El Parlament va aprovar dimecres passat el Decret llei 1/2025 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes, que estableix un règim sancionador per garantir el compliment de la contenció de les rendes de lloguer, amb el suport de PSC, ERC, Comuns i CUP i els vots en contra de Junts, PP, Vox i Aliança Catalana (AC), i no es tramitarà com a projecte de llei.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, Sílvia Paneque, va presentar al ple el decret com un "bon acord" que va en la direcció d'assegurar que els catalans puguin tenir un accés assequible a un habitatge, després que a finals de gener, Govern i Comuns van tancar un pacte que contemplava multes de fins.
Alhora, va remarcar que la feina "no ha estat fàcil", però va reivindicar la voluntat de canviar les coses, i per això va demanar el suport d'ERC i la col·laboració de tota la Cambra per operar, textualment, en un marc per a l'entesa en benefici de la ciutadania.
Infraccions greus o molt greus per establir lloguers per sobre del màxim en zones tensionades
Amb aquesta aprovació, es modifiquen les lleis del dret a l'habitatge i del Codi de consum, i es fixen com a infraccions greus o molt greus per establir lloguers a preus superiors al màxim permès a zones de mercat residencial tensionat.
El decret llei també recull com a infracció greu ometre o falsejar la finalitat d'un contracte d'arrendament, repercutir en el llogater despeses de gestió quan no sigui procedent i no fer constar a les ofertes i els contractes l'índex que correspon a l'habitatge o el preu del contracte anterior, o la condició de gran forquilla si és el cas.
Segons l'exposició de motius, el decret respon a la necessitat d'abordar "la pèrdua d'efectivitat de la contenció de rendes per l'absència d'un règim sancionador", atesa la situació social d'emergència generada pel desequilibri entre l'evolució dels preus de lloguer d'habitatges i la capacitat econòmica de les famílies.
Un debat entre "necessari però insuficient" a "absolutament desproporcionat"
Durant el debat, la portaveu d'ERC, Ester Capella, va avisar que aquest decret és "necessari però insuficient" i va remarcar que especular no és un dret, per això fa falta ambició i dur a terme moltes més accions, ja que aquesta llei no és l'única solució, segons ella.
En paral·lel, la diputada dels Comuns, Susana Segòvia, va admetre que la mesura "arriba un any tard" i va recordar la sanció ha de ser dissuasiva. També va instar el Govern a començar a multar les grans plataformes i, textualment, els pirates immobiliaris.
La diputada de la CUP, Laure Vega, va criticar que encara s'estigui "en aquestes altures" i va reclamar més recursos i inspectors, a més d'abaixar l'índex de referència del lloguer i limitar la possibilitat de lucre a l'habitatge.
Per part del PSC, la diputada Eva Candela va explicar que abordar aquest problema d'accés a un habitatge assequible no consta d'una mesura sinó de la suma de diverses, marcades per un "full de ruta" ferm per part del Govern amb mesures a curt i mitjà termini.
Per part seva, la diputada de Junts, Glòria Freixa, va titllar el decret d'"absolutament desproporcionat" i va urgir a deixar de passar la pilota a la teulada dels propietaris, així com a incentivar i deixar de castigar, en les seves paraules.
També la diputada popular, Àngels Esteller, va lamentar la "persecució contra el propietari" que, a parer seu, és un error absolut i no resoldrà el problema sinó que l'agreujarà.
La diputada de Vox, Mónica Lora, ho va descriure com una "nova mesura intervencionista" que, segons la seva opinió, s'empara en una llei estatal per al dret a l'habitatge que va demanar derogar.
La diputada d'Aliança Catalana (AC), Sílvia Orriols, va opinar que tanta política punitiva només aconseguirà ampliar el mercat de pisos buits i tancats: "Ni resolen el problema ni alleugen el conflicte".