A Espanya, el mercat d'hipoteques verdes no acaba d'enlairar-se. L'usuari, que busca sobretot incentius fiscals, no sol·licita aquest tipus de producte per comprar un habitatge més sostenible perquè les condicions econòmiques són pitjors fins i tot que en les hipoteques convencionals (el diferencial de partida sol ser superior). Aquesta és una de les principals conclusions del primer Estudi de Finances Verdes, elaborat per l'Associació d'Usuaris Financers (ASUFIN).
“És evident que, a més d’una manca oferta, hi ha falta de demanda. Si els consumidors comencen a veure que les entitats disposen de producte i pugnen per oferir els més atractius, això els portarà a reflexionar sobre la necessitat de millorar la despesa energètica als seus habitatges, fet que contribuirà a anar creant un mercat que operi les transformacions”, opina Patricia Suárez, presidenta d'ASUFIN.
Al sector de la banca gairebé tot està inventat, per la qual cosa les entitats poden maniobrar en les condicions de concessió o ser més obertes a concedir bonificacions amb millores quant a la qualificació energètica de l'immoble. “Poden tenir en compte, per exemple, l'ús de materials ecològics en la construcció”, creu Suárez.
Per tal que aquest tipus d'hipoteques sigui viable a Espanya és necessari un incentiu econòmic visible en el moment de la contractació, opina la presidenta d'ASUFIN, i posa d’exemple una major bonificació del tipus d'interès o una reducció o eliminació de comissions.
Segons aquest estudi realitzat el mes de desembre passat, al mercat hipotecari només hi ha un producte que pugui ser considerat netament sostenible: la Hipoteca Triodos variable, amb un diferencial associat a la certificació energètica, que permet una variació de preus des de la més barata, d'euríbor + 1,05% per a la certificació A, a la més cara, d'euríbor + 1,29% per a la certificació G.
La resta d'entitats apliquen una petita bonificació en el diferencial: 0,25% en el cas de Bankia si la certificació energètica és A o B, 0,10%, en el cas de Banc Santander i 0,05% en el cas de Cajamar, indica l'estudi.
Cal tenir en compte que, en principi, contractar una hipoteca verda no comporta riscos per al client. “Sí que és cert que comporta el compliment d'unes condicions de millora energètica, però això també suposarà una rebaixa en la factura dels subministraments, la qual cosa també, a la llarga, és un avantatge econòmic”, apunta Suárez.
A banda de la falta de préstecs verds per a l'habitatge, també hi ha una escassa oferta de productes per finançar la rehabilitació energètica dels edificis. Amb l'arribada dels fons europeus, és desitjable que les entitats impulsin aquest tipus de productes que té com a principals beneficiaris les comunitats de propietaris.
En aquest sentit, ASUFIN forma part de la campanya “Rethink the Recovery”, impulsada per l'organització europea Finance Watch, que insta els líders europeus a prioritzar, entre altres coses, les polítiques de sostenibilitat a l'hora de destinar aquesta important injecció econòmica. “Es podrien articular, per exemple, línies de préstecs orientats a la rehabilitació d'habitatge buscant-ne l’eficiència, posant el focus en les concentracions d'immobles de les grans ciutats que superin folgadament els 50 anys d'antiguitat. L'impuls als préstecs per adquirir vehicles elèctrics, per exemple, demostra que d'aquesta manera es pot estimular la demanda”, finalitza Patricia Suárez.