El decret estableix que els lloguers de temporada i els d'habitacions tindran el mateix límit que els arrendaments d'habitatge permanent
Immobiliaris i associacions, preocupats per l'acord a la regulació dels lloguers de temporada a Catalunya
Pixabay

“Una greu distorsió del marc jurídic actual i afectaria negativament un segment del mercat que és essencial per a la mobilitat laboral, acadèmica i social a Catalunya”, així responen algunes entitats davant del decret que regula els lloguers de temporada i habitacions, aprovat pel Parlament català.

Segons el Govern de la Generalitat, aquest decret estableix que els lloguers de temporada i els d'habitacions tindran el mateix límit que els arrendaments d'habitatge permanent. A més, es prorrogarà obligatòriament la qualificació d'habitatge de protecció oficial a les zones de mercat residencial tensionat mentre duri aquesta situació.

Davant d'aquesta mesura, Carles Sala, portaveu dels Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Catalunya, es mostra, en part, prudent i destaca que caldrà esperar el text final de la norma i, especialment, el pronunciament del Consell de Garanties Estatutàries, al qual, amb tota probabilitat, se sotmetrà aquesta regulació.

"En cas d'aprovar-se en els termes pactats pels grups parlamentaris impulsors, estaríem davant d'una reedició de la lògica continguda en el Decret Llei 6/2024. Assimilant els contractes de lloguer de temporada als arrendaments d'habitatge habitual, sotmetent-los a les mateixes limitacions de renda, fins i tot quan responen a finalitats professionals, sanitàries, acadèmiques o laborals; i canviant el concepte de l'arrendament de temporada que actualment ofereix la LAU”, comenta l'expert.

Intervencions i errors conceptuals

Per a Leonardo Cromstedt, president de Keller Williams Espanya-Andorra, aquesta regulació de lloguers de temporada a Catalunya, tot i que ben intencionada, “representa una intervenció significativa al mercat que segurament portarà conseqüències adverses. Com a exemple, podem recordar que, des de la implementació dels controls als preus del lloguer a Catalunya, l'oferta ha caigut un 15% de mitjana, amb descensos encara més grans en algunes ciutats com Girona (-20%), o Tarragona (-16%), i tot això, amb un impacte mínim en els preus”.

Segons Cromstedt, la intervenció estatal als mercats tendeix, d'una banda, a desincentivar la inversió privada reduint encara més l'oferta. I, d'altra banda, empeny els propietaris que es mantinguin al sector, cap a mercats alternatius com els lloguers turístics o fins i tot cap a la venda de la seva propietat, cosa que agreuja l'escassetat estructural d'habitatge de lloguer.

Immobiliaris i associacions, preocupats per l'acord a la regulació dels lloguers de temporada a Catalunya
Pixabay

Carles Sala, d'API, considera que assimilar els contractes de lloguer de temporada als arrendaments d'habitatge habitual és un error conceptual: "la gestió del lloguer de temporada respon a una lògica diferent i requereix un tractament jurídic diferenciat. Una vegada més, el legislador sembla legislar d'esquena a una part important de la realitat social i econòmica, atenent únicament un discurs dominant, de marcat caire ideològic”.

La nova llei que regularà a partir d'ara els lloguers de temporada a Catalunya marca clarament quins seran els requisits per arrendar en aquestes condicions, "introduint la creació d'un cos d'inspectors d'habitatge, encarregats de verificar el compliment d'aquesta normativa, detectar fraus i proposar sancions", destaca el president de Keller Williams Espanya-Andorra.

“Dubtosa seguretat jurídica”

L'expert de Keller Williams esmenta que la seguretat jurídica d'aquesta iniciativa és molt qüestionable. De fet, les regulacions anteriors van ser anul·lades pel Tribunal Constitucional a causa de conflictes de competències entre el govern català i l'estatal. "Les mesures actuals podrien enfrontar-se als mateixos conflictes. Independentment de com conclogui aquesta iniciativa, el que és clar és que aquesta norma ja està afegint incertesa entre propietaris i inversors, cosa que foragitarà la inversió i la desplaçarà cap a altres usos o mercats no regulats".

Els API apunten que ens trobem davant d'un altre exemple de legislació efímera en matèria d'habitatge a Catalunya. El professional també recorda que més de la meitat de les normes aprovades en aquest àmbit han estat parcialment o totalment anul·lades pel Tribunal Constitucional. "La present regulació, en la seva formulació actual, sembla reunir tots els elements per a tenir el mateix recorregut, el del Tribunal Constitucional".

“Greu impacte”

Les diverses associacions del sector, com ara Foment del Treball, l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE), l'Associació de Propietaris d'Habitatges en Lloguer (ASVAL), l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC), el Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (CAFBL), el Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona (COAPI) i la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona han realitzat un escrit conjunt on expressen la seva preocupació davant l'anunci d'estendre el control de rendes als contractes de lloguer de curta i mitja estada.

Segons ells, “aquesta mesura, si es dugués a terme, suposaria una greu distorsió del marc jurídic actual i afectaria negativament un segment del mercat que és essencial per a la mobilitat laboral, acadèmica i social a Catalunya”.

Tal com hem exposat abans, els arrendaments temporals -generalment regulats sota la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) com a contractes d'ús diferent d'habitatge- responen a causes objectives i finalitats molt concretes, com ara allotjar temporalment professionals desplaçats, estudiants, investigadors, persones en transició residencial o en mobilitat internacional. "Aquest tipus de lloguers, que habitualment no superen els 12 mesos de durada, no constitueixen una alternativa a l'habitatge habitual, sinó un complement imprescindible per a una societat dinàmica i oberta".

Per a les associacions, estendre el control de preus a aquest tipus de contractes suposaria una extralimitació jurídica i una decisió contraproduent des del punt de vista econòmic i social. A l'article 17 de la LAU s'estableix clarament que les limitacions al preu de lloguer només es poden aplicar als contractes d'habitatge habitual. I tal com han comentat els experts immobiliaris, aplicar-los el mateix tractament legal no generaria només inseguretat jurídica, sinó que comprometria l'existència mateixa d'aquest tipus d'oferta a Catalunya.