Madrid i Barcelona van ser les dues capitals de província que l'any 2023 més van recaptar per habitant per tributs locals, amb una xifra propera als 1.000 euros per càpita per aquests impostos, segons es recull en un estudi elaborat pel Registre d'Economistes Assessors Fiscals sobre el panorama de la fiscalitat local 2024.
El text, realitzat per l'òrgan especialitzat en fiscalitat del Consell General d'Economistes d'Espanya, analitza els tributs i taxes a través dels quals es financen les corporacions locals, la potestat tributària dels ajuntaments, la utilització que en fan les capitals de província i la seva eficàcia recaptatòria.
En aquest context, aquest òrgan constata les diferències "importants" que paguen els ciutadans pels tributs locals, ja que mentre a Madrid paguen 1.001 euros per habitant, a Pamplona només paguen 435 euros, una diferència de 566 euros entre la ciutat on més i on menys es paga.
Després de Madrid, que és al cim de les capitals de província on més impostos locals es paguen, després hi ha tres ciutats catalanes: Barcelona (978 euros per habitant); Tarragona (917 euros per habitant) i Girona (901 euros per habitant).
Les segueix Toledo, amb 874 euros per habitant de recaptació per tributs locals, Soria (864 euros per habitant); Lleida (862 euros per habitant) i Segòvia (843 euros per habitant). Per contra, Pamplona (435 euros per habitant), Jaén (492 euros per habitant) i Badajoz (508 euros per habitant) són les capitals de província on menys es paga per tributs locals.
L'IBI, el més nombrós
La publicació del Registre d'Economistes Assessors Fiscals constata que els ajuntaments obtenen el 66 % dels seus ingressos per impostos locals a través de l'Impost sobre Béns Immobles (IBI), un tribut obligatori sobre el qual tenen una notable capacitat normativa i que es recapta amb caràcter anual.
Dels altres dos impostos d'exacció obligatòria i també de recaptació anual, l'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) presenta una participació escassa, el 8 % del total dels ingressos municipals, recaptació que ve llastrada per exempcions.
De la seva banda, l'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) té la particularitat que el paga el titular del permís de circulació, per la qual cosa alguns municipis han atret flotes de vehicles establint uns tipus molt baixos. La recaptació és de l'11 % dels ingressos locals.
L'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO), que és potestatiu, té alguns problemes de quantificació i revisió de la base imposable. En èpoques passades, durant el boom immobiliari, va tenir una elevada participació en els ingressos municipals. Actualment, s'ha reduït considerablement la seva aportació a les arques municipals, ja que contribueix tan sols amb el 7 % dels ingressos locals.
L'Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), potestatiu i comunament anomenat de plusvàlua municipal, ha estat molt qüestionat en els darrers temps, després de la declaració d'inconstitucionalitat de determinats preceptes del tribut i que finalment s'ha modificat, amb el resultat de diferències normatives importants realitzades el 2021 i que diferencien la situació actual. Aquest tribut aporta el 8 % dels ingressos municipals.
Pel que fa a les taxes municipals, amb les quals es recapta el 28,6 % de tots els ingressos tributaris de les hisendes locals, s'observa que moltes graven els mateixos serveis o la mateixa utilització del domini, si bé la forma de fer-ho és molt diferent a cadascuna.
Així mateix, els fiscalistes del Consell General d'Economistes han assenyalat el problema que només alguns ajuntaments tenene òrgans economicoadministratius. Els contribuents en municipis sense aquests òrgans han de recórrer directament a la via contenciosa administrativa si no estan d'acord amb una liquidació tributària local, ja que no poden accedir primer a la via economicoadministrativa gratuïta, cosa que sovint porta a no litigar pels costos que suposa la via judicial.