Per l'ordenament jurídic espanyol, la donació és un acte de liberalitat pel qual una persona lliura gratuïtament una cosa a una altra, que l'accepta; és a dir, és el regal d'un bé, ja siguin diners, accions o una casa. Això sí, cada vegada que es produeix una donació, el beneficiari del regal ha de pagar l'Impost de Successions i Donacions. Aquest tribut pot ser poc o molt onerós en funció del grau de parentiu i de la Comunitat Autònoma on estigui ubicat l'habitatge. A més, si el que es dona és un immoble, s’ha de pagar la plusvàlua municipal i l'IRPF.
El sistema jurídic d'Espanya no permet, llevat d’algunes excepcions, la revocació dels negocis jurídics; no permet deixar-los sense efecte una vegada s’han realitzat. La donació és un dels casos excepcionals, ja que la normativa contempla diferents supòsits en què la donació es pot anul·lar.
Segons el Codi Civil i tal com subratlla Salvador Salcedo, soci del despatx Àtico Jurídico, l’anul·lació és possible en aquestes situacions:
- Una donació esdevé revocable pel simple fet que el donant tingui fills després de la donació. Es tracta de donacions fetes en un moment en què, quan es lliuren, el donant no té fills. Es tracta del mateix cas si, en el moment de la donació, el donant tenia un fill viu que creia mort.
- La donació pot anul·lar-se a petició del donant en cas que el donatari hagi deixat de complir algunes de les condicions imposades pel donant a canvi de regalar-li un habitatge.
- L'últim supòsit de revocació de donació és quan el donant rep mostres d’ingratitud per part del donatari. Hi ha tres escenaris d'ingratitud: (1) si el donatari ha comès algun delicte contra la persona, l'honor o els béns del donant, (2) si ha comès maltractament psicològic o d'obra al donant, o (3) si ha comès delictes que ocasionin l’obertura d’un procediment d'ofici o acusació pública. També seria un cas d’ingratitud si el beneficiari de la donació negués indegudament els aliments al donant.
A més, l'anul·lació de la donació també és possible de mutu acord, quan, per exemple, la situació econòmica del donant hagi empitjorat després de la donació.
Com es revoca la donació d'un immoble
“L'acció de revocació per supervivència de fills és irrenunciable. S’ha de plantejar en seu judicial en un termini màxim de cinc anys des del naixement del nou fill o des de la notícia que el fill que es creia mort és viu. Una vegada revocada la donació, s’han de restituir al donant els béns donats o llur valor, en cas que el donatari els hagués venut”, assenyala Salcedo.
En cas que el donatari hagi deixat de complir alguna de les condicions imposades pel donant, l'habitatge donat i la hipoteca que pugui dur associada seran considerats nuls i l’habitatge es tornarà al donant. A més, el donatari també haurà de retornar al donant els diners obtinguts de les rendes o lloguers.
La revocació per causa d'ingratitud del donatari no comportarà, tanmateix, la nul·litat de les transmissions i hipoteques anteriors a l'anotació de la demanda al Registre de la Propietat. Les posteriors, per contra, sí que seran nul·les. No obstant això, el donant podrà exigir al donatari el valor dels béns alienats o l'import de la hipoteca que els gravi, així com la devolució dels fruits des de la interposició de la demanda.
Què passa amb els impostos pagats si s'anul·la la donació
En cas de donació d'un habitatge, el donant ha de tributar a l'IRPF pel guany o pèrdua patrimonial obtinguda. El donatari haurà de pagar l'Impost de Successions i Donacions (ISiD) i la plusvàlua municipal.
No obstant això, en cas de revocació de la donació d'un immoble hi ha criteris divergents. Es podria pensar que amb la revocació no caldria pagar impostos, però el criteri administratiu i d'alguns tribunals apunta al fet que la revocació de mutu acord, sense invocar cap causa o més enllà dels supòsits legalment establerts, sí que ha de tributar. És a dir, caldria tornar a tributar perquè l'habitatge tornés al patrimoni del donant.
En el cas del donatari, sí que podria recuperar la devolució dels impostos pagats per l'habitatge donat. N’hi ha que consideren que seria possible, encara que la revocació no tingués caràcter litigiós. “No obstant això, la devolució s’hauria de reduir en l'import corresponent a la tributació resultant de l'usdefruit durant el temps que el donatari va gaudir dels béns”, assenyala José María Salcedo.
En cas que l'anul·lació de la donació sigui per les causes legalment previstes al Codi Civil, llavors es produiria la devolució de l'impost de donacions pagat en el seu moment.
Quant a la Plusvàlua municipal, l'article 109.2 del Text Refós de la Llei d'Hisendes Locals preveu que aquesta devolució és procedent si la revocació es reconeix judicialment per resolució ferma. “Si la donació es revoca de mutu acord, fins i tot mitjançant avinença en acte de conciliació o assentiment a la demanda, la devolució no es produirà i la revocació es considerarà com un acte nou i subjecte a tributar. Es tindrà per una nova transmissió i el donatari serà reconegut com el subjecte obligat a pagar aquest tribut”, subratlla Salcedo.
La devolució de l'IRPF al donant pel guany patrimonial que fiscalment es considera que li va generar la donació no hauria de plantejar problemes. En aquest cas, també caldrà distingir si la revocació obeeix a alguna de les causes legalment previstes o no. Sempre serà més factible obtenir la devolució en el primer cas que en el segon.