És el primer de la xarxa de Paradors de Turisme a Balears i les seves obres van estar anys aturades per l'aparició de restes arqueològiques i modificacions al projecte inicial
Eivissa
GTRES

El Parador d'Eivissa podrà obrir les portes a principis del 2025, després de gairebé dues dècades de projecte i una inversió de més de 27 milions d'euros.

L'alcalde d'Eivissa, Rafa Triguero, ha rebut la presidenta de Paradors de Turisme, Raquel Sánchez, a qui ha recalcat la disposició i la col·laboració de l'Ajuntament per impulsar projectes conjunts que puguin redundar en el benefici de la ciutadania i de l'illa.

"El parador ha de ser part de la ciutat dʻEivissa i un lloc obert als residents", ha manifestat Triguero. A més, Sánchez i Triguero han abordat els detalls de l'última fase de les obres del futur establiment d'Eivissa, el primer de la xarxa de Paradors de Turisme a les Balears i el número 100 al conjunt del país.

L'establiment disposarà de 66 habitacions, estarà obert durant tot l'any i ha suposat una inversió de més de 27 milions d'euros, entre les obres de reforma i els treballs de condicionament que es va adjudicar la constructora Acciona el 2019. El projecte s'ha basat en la rehabilitació del Castell i l'Almudaina de Dalt Vila, que les últimes setmanes ha recuperat el seu perfil després de la retirada de la grua.

Segons explica el Ministeri d'Indústria i Turisme, la fortalesa que corona Dalt Vila, on s'està construint el Parador d'Eivissa, és un dels enclavaments més emblemàtics de l'illa. El 2004 es decideix donar ús de Parador de Turisme a aquesta fortalesa del segle XVI que romania clausurada des de la dècada de 1980.

El 2008 s'inicien les obres de reforma, però l'aparició de restes arqueològiques obliga a paralitzar-les a finals del 2012, a més de provocar modificacions en el projecte inicial que suposen increments significatius del pressupost. Les obres es tornen a reprendre el desembre del 2019.

Una de les conseqüències més positives de la construcció del Parador en aquest lloc serà l'estudi en profunditat del complex, la museïtzació de bona part de les troballes i la documentació i preservació d'altres restes amb l'objectiu de mostrar les troballes arqueològiques perquè en tinguin constància els residents, els investigadors i els visitants.