Intentar tocar la política d'habitatge a Suècia, regulada des de l'època de la Segona Guerra Mundial, li ha costat el Govern a l'actual primer ministre socialdemòcrata, Stefan Löfven, que governa en minoria des de principis del 2019 amb el suport del Partit Liberal i la abstenció del partit comunista, que a la moció de censura votada aquest 21 de juny ha tombat l'Executiu votant al costat de tota l'oposició de dretes, conservadors, democristians i ultradreta.
I és que intentar canviar el mercat de l'habitatge, base de l'Estat de Benestar a Suècia és un tema tabú que molt pocs polítics suecs s'han atrevit a tocar des que el difunt polític Olof Palme el va agafar per bandera. Löfven plantejava flexibilitzar les rendes dels lloguers a les cases d'edificis de nova construcció, que es poden llogar els immobles a preu de mercat durant un període de 15 anys, però sense superar un preu que fos superior al 30% dels ingressos del llogater.
El mercat de lloguer suec es va estructurar amb l'objectiu inicial de garantir que el preu del lloguer se situés en equilibri a llarg termini amb la utilitat obtinguda de l'habitatge, però la seva aplicació ha estat una arma de doble tall, segons va afirmar el Nicolás González, analista de corporate finance de Colliers, en un extens article sobre el mercat d'arrendament a Suècia publicat a idealista/news: "Si bé els preus s'han contingut, la manca d'oferta, l'exclusió social o el bloqueig d'estoc existent s'han convertit en els pitjors enemics del mercat", va afirmar en el seu moment.
I aquesta manca d'oferta que impedeix l'accés a l'habitatge a moltes famílies és el que ha intentat canviar l'actual executiu. Els arrendaments vitalicis amb preus frenats beneficien els arrendadors actuals, però perjudiquen de manera important els nous llogaters que pretenen trobar una casa de lloguer.
Les llistes d'espera per aconseguir un habitatge de lloguer social són extenses a tot el país. Només a Estocolm, hi ha una llista d'espera estimada d’uns 13,1 anys amb més de 670.000 persones inscrites. Es calcula que hi ha un dèficit de més de 27.000 habitatges només a la capital.
En el 93% dels municipis suecs hi ha dèficit d'habitatge. S'acumulen les sol·licituds d'accés al lloguer d'un habitatge públic i la construcció de cases no és suficient per absorbir tanta demanda.
El líder suec té ara una setmana per dimitir o convocar eleccions anticipades, que deixarien un govern provisional fins a les pròximes eleccions del 2022.