L'ocupació d'habitatges no és un dret. La realitat social que ens envolta ha arribat a generar un discurs que sembla qüestionar aquesta premissa i obrir la porta a l'existència del suposat dret a l'ocupació. Sens dubte, això és degut al fet que els problemes ocasionats per la crisi han portat a moltes famílies a sofrir una greu necessitat d'habitatge, derivada de la pèrdua de la seva residència anterior per culpa d'una execució hipotecària o d'un desnonament per impagament. Però les necessitats d'habitatge no legitimen ningú per ocupar un habitatge aliè.
El problema s'ha anat agreujant amb el temps i la situació es va estenent; ja no estem davant ocupacions aïllades. Parlem del fet que qualsevol ciutadà es pot trobar sotmès a l'ocupació del seu habitatge, perquè l'ocupació s'ha convertit en un negoci il·legal gestionat per trames mafioses que viuen a costa de famílies necessitades a les quals enganyen oferint-los drets inexistents a ocupar habitatges a canvi de diners.
Fan falta instruments legals per combatre l'ocupació il·legal, com ho va ser la llei que el 2018 va reformar la normativa processal civil per fer més àgils els procediments judicials en els casos d'ocupació il·legal d'un habitatge.Com que ja no ens trobem davant el problema particular d'un propietari, sinó davant un problema d'interès general s’han de continuar modificant les normes en aquest sentit.
Els veïns i les famílies que ho viuen de prop denuncien que afecta la convivència a les comunitats de pisos, la seguretat ciutadana dels barris i genera una degradació que posa en perill altres persones, com en el cas d'empalmaments d'instal·lacions elèctriques en mal estat que poden generar incendis.
L'Administració no pot mirar cap a una altra banda davant les denúncies i reclamacions que formulen els ciutadans afectats. No pot acabar afavorint el fenomen de l'ocupació per falta d'actuació o -pitjor fins i tot- perquè l'acaba assumint en les disposicions que aprova, com acaba de passar amb el Decret llei 17/2019 i amb la seva seqüela, el Decret llei 1/2020.
El primer amplia l'obligació de determinats grans tenidors de fer una proposta de lloguer social abans d'iniciar una demanda judicial executòria d'hipoteca o una demanda de desnonament, i també s’aplica en casos d'habitatges ocupats. El segon estableix que l'ocupació sense títol legítim no impedeix que es pugui considerar buit un habitatge i fa que el propietari hagi d’assumir la necessitat d'actuar judicialment contra els ocupants il·legals de manera diligent perquè no transcorri el termini (de 2 anys) previst a les normes. D’aquesta manera possibilita que es consideri que l'habitatge està buit, fet que el podria sotmetre a mesures expropiatòries.
El mateix Consell de Garanties Estatutàries ha advertit al Govern que aquesta segona disposició és inconstitucional. Aquestes dues disposicions admeten que els ocupants d'habitatges puguin tenir determinats drets o determinada protecció, però sempre a càrrec dels propietaris particulars. De fet, però, hauria de ser l'Administració la que trobés una solució a la necessitat d'habitatge d’aquells que es troben en situació d'exclusió residencial i no carregar sempre les conseqüències de la falta d'habitatges sobre l'esquena dels particulars.
Per això reclamem que les Administracions assumeixin les responsabilitats que els corresponen. Els Governs de Catalunya i d'Espanya, i també els Ajuntaments, dins de les seves respectives competències, han d'adoptar les mesures legals i administratives imprescindibles per erradicar l'ocupació d'habitatges, atès que aquest fenomen genera un risc per a les persones i la convivència en societat.
Aquesta tribuna està signada per Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya; Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i Província; Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE); Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona-Lleida; Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL)
Per què Barcelona es diu així? Origen i significat del seu nom
Barcelona és una ciutat que desperta l'interès de molts per la seva arquitectura, cultura i gastronomia, però més enllà dels seus atractius turístics, el seu nom amaga una història fascinant que pocs coneixen. Per què Barcelona es diu així? L'origen i el significat d'aquest nom han estat objecte de llegendes, estudis històrics i diverses teories al llarg dels segles.
Viure a Palma: millors zones, cost de vida i avantatges
Residir a Palma és molt més que residir a una ciutat mediterrània. La capital balear ofereix un entorn dinàmic, cosmopolita i ple d´història, on la qualitat de vida es converteix en una experiència diària. Per això, atrau els qui busquen tranquil·litat al costat del mar però també qui busca una vida urbana amb totes les comoditats.
Viure a Xiva: millors zones, cost de vida i avantatges
Situat a la Comunitat Valenciana, Xiva és un municipi que combina la tranquil·litat de la vida rural amb la proximitat a la ciutat de València. El seu entorn natural, marcat per la Serra de Xiva i àmplies zones de cultiu, ofereix un respir per als que busquen allunyar-se del ritme accelerat de la ciutat.
La dada que deixa en mal lloc el límit del lloguer a Barcelona i de què no parla l'administració
L'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern central fa mesos que defensen a capa i espasa el control dels lloguers a les zones residencials tensionades, la mesura estrella de la Llei d'habitatge.
Certificat energètic de l'habitatge: del desconeixement ciutadà a l'obligatorietat legal
Fa un mes va entrar en vigor una nova normativa que obliga a disposar del Certificat d'Eficiència Energètica (CEE) abans de fer una taxació hipotecària i el 2050 el parc residencial ha d'assolir la neutralitat climàtica, cosa que significa que s'haurà de transformar en edificis de zero emissions, com dicta la Directiva d'Eficiència Energètica dels Edificis. A més d'accelerar l'adaptació normativa, UCI considera que cal reduir la bretxa d'informació per coincienciar els ciutadans. "Sen
Illa afirma que estudia "a fons" la possibilitat de prohibir la compra d'habitatge especulatiu
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha afirmat aquest dimecres que el Govern estudia "a fons" la possibilitat de prohibir les compres d'habitatge amb fins especulatius a Catalunya, però ha avisat que no és senzill des del punt de vista jurídic.
