Quins impostos s’han de pagar en cas de renunciar a l’herència d’un habitatge

La renúncia pura i simple és la millor opció per evitar pagar impostos no desitjats / Gtres
La renúncia pura i simple és la millor opció per evitar pagar impostos no desitjats / Gtres
11 d’octubre 2018, Redacció

Rebre en herència un habitatge pot suposar més d’un mal de cap. Tant si el contribuent es queda amb la casa, com si decideix vendre-la, sempre haurà de pagar algun impost a Hisenda, perquè hi ha tributs de tot tipus.

El més conegut a l’hora de rebre una herència és l’Impost de Successions i Donacions (ISiD). A més, en cas de quedar-se amb l’immoble, s’ha de comptar amb la imputació de rendes immobiliàries a l’IRPF, així com amb el pagament de l’Impost de Béns Immobles (IBI) i del Patrimoni.

A més, la formalització en escriptura pública de les transaccions realitzades es veurà gravada normalment en l’impost d’Actes Jurídics Documentats (AJD). I si s’hagués d’adjudicar l’immoble entre diversos hereters, podrien existir excessos d’adjudicació subjectes a l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP)

I en cas de voler vendre l’immoble heretat, s’ha de tributar per l’IRPF i per la plusvàlua municipal, en cas de vendre amb guanys.

Però què passa en cas de renunciar a l’herència?

Durant la crisi que va afectar les llars espanyoles, molts contribuents van optar per renunciar a l’herència per la quantitat d’impostos que suposa acceptar-la. Tanmateix, renunciar a ella també pot implicar pagar tributs en funció de com s’hagi dut a terme la renúncia.

Per començar, la renúncia a l’herència ha de ser expressa i formalitzada en document públic. “Però per fer-ho, s’haurà de poder acreditar que no s’han realitzat actes que suposin l’acceptació tàcita de l’herència. Són actes d’administració dels béns tals com cobrar arrendaments, signar contractes, etc. Un cop formalitzada en document públic, la renúncia té efectes retroactius, des de la data de defunció del causant”, senyala l’advocat José María Salcedo, soci del despatx Ático Jurídico.

De quina manera renunciar a l’herència

Una manera és la renúncia pura i simple, que suposa que heretaran els parents del següent grau pel seu propi dret, però no suposa la transmissió del dret a succeir per part del renunciant. En aquest cas, Hisenda no podrà considerar successor al renunciant, ni exigir-li els deutes tributaris que tingués el difunt. A més, en no rebre béns per herència, no haurà de pagar l’Impost de Successions i Donacions ni l’Impost de la plusvàlua municipal.

El beneficiari d’aquesta renúncia pura i simple, que adquireix el seu propi dret, serà el que hagi de pagar l’Impost de Successions i la plusvàlua municipal.

Tanmateix, en cas que la renúncia es faci a favor d’un tercer, no es considera una renúncia, sinó una cessió de drets. A efectes d’Hisenda, s’entendrà que el renunciant primer ha adquirit l’habitatge i després l’ha cedit.

Això significa que haurà de pagar l’ISiD i la plusvàlua municipal, en cas que hagi obtingut guanys. “El subjecte passiu de la plusvàlua municipal, a les transmissions mortis causa, és l’adquirent dels béns. I el renunciant només podrà alliberar-se d’aquest impost si demostra que, en aquesta transmissió hereditària, no ha existit increment de valor”, recorda Salcedo.

Els beneficiaris de la renúncia tributaran en concepte de donació, si la renúncia és gratuïta, i per Transmissions Patrimonials si fos onerosa.

Per al renunciant, la data de meritació de l’impost serà la de la defunció del causant. Per al beneficiari, l’impost meritarà quan es formalitzi l’escriptura de la renúncia.

Què passa si ha prescrit l’Impost de Successions

A vegades, l’hereter ha renunciat a favor d’un tercer un cop ha prescrit el pagament de l’ISiD. Però, tot i aquesta possible distracció, Hisenda ho té tot calculat i la normativa de l’impost preveu una clàusula de tancament, per evitar que la transmissió quedi sense gravar.

“El renunciant no ha de pagar l’ISiD, perquè quan la renúncia s’ha formalitzat, l’impost ja ha prescrit. S’ha de recordar que la renúncia a l’herència té efectes retroactius a la data de defunció del causant. Per aquest motiu, el termini de prescripció es compta des dels sis mesos següents a la data de la defunció del causant, i no des de la data en la qual es formalitza la renúncia”, recorda Salcedo.

Com no paga l’hereter que renuncia, ho ha de fer el tercer beneficiari per concepte de donació. “S’ha de recordar que pel beneficiari, l’impost es merita a la data en la qual es formalitza l’escriptura de la renúncia. Per aquest motiu, encara que en aquell moment hagi prescrit l’ISiD per al renunciant, no ho haurà fet per al beneficiari”, sentencia Salcedo.