El centre de les ciutats és la zona més visitada per turistes i conciutadans. El cèntric Barri Gòtic de Barcelona és el punt de partida de la ciutat, que neix a la plaça Sant Jaume, el romà Mont Tàber. Va estar protegit per una muralla medieval construïda durant els segles XIII i XIV i així va aguantar fins al segle XIX, poc abans del primer gran esdeveniment mundial que va viure Barcelona, l’Exposició Universal de 1888.
L’aleshores alcalde de Barcelona, Francesc Rius i Taulet, va posar en marxa l’Expo per esdevenir el millor aparador per industrials i comerciants catalans, fins llavors tots gestionats per una nova classe social, la burgesia catalana. La inauguració va arribar el 20 de maig d’aquell any i, alhora, la primera obertura de Barcelona al món. Alguns, però, temien un fracàs, com creia el polític republicà i catalanista Valentí Almirall qui deia que “o bé no es farà o es farà en unes condicions que posaran en ridícul Barcelona”.
Durant segles, el Barri Gòtic va ser un barri de construccions improvisades i d’epidèmies, així que es va buscar com fer renéixer l’autèntic barri medieval que va ser. Es van arremangar i van posar fil a l’agulla per millorar la ciutat davant d’un esdeveniment que seria històric.
Abans que el modernisme s’apropiés de Barcelona a principis del segle XX, el gòtic definia l’arquitectura de la ciutat, com amb el monestir de Pedralbes o la catedral de Santa Maria del Mar, la capa de vernís que se li va donar al casc antic, per això, va ser rescatar aquest estil de l’època medieval i introduí edificis i construccions a les quals s’ha denominat que pertanyen a un gòtic... del segle XIX. Quins edificis neogòtics de Barcelona hem atribuït erròniament en l’imaginari col·lectiu de l’Edat Mitjana? Vet-ho aquí:
Catedral de Barcelona
El cas més vistós i desconegut per molts és el de la catedral de Barcelona. A la catedral li va mancar una façana durant anys i no va ser fins que Barcelona fos assignada per a l’Exposició del 29 que es va refer en un clar estil neogòtic. Amb la seva reforma, va estendre als seus voltants l’estil i els capitells, i els claustres i les gàrgoles dels edificis més propers van prendre un aire gòtic.
Museu Picasso
En el seu origen era una casa de mitjans del segle XIX, el palau Berenguer d’Aguilar, i es va restaurar afegint-li arcs i finestres coronelles d’estil gòtic. El que avui és el museu de Pablo Picasso a Barcelona al carrer Montcada està catalogat com a Monument Històric de Barcelona, tot i que mai va pertànyer al gòtic.
Casa de l’Ardiaca
Si bé és cert que la seva construcció original va ser el segle XII, el que coneixem actualment no té res a veure amb l’original. Era on vivia l’ardiaca (l’encarregat d’administrar part de la diòcesi) i amb la reforma per l’Expo que va dur a terme Lluís Domènech i Montaner, va passar a ser la seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona el 1902.
Pont del carrer del Bisbe
El carrer Bisbe i les seves gàrgoles de serps i centaures, el seu majestuós pont (o l’arc o balcó) passadís és un invent de 1929, en plena dictadura de Primo de Rivera. Es troba al carrer que uneix la Plaça Nova (la plaça de la catedral) amb la plaça de Sant Jaume (la plaça de l’Ajuntament i la Generalitat).
Casa Padellàs
El que avui és la seu del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) deu el seu aspecte medieval a l’encaix que van fer d’aquesta casa després de la restauració de la Via Laietana. Van desmuntar-li la façana i li van afegir elements gòtics que no eren originals de la seva construcció.
Centre Excursionista de Catalunya
Lluís Domènech i Montaner també va intervenir profundament en aquesta casa d’un estret carrer del barri, el carrer Paradís, per convertir-la en una obra gòtica construïda a finals del segle XIX i declarada, també, com a Monument Històric Nacional, tot i que prescindint d’explicar que els seus arcs, finestres i merlets no són d’època medieval.