Barcelona torna a proclamar-se "zona zero" de la crisi d'habitatge… però quan toca posar terreny sobre la taula, desapareix. El primer gran concurs de solars impulsat per la Generalitat per construir 1.940 habitatges públics de lloguer assequible arrenca amb una dada incòmode: ni un sol solar dins de la ciutat de Barcelona. Zero presència al llistat, zero parcel·les i, a la pràctica, zero impacte directe a l'epicentre del mercat més tensionat de Catalunya. Segons experts consultats per idealista/news, "la manca de terreny a Barcelona en aquest concurs indica que no hi ha política d'habitatge capaç d'abordar el nucli del problema".
La paradoxa és evident: el Govern presenta l'operació com un moviment estructural per ampliar el parc públic, però la capital, on el problema és més greu i més visible, queda fora del mapa- I no per manca de necessitat, sinó per manca de sòl aportat a aquest mecanisme. Fonts del sector ho resumeixen sense embuts: sense terreny a Barcelona no hi ha política d'habitatge capaç d'atacar el nucli del problema, per ambiciosa que sigui la xifra total anunciada.
La clau, segons expliquen aquestes mateixes veus, rau en el disseny mateix de la convocatòria. El concurs només inclou solars que ja estaven inscrits prèviament a la Reserva Pública de Sòl de la Generalitat, un registre que serveix per canalitzar sòl municipal disponible cap a promocions de lloguer assequible. I en aquesta primera convocatòria concreta, Barcelona no ha aportat cap solar, malgrat que la ciutat sí que disposa de sòl públic i està impulsant habitatge per altres canals (promoció directa, acords específics o convenis), al marge d'aquest concurs.
Amb aquesta absència, la iniciativa neix amb un forat al centre del tauler, just quan el Govern vol convertir el concurs en un dels motors del desplegament d'habitatge protegit. L'esquema, tal com ho planteja la Generalitat, és clar: l'administració posa el solar i marca condicions; i el sector privat o el tercer sector construeix i gestiona sota regles de preu i servei, mitjançant concessions a llarg termini.
Un concurs dividit en quatre grans agrupacions
Per repartir el desplegament territorial i atraure promotors amb prou paquets de volum, el concurs s'ha organitzat en quatre agrupacions. Entre totes, sumen 37 solars repartits per 23 municipis amb demanda de lloguer acreditada.
L'Agrupació 1 concentra part del pes metropolità i del Vallès Occidental. Aquí apareixen Sant Adrià de Besòs, amb 3 solars i 292 habitatges; Santa Perpètua de Mogoda, amb 3 solars i 190 habitatges, i Terrassa, amb 4 solars i 119 habitatges. En altres paraules: el gran concurs sí que trepitja l'entorn de Barcelona, però evita la ciutat on la pressió immobiliària és més extrema.
L'Agrupació 2 es reparteix entre el Camp de Tarragona i el Penedès. Inclou un solar a Cambrils (1 solar, 52 habitatges), dos solars a Tarragona (2 solars, 237 habitatges) i una presència més puntual a Vilafranca del Penedès (1 solar, 40 habitatges) i L'Arboç (1 solar, 48 habitatges).
A l'Agrupació 3, el mapa es desplaça cap a les comarques gironines i el Vallès Oriental. Figueres és un dels municipis amb més pes: 4 solars i 150 habitatges, als quals se sumen ubicacions a Girona (1 solar, 59 habitatges) i Vilablareix (1 solar, 43 habitatges). A la Costa Brava apareixen també Lloret de Mar (2 solars, 63 habitatges), Tossa de Mar (1 solar, 79 habitatges) i Maçanet de la Selva (1 solar, 35 habitatges). Al Vallès Oriental entren Mollet del Vallès (1 solar, 32 habitatges) i Sant Celoni (1 solar, 37 habitatges).
Per acabar, l'Agrupació 4 barreja Catalunya Central, Ponent, Alt Pirineu i també parteix de l'àrea metropolitana. Aquí apareixen Vilanova del Camí (1 solar, 37 habitatges), Torelló (1 solar, 27 habitatges), Centelles (1 solar, 36 habitatges), Tàrrega (1 solar, 32 habitatges) i Vilagrassa (1 solar, 51 habitatges). A l'Alt Pirineu figura la Seu d'Urgell, amb 2 solars i 111 habitatges, mentre que a l'àrea metropolitana destaquen Abrera (2 solars, 46 habitatges) i Esplugues de Llobregat (1 solar, 124 habitatges).
La foto final: habitatge públic repartit
Sobre el paper, el concurs és el tret de sortida a una fórmula que el Govern vol convertir en palanca: activar sòl municipal, adjudicar-lo a operadors mitjançant concessions llargues i garantir lloguer públic assequible durant dècades.
Però el mapa d'aquest primer gran concurs deixa un missatge difícil d'esquivar: Barcelona es queda fora del repartiment, tot i ser el símbol i gran camp de batalla de l'emergència habitacional. I mentre no s'incorpori sòl de la capital a aquest tipus d'instruments, el sector adverteix que l'efecte continuarà sent parcial: es construirà parc públic, sí, però el lloc on el mercat estreny de debò continuarà sense una intervenció d'escala suficient.
**Pots consultar el llistat de municipis aquí**
Catalunya llança a concurs 37 solars per construir gairebé 2.000 habitatges públics de lloguer assequible
La Generalitat de Catalunya ha fet un pas rellevant en política d'habitatge amb la convocatòria d'un concurs de 37 solars en desús de municipis catalans per aixecar aproximadament 1.940 habitatges de lloguer públic assequible i posar-los al mercat amb una cessió d'ús de fins a 75 anys.
Catalunya obligarà els propietaris a informar si són grans tenidors en zones tensionades
El Govern de la Generalitat obligarà a informar als anuncis de lloguer de pisos si el propietari és un gran tenidor, segons ha avançat El País. Així consta després que la consellera d'Economia i Hisenda, Alícia Romero, hagi explicat que s'ha enviat al Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), òrgan consultiu del Govern, la Llei de mesures fiscals i financeres, més coneguda com a llei d'acompanyament dels pressupostos, pas previ a començar la tramitació dels comptes c