Innovació en la construcció sostenible d’habitatge públic a Barcelona: l'ajuntament de la ciutat provarà tres prototips de construcció industrialitzada que permetran ampliar i millorar els edificis de Barcelona per millorar-ne el confort i el rendiment energètic. Construcció d'edificis amb estructures de fusta o metàl·liques, l'ampliació de zones comunes, estructures als terrats per posar panells solars o cobertes verdes són algunes de les propostes guanyadores del repte urbà llançat a la recerca de solucions per a la regeneració d'edificis d'habitatge promogut per la Fundació BIT Habitat, de la mà de l’Institut Municipal d’Urbanisme i la Gerència d’Urbanisme.
Ara es fabricaran els prototips que es provaran durant un any i que poden ser una solució per als barris en rehabilitació o per revitalitzar els polígons residencials dels anys seixanta i setanta amb la lògica de runes zero. L'objectiu de l'Ajuntament és que les solucions proposades es comencin a provar al barri del Besòs i el Maresme, a més d’altres zones que s'acabaran de definir.
A grans trets, les propostes seleccionades són estructures de fusta o metàl·liques que afegeixen una nova façana als edificis que els permet guanyar espai per als habitatges (balcons o zones comunitàries), posar-hi un ascensor o millorar-ne l'aïllament i la incidència del sol. També plantegen estructures als terrats per posar panells solars, cobertes verdes o elements per captar i reutilitzar l'aigua de la pluja.
L'objectiu és, mitjançant aquests prototips de construcció industrialitzada, millorar el confort, les condicions d'habitabilitat i la sostenibilitat dels edificis actuals reduint les emissions de CO2 i els consums energètics. A més, el concurs es proposa fer-ho amb mètodes constructius de baixes emissions i costos limitats que permetin regenerar un volum suficient d'habitatges les properes dècades per avançar en els compromisos de descarbonització.
L'oportunitat d'impulsar aquest repte d'innovació sorgeix arran de la modificació de la normativa urbanística –llei 2/2021 a l'article 83, que fa canvis a la llei d'urbanisme (TRLUC)– que permet ampliar alguns edificis d'habitatge amb nous cossos edificats adossats quan aquestes ampliacions millorin la sostenibilitat i habitabilitat dels edificis.
Propostes
La proposta amb més puntuació es diu Aligra i l’ha presentat l'equip format per Straddle 3, Societat Orgànica, Aiguasol, Tall-Fusta i Tejido. Es basa en una estructura de fusta amb tancaments multicapa que millora les prestacions d'edificacions existents, com ara el mal aïllament, pocs espais comunitaris o pisos molt petits.
El sistema, com un mecano, aposta per la lleugeresa, la facilitat de muntatge, els materials ecològics i la flexibilitat. Un dels arquitectes de l'equip, David Juárez, defensa la fusta com “el material del segle XXII i del futur en general perquè és un material renovable”.
La segona proposta seleccionada, anomenada Regenerar Barcelona, està presentada pels grups de recerca de la UPC: REARQ – Rehabilitació i Restauració Arquitectònica i GICITED – Grup Interdisciplinari de Ciència i Tecnologia a l'Edificació, juntament amb l'empresa Constraula Ingeniería y Obras.
El prototip dissenyat també aposta per una estructura autoportant de fusta que s'adapta a la façana dels edificis per anar configurant espais interiors i exteriors. Pere Joan Ravetllat, líder de l'equip redactor, apunta que la proposta vol contribuir a "millorar la qualitat de l'habitatge, l'aspecte exterior i el comportament energètic dels polígons residencials, la regeneració dels quals segueix sent un repte".
La tercera solució seleccionada, anomenada InnoFAB, l’ha presentat un equip format per Pich Aguilera Arquitectes, Pich Architects, Pich Innovation, Metalperfil i Verdtical urban biotechnology. La proposta ofereix una estructura metàl·lica fàcil de muntar i desmuntar, amb sistemes de tancament i acabat industrialitzats, lleugers i multicapa i amb materials que en un 80 % provenen de productes reciclats o que es poden reutilitzar.
L'arquitecta Teresa Batlle veu la seva proposta d'economia circular com “una oportunitat per revitalitzar edificis existents, com els polígons residencials dels anys seixanta, i donar-los una nova vida reduint el consum d'energia mitjançant materials saludables o pensant en termes d’economia circular”.
Per què Barcelona es diu així? Origen i significat del seu nom
Barcelona és una ciutat que desperta l'interès de molts per la seva arquitectura, cultura i gastronomia, però més enllà dels seus atractius turístics, el seu nom amaga una història fascinant que pocs coneixen. Per què Barcelona es diu així? L'origen i el significat d'aquest nom han estat objecte de llegendes, estudis històrics i diverses teories al llarg dels segles.
Viure a Palma: millors zones, cost de vida i avantatges
Residir a Palma és molt més que residir a una ciutat mediterrània. La capital balear ofereix un entorn dinàmic, cosmopolita i ple d´història, on la qualitat de vida es converteix en una experiència diària. Per això, atrau els qui busquen tranquil·litat al costat del mar però també qui busca una vida urbana amb totes les comoditats.
Viure a Xiva: millors zones, cost de vida i avantatges
Situat a la Comunitat Valenciana, Xiva és un municipi que combina la tranquil·litat de la vida rural amb la proximitat a la ciutat de València. El seu entorn natural, marcat per la Serra de Xiva i àmplies zones de cultiu, ofereix un respir per als que busquen allunyar-se del ritme accelerat de la ciutat.
La dada que deixa en mal lloc el límit del lloguer a Barcelona i de què no parla l'administració
L'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern central fa mesos que defensen a capa i espasa el control dels lloguers a les zones residencials tensionades, la mesura estrella de la Llei d'habitatge.
Certificat energètic de l'habitatge: del desconeixement ciutadà a l'obligatorietat legal
Fa un mes va entrar en vigor una nova normativa que obliga a disposar del Certificat d'Eficiència Energètica (CEE) abans de fer una taxació hipotecària i el 2050 el parc residencial ha d'assolir la neutralitat climàtica, cosa que significa que s'haurà de transformar en edificis de zero emissions, com dicta la Directiva d'Eficiència Energètica dels Edificis. A més d'accelerar l'adaptació normativa, UCI considera que cal reduir la bretxa d'informació per coincienciar els ciutadans. "Sen
Illa afirma que estudia "a fons" la possibilitat de prohibir la compra d'habitatge especulatiu
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha afirmat aquest dimecres que el Govern estudia "a fons" la possibilitat de prohibir les compres d'habitatge amb fins especulatius a Catalunya, però ha avisat que no és senzill des del punt de vista jurídic.
