Les noves regulacions busquen limitar l'expansió dels habitatges d'ús turístic i mitigar-ne els efectes negatius
Què pot fer una associació de propietaris amb els okupes?
Freepik

Les restriccions a l'activitat dels pisos turístics i la por a l'ocupació d'aquests habitatges o l'impagament de lloguers podria treure a la venda centenars o milers de pisos turístics, segons la immobiliària K&N Elite.

Les noves regulacions busquen limitar l'expansió dels habitatges d'ús turístic (HUT) i mitigar-ne els efectes negatius, però la seva implementació no és efectiva i no hi ha la certesa que els habitatges alliberats del mercat turístic siguin realment destinats al lloguer residencial.

El 2024 es comptabilitzen més de 350.000 pisos turístics, amb un creixement destacat a regions com Andalusia, Catalunya i les Illes Balears. En llocs com Santa Cruz, Sevilla o el districte centre de Madrid, la turistificació ha portat a una concentració massiva de HUT, que en alguns casos supera el 60 % del parc residencial.

Impacte en el mercat de lloguer i venda

L'auge dels pisos turístics té un impacte directe al mercat de lloguer, que es materialitza en l'escassetat d'oferta d'habitatges de lloguer, i això deriva en l'augment dels preus, que a ciutats com Sevilla o Barcelona ​​han augmentat gairebé un 10 % a les zones afectades per la proliferació de HUT.

En paral·lel, la rendibilitat més gran dels habitatges turístics i la por a l'ocupació i impagament de lloguers fa que molts propietaris prefereixin destinar els seus habitatges al lloguer turístic. A les destinacions turístiques com la Costa del Sol o les Illes Balears, els ingressos mitjans mensuals d'un pis turístic poden superar els 2.500 euros, molt per sobre del lloguer tradicional.

Mesures regulatòries

En resposta a l'expansió dels pisos turístics i els seus efectes en el mercat immobiliari, tant el govern central com els governs autonòmics han implementat mesures per regular aquesta activitat. Una de les principals iniciatives ha estat la modificació de la Llei de propietat horitzontal, que permet a les comunitats de veïns vetar l'activitat de lloguer turístic als seus edificis si hi ha una majoria qualificada de tres cinquens dels propietaris. Aquesta mesura té com a objectiu equilibrar els drets dels propietaris amb els interessos de la comunitat i reduir les molèsties que sovint acompanyen l'activitat turística a zones residencials.

A ciutats com Madrid, l'Ajuntament ha endurit les sancions per als propietaris que operen il·legalment i imposa multes que poden arribar fins als 400.000 euros en els casos més greus. A les Illes Canàries, s'ha aprovat un avantprojecte de llei que obliga a destinar almenys el 90 % de l'edificabilitat residencial a habitatges permanents i prohibeix l'ús turístic d'habitatges protegits.

Els pisos turístics també generen un impacte econòmic significatiu perquè aquesta activitat ha injectat milers de milions dʻeuros a l'economia local a través de la despesa en allotjament, restaurants i lleure. Tot i això, aquest benefici econòmic ve acompanyat d'efectes socials adversos, com la desertificació de barris tradicionals i l'augment de tensions entre residents i turistes.

Reptes futurs

El futur dels pisos turístics a Espanya està marcat per la necessitat trobar un equilibri entre el desenvolupament econòmic derivat del turisme i la protecció del dret a l'habitatge. Les noves regulacions busquen limitar l'expansió dels HUT i mitigar-ne els efectes negatius, però no resulta fàcil implementar aquestes mesures perquè no es fan inspeccions efectives. A més, hi ha una gran incertesa sobre si els habitatges alliberats del mercat turístic es destinaran realment al lloguer residencial.