Banc d'Espanya: la crisi de la COVID complica encara més la situació econòmica dels joves

La pandèmia sanitària ha donat el cop de gràcia als joves a Espanya i ha accelerat el conjunt de problemes econòmics que arrosseguen des de l'esclat de la bombolla immobiliària i la crisi del 2008.

Segons explica el Banc d'Espanya, "Molts dels reptes de l'economia espanyola anteriors a la pandèmia, que sovint s'han vist aguditzats per aquesta situació, afecten de manera especial els joves: sistema educatiu, mercat laboral, habitatge, incertesa i inestabilitat de la renda..."

En un estudi, el supervisor financer afirma que encara s’ha de veure quin impacte tindrà el tancament de col·legis i universitats per la COVID-19 en el seu nivell educatiu. A això, cal afegir-hi la incertesa sobre els ingressos futurs i les creixents dificultats per trobar una feina, accedir a un habitatge o formar una família. Només els últims dos mesos, la taxa de natalitat ha baixat més d'un 20%, mentre que la taxa de menors de 30 anys que no perceben ingressos ha pujat el 2020, fins arribar a més del 35% del col·lectiu.

Pel que fa a l'educació, l'organisme encapçalat per Pablo Hernández de Cos explica que el tancament dels centres educatius als EUA pel coronavirus ha provocat una caiguda del 50% del rendiment en matemàtiques en col·legis amb major quantitat d'estudiants amb renda baixa (programa Zearn), mentre que a Bèlgica es va produir una reducció significativa dels resultats de matemàtiques i llengua als exàmens del juny del 2020. També recorda que, tot i que a Espanya encara no hi ha dades similars, el nostre país té "una situació de partida comparativament desfavorable" .

El 2019, per exemple, més del 25% dels joves d'entre 25 i 29 anys tenien, com a màxim, estudis de primer cicle de secundària, davant del 20% de Portugal i Itàlia o el percentatge inferior al 10% d'Àustria, Finlàndia, Eslovàquia, Irlanda, Lituània, Xipre o Grècia. A Eslovènia, la taxa fins i tot era per sota del 5% el 2019. A més, Espanya és un dels països on els joves tenen pitjors competències matemàtiques.

Així mateix, el Banc d'Espanya recorda que els universitaris espanyols tenen més dificultat per trobar feina i accedir a un lloc d'acord a la seva formació, independentment de l’especialització, si es compara amb els seus homòlegs europeus.

Aquests problemes per entrar al mercat laboral estan afectant sobre la seva renda. L'estudi recalca que l'últim cicle expansiu (2014-2019) "no va ser suficient per recuperar els ingressos de les llars joves després de la crisi anterior" i deixa entreveure que la crisi del coronavirus està fent acréixer la inestabilitat dels ingressos que perceben i la incertesa sobre les rendes futures.

"La incertesa sobre la renda futura és més gran entre els joves, els treballadors amb contracte temporal i els que disposen de rendes baixes. A més, aquesta incertesa s’incrementa en situació de crisi", recalca l'organisme, que afegeix que "els joves presenten una taxa d'ocupació menor a la resta de la població i una taxa significativament més gran d'individus sense ingressos laborals, element clau per tal d'analitzar l'evolució de la desigualtat.

De fet, explica que el 2020 ha augmentat més de 5 punts el percentatge de joves que no perceben cap ingrés. Si el febrer de l'any passat prop d'un 31% dels menors de 30 anys no tenien ingressos, el desembre ja suposaven al voltant del 36%. En el cas del total de la població, el percentatge ha passat del 14% del febrer a una xifra propera al 20% a finals del passat exercici.

A més d'afectar el terreny educatiu, l'ocupació i els ingressos, un altre factor que destaca el Banc d'Espanya és l'accés a l'habitatge. Com a conseqüència de la fràgil vinculació dels joves amb el mercat laboral per una acusada reducció recent de les hores (augment de la taxa de parcialitat -no desitjada-) i de la durada dels contractes, les seves possibilitats per emancipar-se són escasses. Això es fa més palès a l'hora de comprar un habitatge, ja que la incapacitat d'estalvi prèvia de la majoria dels joves per accedir a una hipoteca els obliga a viure de lloguer.

En aquest sentit, el Banc d'Espanya fa una apreciació: "l'augment considerable de la demanda de lloguer per part dels joves, davant d'una oferta rígida, va propiciar un fort augment del preu del lloguer els anys previs a la pandèmia".

Finalment, l'organisme posa sobre la taula la dificultat dels joves a l'hora de formar una família i com la crisi del coronavirus llasta la taxa de natalitat. Tot i que afirma que encara s’ha de constatar l'impacte a llarg termini, recorda que el novembre del 2020 la taxa es va reduir més d'un 10% i que els dos últims mesos dels quals es disposa d’estadístiques (desembre del 2020 i gener del 2021), la caiguda supera ja el 20%. Segons l'INE, des de principis del 2017 la caiguda mensual havia estat d'un sol dígit.