Article escrit per Carmen Giménez, lletrada de G&G Abogados
Des que, el 23 de desembre del 2015, el Tribunal Suprem va dictar una sentència que declarava la nul·litat de la clàusula de despeses dels préstecs amb garantia hipotecària atorgats als consumidors que feien que els prestataris haguessin de suportar la totalitat d'aquestes despeses de manera indiscriminada sense poder distribuir-les, s'han succeït i escrit rius de tinta en sentències dictades pels diferents jutjats i tribunals que han sostingut diferents criteris. Això ha generat una inquietud o inseguretat jurídica que ha fet que molts prestataris no s'hagin animat encara a reclamar, davant la incertesa de què és el que poden reclamar o què és el que els jutjats els atorgaran.
Aquella sentència de 2015 va obrir una porta que ha donat lloc a moltes manifestacions d'índole jurídica, ja que en només s’hi determinava la nul·litat de la clàusula, però de cap manera quines havien de ser les conseqüències de la declaració d'aquesta nul·litat, a part de la retirada d’aquesta clàusula del contracte de préstec. És a dir, és com si mai hagués existit aquesta clàusula en el contracte.
Tanmateix, la nul·litat de la clàusula de despeses té unes conseqüències econòmiques inevitables, ja que el consumidor va pagar, en el moment de constitució de la hipoteca, una sèrie d'imports que cap llei l’obligava a pagar i tampoc hi havia regulacions legals específiques sobre qui estava obligat a pagar aquestes despeses.
Precisament és per aquesta raó que, en un món jurídic d’arenes movedisses, hem tingut tot tipus de resolucions: que si l'impost sí, que ara l'impost sí però només una mica, que l'impost definitivament no, que la notaria a parts iguals, que el registre el pagui el banc, que la gestoria a parts iguals, que ara la gestoria l'ha de pagar el banc… En fi: inseguretat en estat pur.
Parlem clar
Doncs bé, queda clar que l'acció de nul·litat de la clàusula de despeses d'un préstec amb garantia hipotecària concertat amb un consumidor comporta unes inevitables conseqüències econòmiques.
Encara que, des del meu punt de vista, tot és un bloc –nul·litat i conseqüències-, hi ha tribunals que entenen que aquestes accions es poden separar, per la qual cosa els terminis de reclamació són diferents.
Els qui defensen aquesta última interpretació (que les accions poden o han de ser dues: nul·litat i restitució) sembla que troben aval en la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del passat 16 de juliol, quan aquesta institució va dir que no contravé la Directiva el fet que un país membre reguli i distingeixi el termini per reclamar la nul·litat de la clàusula del termini per a la restitució que es deriva d'aquesta nul·litat, sempre que aquest últim no faci difícil o impossible la reclamació d’allò a què té dret el consumidor.
Quins terminis hi ha per reclamar la clàusula de despeses?
Dit això, els terminis que s’apliquen són els següents, tenint en compte la suspensió durant 82 dies de tots els terminis com a conseqüència del decret de l'estat d'alarma:
- La sol·licitud de la nul·litat d'una clàusula continguda en un contracte de préstec amb garantia hipotecària signat amb un consumidor és imprescriptible. És a dir, es pot reclamar amb caràcter indefinit.
- Les conseqüències derivades d'aquesta declaració de nul·litat o els efectes restitutoris o devolució dels imports abonats indegudament pel consumidor tornen a estar coberts d’un vel d'inseguretat jurídica; hi ha diverses teories de diferents jutjats i tribunals d’Espanya:
1. El termini és el mateix que el que tenim per sol·licitar la nul·litat de la clàusula. És a dir, és imprescriptible i, en tot cas, s’aplica el termini de prescripció actual de 5 anys per a les accions personals a partir de la sentència que declara la nul·litat. Haig de dir que, des del meu punt de vista, aquesta és la teoria més encertada i així ho va reconèixer el Tribunal Suprem en l’assumpte d'una clàusula sòl d'una hipoteca cancel·lada el desembre de 2019. Però que consti que això també pot canviar.
2. El termini general per a les accions personals es compten des que es van pagar les factures, actualment de 5 anys des de l'octubre del 2015 i que era de 15 anys abans d’aquesta data (excepte a Catalunya, que és de 10 anys), però que, en tot cas, totes les despeses abonades després de l'any 2005 (excepte a Catalunya), podrien prescriure el 28 de desembre del 2020.
3. El termini general de 5 anys (més 82 dies de l'estat d'alarma), que es compta des de les diferents sentències dictades pel Tribunal Suprem, bé declarant la nul·litat de les clàusules de despeses, bé determinant-ne la distribució.
Queda clar, per tant, que és absolutament necessari que, almenys, el Tribunal Suprem, que és qui unifica doctrina, es pronunciï sobre aquests terminis per donar més seguretat jurídica als consumidors en la reclamació dels seus drets.
Què podem fer en aquesta situació, si el dia 28 de desembre és tan a prop?
Com es pot apreciar, en qüestions de terminis per recuperar els imports pagats pels consumidors, tenim un màxim (imprescriptibilitat) i un mínim (fins al 28 de desembre de 2020) per reclamar, Cal prescindir de la resta de teories intermèdies per garantir que la reclamació que es faci arribi a bon port; és necessari ser summament cautelosos i preventius.
Com que el termini de prescripció es pot interrompre i tornar a posar el comptador a zero (és a dir, que des del moment de la interrupció comencin a comptar novament els cinc anys), la recomanació és que es faci la reclamació a l'entitat abans del 28 de desembre per qualsevol mitjà pel qual se’n pugui deixar constància: burofax o presentació davant una sucursal perquè la segellin amb la data l'entrada.
Com es reclamen les despeses hipotecàries
El primer moviment és presentar una reclamació al Servei d'Atenció al Client de l'entitat amb la qual es va signar el préstec hipotecari (o, en el seu cas, de l’entitat resultant d’una fusió o absorció amb aquella a què es van demanar els diners per constituir la hipoteca).
>> Descarrega't aquí el model de reclamació de les despeses de formalització de la hipoteca
Transcorreguts dos mesos des que es presenti aquesta reclamació i sempre que no hagi contestat el Servei d'Atenció al Client o que la contestació hagi estat negativa, el consumidor podrà procedir a interposar la corresponent demanda judicial davant el partit judicial del domicili del prestatari o deutor o de la seu social del banc, indistintament.
A la demanda que es plantegi al jutjat s’haurà de plantejar la nul·litat de la clàusula perquè era abusiva i la restitució de les despeses abonades com a conseqüència d'aquest pacte. Les despeses hauran d’estar perfectament documentades amb les corresponents factures. Per la mena de procediment que s'ha d'interposar, serà necessària la intervenció d'advocat i procurador.