A poc a poc, el sector immobiliari espanyol va recuperant part del pes perdut a la borsa després de la gran crisi financera del 2008 i l'esclat de la gran bombolla que va deixar l'univers de promotores immobiliàries reduït a la mínima expressió. A pocs dies de tancar el 2021, quatre empreses -Colonial, Merlin Properties, Metrovacesa i Aedas- superen els 1.000 milions d'euros de capitalització borsària.
Les dues socimis següents fa molt temps que estan instal·lades a l'aristocràcia de l'Ibex 35, i són a les carteres de moltes de les gestores més grans del món. Amb valoracions a la borsa al voltant dels 4.300 milions d'euros cadascuna, Merlin -sacsejada per la batalla interna per la continuïtat d'Ismael Clemente com a primer executiu- i Colonial lluiten colze a colze des de fa molts mesos pel lideratge del sector per capitalització borsària.
En una situació semblant es troben Aedas i Metrovacesa, que des de començaments d'any han guanyat conjuntament més de 150 milions d'euros respectivament de valor en borsa. Encara que sigui per un escàs marge, això els ha estat suficient per entrar al grup de 57 empreses que es veuen directament afectades per l'aplicació de l'Impost de Transaccions Financeres.
Conegut col·loquialment com a Taxa Tobin, aquest impost encareix l'operativa a borsa, ja que aquest impost sobre el 0,2 % de l'import de la transacció en borsa es trasllada directament a l'inversor pel broker de torn que realitza l'operació. Per tant, i sempre sobre el paper perquè no és l'element més important, la taxa pot exercir com a element dissuasiu a l'hora de comprar accions d'una empresa cotitzada.
Per tant, fins a cert punt Aedas i Metrovacesa pagaran el peatge d'haver marcat un fantàstic any a la borsa i entrat en aquest grup amb un valor de més de 1.000 milions en què, no obstant això, hi ha diferències siderals. Per exemple, des del principi de l’any Inditex ha negociat uns 35.000 milions d'euros al parquet. A l'altra banda de la balança, Aedas i Metrovacesa sumen 225 i una mica més de 50 milions.
Dos mons diferents en termes de reconeixement, grandària i liquiditat. Tanmateix, se'ls aplica la mateixa taxa del 0,2 %, un impost que impacta més en els valors mitjans que en els grans, ja que una part molt més important de les operacions d’aquests últims es fan en plataformes borsàries alternatives on els títols es liquiden en una entitat dipositària fora del control de les autoritats espanyoles.
Encara que és pràcticament impossible mesurar l'impacte que tindrà per a les promotores entrar en el grup de 57 empreses afectades pel gravamen, el cert és que la taxa Tobin eleva el llistó d'exigència tant per a Aedas com Metrovacesa de cara a un proper any en què el sector immobiliari haurà de consolidar primer i intentar ampliar després els bons rendiments d'un 2021 borsari, un exercici en què ha obtingut un notable alt.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.