Faltaven dos informes de rellevància i tots dos van arribar a l'Ajuntament el gener passat, favorables a la proposta de desenvolupament del pla Eixample de Llevant de Benidorm, que abasta una àrea de 575.371 m2. Es tracta de la superfície més important que queda per desenvolupar a la zona de Llevant de Benidorm, i on es pretén aixecar més de 2.000 habitatges i 20 hotels.
Aquest desenvolupament el promou l'Agrupació d'Interès Urbanístic (AIU), on s'engloben més del 70 % dels propietaris del sòl i que aposta per mantenir el model que caracteritza la capital turística de la Comunitat Valenciana: construcció en vertical, més sostenible i que permet alliberar desenes de milers de m2 per a dotacions públiques.
Després de més d'un lustre de treball tècnic, el document s'ha perfilat d'acord amb el que han marcat les administracions públiques, que han estat el govern central, la Generalitat Valenciana i el mateix Ajuntament. En aquest temps, diversos ministeris i conselleries han anat admetent i retocant la proposta dels propietaris del sòl fins a trobar un projecte que s'ajusta a totes les normatives i es pot començar a desenvolupar després de l'aprovació definitiva registrada 27 de març al si del ple de l'Ajuntament de Benidorm.
Els dos darrers informes, que han estat definitius, porten la signatura de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura, i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Ambdós organismes donen el plàcet al projecte perquè s'ajusta i respecta el que dictaminen les seves normatives respectives. El primer especifica que, iniciades les obres, s'ha de prestar atenció a la possible aparició de restes arqueològiques perquè l'impacte sobre el patrimoni cultural valencià de naturalesa arqueològica o etnològica sigui “nul”.
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer, per la seva banda, assegura que hi ha disponibilitat de recursos hídrics per donar servei a l'àrea que es vol desenvolupar i destaca que les àmplies zones verdes projectades es regaran amb aigües depurades. A partir d'ara comença un altre camí, que pot ser llarg, en què els promotors hauran de redactar el projecte d'urbanització i reparcel·lació del sector, que ocupa una superfície de 575.371,20 m2 de sòl.
El projecte preveu la reserva de dues parcel·les per a usos educatius, milers de m2 per a equipaments públics, la construcció d'un gran parc central de més de 60.000 m2, 13.000 m2 més de jardins i 23.000 metres d'espais lliures de vianants.
El pla Eixample de Llevant destina un 65 % del sòl a equipaments públics i el 35 % restant a habitatges residencials i fins a una vintena de nous hotels, amb una alçada mínima de 20 plantes, verticalitat que defineix Benidorm.
El desenvolupament de les 57 hectàrees del pla canviarà sens dubte la fesomia d'una part importantíssima de la capital turística de la Costa Blanca, annexa a la zona de Llevant, molt a prop de la platja més emblemàtica i capaç d'acollir moderns edificis residencials i hotels en nombre suficient per cobrir les necessitats del municipi durant dècades. Avui, aquesta zona està absolutament degradada,
El projecte atén criteris específics, com que les zones properes als barris adjacents al sector es destinaran preferentment a àrees de joc i esbarjo. El gran parc disposarà d'espais arbrats que podran ser discontinus com a successió de petites àrees boscoses i tindrà un esquema director d'itineraris de vianants, de bici i de pràctica d'esports com el running i similars, que podran tenir espais de trobada comú com àrees recreatives esportives per a la pràctica d'esports i activitats a l'aire lliure.
El parc disposarà de fites paisatgístiques i ornamentals, així com de les mesures oportunes per facilitar l'accessibilitat i el gaudi efectiu de les seves instal·lacions a les persones de mobilitat reduïda. La urbanització es farà amb criteris de SDUS (sistema de drenatge urbà sostenible) per afavorir la recuperació de les aigües de la pluja i utilitzar-les per al reg i el manteniment del parc. Amb aquesta finalitat, es disposaran, si escau, llacunes i estanys que faran de basses reguladores i espais paisatgístics alhora.