Un cas extrem d'okupació a Catalunya ha tornat a posar sota el focus el debat sobre l'eficàcia de la llei i la justícia. Es tracta d'un jove de 22 anys, veí de Sant Boi de Llobregat, que acumula 225 denúncies i 31 detencions per ocupar habitatges, tot i que mai no ha arribat a passar més d'un dia a la presó.
Tots els procediments judicials oberts contra ell es basen, fins ara, en delictes lleus d'usurpació, que es resolen amb multes i no inclouen agreujants per reincidència. Segons fonts policials consultades per Antena 3, forma part d'un grup organitzat que ocupa pisos, principalment de fons d'inversió i entitats bancàries, per després extorsionar els propietaris.
El seu "negoci" ja és conegut: exigeix pagaments de fins a 17.000 euros per abandonar els immobles, i si els propietaris s'oposen a abonar aquesta quantitat, l'okupa ven els habitatges a famílies vulnerables per uns 3.000 euros.
En multiplicar aquestes xifres al llarg de diversos anys, les forces de seguretat estimen que ja ha recaptat més d'un milió d'euros per la seva activitat.
Un sistema que no funciona
Un dels grans problemes que ha portat a l'auge de l'ocupació aquests darrers anys és la lentitud dels desallotjaments. El jove sembla conèixer molt bé aquestes fissures del sistema: sap que els judicis es poden prolongar entre dos i tres anys, cosa que li permet continuar actuant com si res.
El mateix municipi de Sant Boi de Llobregat ha aconseguit interposar una ordre d'allunyament que li prohibeix entrar-hi, per la qual cosa continuarà desenvolupant aquestes activitats delictives a altres zones de Catalunya.
Aquest cas ha provocat la indignació de propietaris, partits polítics i mitjans de comunicació, que demanen una reforma urgent. S'assenyala la necessitat d'endurir les penes i adaptar la legislació perquè la multireincidència tingui conseqüències reals, fins i tot quan els delictes es consideren lleus.
Alhora, els experts criden a reforçar la capacitat judicial i policial per gestionar aquestes ocupacions amb més rapidesa i eficàcia a fi d'evitar la sensació d'impunitat que provoca aquest tipus de casos.
La història d'aquest noi no és només la d'un individu que ha 'hackejat' el sistema: és un toc d'atenció al model legal vigent, on l'ocupació ha deixat de ser un acte aïllat per convertir-se en un negoci estructurat que explota llacunes judicials i socials.