L'Impost sobre Béns Immobles (IBI) és un tribut que cada any han de pagar els propietaris de tots els immobles –habitatges, garatges, locals…- només per tenir-los. Constitueix una de les fonts d'ingressos principals dels ajuntaments. A l'hora de vendre un immoble, queda subjecte al pagament dels deutes pendents d'aquest tribut, cosa que significa que el comprador es pot veure obligat a pagar l'IBI que el venedor hagi deixat sense pagar. Per això, abans de formalitzar la compravenda és important saber l'abast de la responsabilitat i com es pot evitar.
En el moment de comprar una casa, l'IBI l'haurà de pagar la persona que sigui propietària de l'immoble el dia 1 de gener de l'any. Tot i això, el Tribunal Suprem estableix que el venedor té dret a repercutir al comprador la part proporcional al temps que cadascuna de les parts hagi gaudit de la casa durant l'any de meritació de l'impost.
És a dir, el Suprem fixa que el venedor pot repercutir part del pagament de l’IBI al comprador sense necessitat de pacte en contra, segons la interpretació que fa de l'article 63.2 de la llei reguladora d'hisendes locals, que regula l’IBI.
Però, què passa en cas d'impagament de l'IBI del venedor?
La llei 58/2003 General Tributària (d'ara endavant LGT) preveu a l'article 78 un mecanisme per garantir el cobrament de deutes tributaris. Es coneix com a hipoteca legal tàcita i és aplicable als tributs que graven periòdicament els immobles inscriptibles en un registre públic. Salvador Salcedo, soci d'Ático Jurídico, apunta que aquest mecanisme atorga a l'administració pública preferència sobre qualsevol altre creditor per cobrar deutes no satisfets corresponents a l'any en què s'exigeixi el pagament i l'immediatament anterior.
“En virtut d’aquest mecanisme de garantia, el comprador d’un habitatge respondrà per les quotes de l’IBI impagades pel venedor i l'ajuntament podria exigir-li el pagament d'un màxim de dos exercicis”, encara que pot arribar a pagar l'IBI impagat de tots els exercicis no prescrits, afirma Salcedo.
Un altre mecanisme que tenen els ajuntaments per cobrar l'IBI impagat és el dret d'afecció, que està regulat a l'article 79 de l’LGT i que significa que una vegada es produeix la compravenda de l'habitatge, queda subjecte al pagament de la totalitat del IBI que quedi pendent de pagar en règim de responsabilitat subsidiària.
Mitjançant aquest article, els ajuntaments poden exigir al comprador d'una casa el pagament de tots els deutes per IBI no prescrits en el moment de la venda. D'aquesta manera, es produeix un transvasament de deutes al comprador després de la venda, però sempre que no s'hagin pogut cobrar al venedor. Això vol dir que el comprador es converteix en responsable subsidiari dels deutes davant de l'administració local.
Com es pot evitar que el comprador respongui pels deutes d’IBI
En línies generals, abans de formalitzar la compravenda de l'immoble, el venedor ha de justificar que ha saldat el pagament de l'IBI. Per això, el més recomanable és que a l'escriptura de compravenda s'acompanyi un certificat emès per l'ajuntament que deixi clar si hi ha deutes o no per IBI.
El soci d'Ático Jurídico també aconsella que, en cas que l'operació de compravenda no pugui esperar-se a obtenir aquest certificat, el venedor aporti justificant de pagament de tots els exercicis d'IBI no prescrits en el moment de la venda.
A més, a l'escriptura de compravenda s'ha de fer constar que el venedor assumeix a càrrec seu el pagament de totes les quantitats pendents per l'IBI.
Qui ha de pagar l'IBI?
La immensa majoria dels propietaris d'immobles estan obligats a pagar aquest impost, però no tots, ja que la llei preveu que alguns immobles n’estan exempts. Així, els que pertanyen a l'església catòlica constitueixen l'exempció que més sona als mitjans de comunicació, però la veritat és que no són un cas únic. A més de l'església, hi ha altres propietaris que estan lliures de pagar aquest impost. Per exemple:
- Els immobles propietat de l’estat, de les comunitats autònomes o de les entitats locals directament relacionats amb la seguretat ciutadana o amb els serveis educatius (comissaries, presons o col·legis).
- Els de l’estat dedicats a la defensa nacional.
- Els immobles de la Creu Roja.
- Les seus diplomàtiques d’altres països.
- Els catalogats com a patrimoni històric.
- Els immobles antics de les grans ciutats o els pertanyents a associacions confessionals no catòliques legalment reconegudes.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.