En una sentència del 3 de juny passat, el Tribunal Suprem avala el decret 183/2016, de 16 de febrer, pel qual s'aprova el reglament que regula l'impost sobre habitatges buits de Catalunya. D'aquesta manera, l'Alt Tribunal considera que no vulnera la Constitució espanyola i desestima el recurs que presenta l'Associació Espanyola de Banca (AEB).
El Suprem indica que l'estructura de l'impost no desvirtua la seva finalitat extrafiscal, que no representa una selecció arbitrària del subjecte passiu, desconnectada de la finalitat extrafiscal legítima i configura un sistema de determinació de la base imposable i de la quota a través dels diversos criteris ja examinats.
Afegeixen que la regulació de l'impost sobre habitatges buits respon a l'àmbit legítim de l'exercici de la potestat tributària del legislador autonòmic.
El recurs de l'AEB al·legava que l'impost, que penalitza els habitatges tant de grans tenidors com de particulars que estiguin buits de manera “injustificada”, vulnerava els principis constitucionals d'igualtat, capacitat econòmica i interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics.
La sentència estableix que aquest impost no vulnera principis constitucionals com el principi de capacitat econòmica (article 31.1 de la Constitució Espanyola (CE), ni resulta arbitrari (article 9.3 de la CE), ja que respon a l'àmbit legítim de l'exercici de la potestat tributària del legislador autonòmic.
A més, retreuen que “no deixa de sorprendre que l'escrit d'interposició de la part actora i recurrent (l'AEB) bandegi completament, com si no existissin, l'examen de les dues sentències del Tribunal Constitucional (TC) que han desestimat els corresponents recursos d'inconstitucionalitat interposats” contra la llei que regula aquest impost.