde una vegada es va assegurar que els ocupes marxaven del local.

Xavier Garcia Albiol ha estat una figura controvertida i divisiva a Badalona. El seu mandat com a alcalde ha estat marcat tant per èxits significatius com per polèmiques, especialment en temes com l'ocupació, la immigració i la delinqüència.

Albiol ha estat durament criticat per les seves declaracions i polítiques sobre immigració, que molts consideren xenòfobes. En diverses ocasions, ha vinculat la immigració amb problemes de delinqüència i ha promogut campanyes que han estat percebudes com a racistes. El 2010, va llançar una campanya amb el lema "Netejant Badalona", que incloïa fulletons on relacionava la comunitat gitana romanesa amb la delinqüència. Aquesta campanya va ser condemnada per diversos sectors, que la van veure com a incitadora a l'odi racial.

Pel que fa a l'ocupació, Albiol ha adoptat una postura ferma i ha promogut mesures per desallotjar ocupes i tornar propietats als seus amos legítims. Tot i que aquestes accions han estat ben rebudes per alguns propietaris afectats, també han generat crítiques dels que consideren que no aborda les causes subjacents de l'ocupació, com ara la manca d'habitatge assequible.

En l'àmbit de la delinqüència i la seguretat, ha estat acusat de fer servir el tema per generar por i aconseguir suport polític. Els seus opositors argumenten que exagera la situació per justificar mesures de mà dura i retallades en drets civils. Tot i això, durant el seu mandat ha implementat diverses mesures de seguretat que, segons els seus defensors, han contribuït a reduir la delinqüència a Badalona. Aquestes mesures inclouen un augment de la presència policial i programes de vigilància.

Albiol també ha impulsat projectes de regeneració urbana i millora d'infraestructures, com ara la rehabilitació d'espais públics i la millora de serveis municipals. Aquests projectes han estat vistos positivament per molts residents que han notat millores als seus barris. A més, ha estat reconegut per la seva gestió eficient dels recursos municipals, ja que ha aconseguit mantenir el pressupost equilibrat i promoure una administració més transparent i propera als ciutadans.

L'opinió sobre Xavier Garcia Albiol a Badalona està clarament dividida. Per a alguns, les seves polítiques de mà dura i el seu enfocament en la seguretat i l'ordre són precisament el que la ciutat necessita. Per altres, els seus mètodes i la seva retòrica són polaritzants i no aborden els problemes de fons, com ara la integració social i l'habitatge.