Algunes de les solucions dels experts davant de l'escassetat d'habitatges a Catalunya

L'escassetat d'habitatges és un problema latent a tot Espanya. Tant és així que el Banc d'Espanya xifra aquest dèficit en 600.000 habitatges entre els anys 2022 i 2025. Catalunya és una de les comunitats on aquest problema és cada cop més important, però quines mesures estableixen els experts per combatre'l?

Antonio Pérez de la Torre, director general d'Alfa Immobiliaria, assevera que l'escassetat d'habitatges a Catalunya és perquè la producció d'habitatge nou està molt per sota de les necessitats reals, en part degut a l'escassetat de sòl disponible i a la complexitat dels tràmits urbanístics, que es poden prolongar durant anys i desincentiven la inversió.

A això s'afegeix una demanda molt elevada, tant local com internacional, que tensiona encara més el mercat i eleva els preus. "Un altre factor rellevant és l'escassetat d'habitatge protegit i social, que representa un percentatge molt baix del parc total i no cobreix les necessitats dels col·lectius més vulnerables".

A més, l'expert assenyala la indefensió jurídica que troben en aquest moment els propietaris, grans i petits, que ha “escanyat” encara més l'oferta disponible. Tot això configura un escenari on accedir a un habitatge, ja sigui en compra o en lloguer, s'ha convertit en un repte per a moltes famílies catalanes.

Manca de construcció

Es construeix, sí, però menys que abans i de manera més lenta. A la recent fira del sector, Construmat, celebrada a Barcelona, ​​les Associacions APCEspanya, la CNC, el CSCAE i el CGATE van lliurar un decàleg de mesures davant la falta d'habitatge a la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez i al president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa.

Aquest decàleg recull, entre altres qüestions, la necessitat d'incrementar la creació d'habitatge, tant en venda com en lloguer, en 220.000 habitatges anuals. Per això, s'assenyala com a imprescindible disposar de sòl finalista, agilitzar els processos urbanístics, i garantir la seguretat jurídica amb un marc normatiu estable per a facilitar la inversió. Les associacions del sector reclamen una major col·laboració publicoprivada i un pla de xoc per solucionar la manca de mà d'obra qualificada, amb un focus especial en la formació i en l'atracció de joves i dones al sector.

Pexels

Flexibilitzar usos i aturar l'augment de la densitat urbana

A la darrera edició de V-Talks, organitzada per Vecinos Felices i amb la participació de l'arquitecte i urbanista Daniel Mòdol, es van abordar algunes de les qüestions sobre aquest dèficit, especialment a ciutats com Barcelona i voltants. "Falten entre 15.000 i 20.000 habitatges anuals només per atendre la demanda a l'àrea metropolitana", va explicar Mòdol, que també va alertar sobre el deteriorament progressiu del parc edificatori per la paralització dels processos de rehabilitació.

Una de les conclusions que van establir és que la solució passa perquè el sector privat assumeixi un paper més proactiu. Com a exemple, es va destacar el projecte dels Jardins de Clara Campoamor, on les immobiliàries van aportar 820.000 euros i el Consistori 810.000 per a la remodelació de l'espai públic. “És la primera vegada que es fa una cosa així a Barcelona i el resultat ha estat positiu per a tots els implicats”, va apuntar Mòdol. "Hem obert un camí que es pot seguir explorant" va afegir.

Col·laboració entre administracions

A Alfa Immobiliaria proposen agilitzar la gestió del sòl i simplificar els processos administratius, que actualment suposen un veritable coll d'ampolla. A més, és fonamental fomentar la col·laboració entre les administracions i el sector privat, “creant marcs reguladors clars i estables que aportin seguretat jurídica als propietaris i atreguin la inversió tant nacional com internacional”.

De la Torre subratlla la necessitat d'enfortir la col·laboració publicoprivada, mitjançant consorcis i fórmules innovadores que permetin desenvolupar habitatge assequible sense renunciar a la viabilitat econòmica dels projectes.

L'expert no deixa de banda la importància de la rehabilitació i la transformació d'immobles infrautilitzats, com ara edificis industrials o oficines en desús, per restituïr-los al mercat residencial. "Fins i tot gosaria parlar de reconvertir grans edificis o superfícies que l'Administració Pública té repartits per totes les ciutats en habitatge".

Models alternatius d'accés a l'habitatge

Antonio Pérez de la Torre creu que és el moment d'apostar per models alternatius d'accés a l'habitatge, com ara el build-to-rent o el coliving, que poden complementar l'oferta tradicional i adaptar-se millor a les noves realitats socials i demogràfiques.

En aquesta línia, i als V-Talks, Mercedes Blanco, membre de l'equip de direcció de Fincas Blanco, va subratllar que, davant el preocupant augment de la demanda que ha portat a multiplicar per quatre el nombre de sol·licituds de clients compradors d'habitatge respecte del 2024, ha augmentat la demanda de models residencials alternatius, com ara el flex living o el coliving, que avui no tenen encaix clar a la normativa vigent.

Augmentar el parc públic d'habitatges

És una altra de les mesures proposades pels experts del sector. A Alfa Immobiliaria responen que és urgent mobilitzar el sòl ja classificat i revisar les càrregues urbanístiques per no paralitzar desenvolupaments viables, i aposten per l'ampliació del parc públic d'habitatge i la creació de fons mixts que facilitin el finançament de projectes de lloguer assequible.

També creiem que és fonamental innovar en els models residencials i articular polítiques de suport fiscal i avals públics per facilitar l'accés a l'habitatge a joves i famílies, alhora que es dóna seguretat jurídica als inversors”.

Emiliano Bermúdez, subdirector general de donpiso, opina que incrementar l'oferta passa per incentivar els propietaris perquè posin els seus habitatges de lloguer o potenciar la licitació i construcció d'obra nova. "La resta són pegats que no pal·liaran el problema de l'habitatge de forma significativa".

Innovació constructiva sense perdre la tradició

L'esdeveniment V-Talks també va abordar les possibilitats de construcció modular i prefabricada com a resposta a l'escassetat d'habitatge. En aquest cas, l'arquitecte i urbanista Daniel Mòdol va comentar que, tot i que s'han fet passes significatives -com ara projectes d'habitatge públic en fusta o construccions en sec-, va matisar que "no es tracta d'una solució miraculosa, no tenim tradició en aquest tipus d'edificacions i això afecta el manteniment i la percepció de durabilitat. El repte és millorar els sistemes tradicionals, sobretot des d'una òptica mediambiental”.

En general, es tracta d'una solució que necessita sumar esforços, innovar i dotar el sector d'un marc normatiu àgil i estable que permeti de respondre a la demanda real d'habitatge a Catalunya.