La Fundació de les Caixes d'Estalvi (Funcas) estima que les comunitats de les Balears, les Canàries, Catalunya, Madrid, Navarra i el País Basc creixeran aquest any per sobre de la mitjana nacional, que se situarà a l'1,3 %, per la qual cosa el país arribarà al tancament de l'exercici a nivells previs a la pandèmia de la covid-19.
En concret, fins a 10 comunitats autònomes hauran recuperat aquest any els nivells de PIB del 2019. Així, Andalusia, la Comunitat Valenciana, Madrid, el País Basc i la Rioja se sumaran a Aragó, Castella-la Manxa, Galícia, Múrcia i Navarra, que ja ho van aconseguir el 2022.
Tot i això, únicament les regions d'Extremadura, Catalunya, Castella i Lleó, Cantàbria, Astúries, Balears i Canàries continuaran per sota de xifres del 2019.
Sis regions creixeran per sobre de la mitjana nacional: Balears (+3,3 %), les Canàries (+2,2 %), Catalunya (+1,4 %), Madrid (+1,4 %), Navarra (+1,4 %) i el País Basc (+1,4 %), mentre que Andalusia (+1,3 %) i Galícia (1,2 %) es desenvoluparan pràcticament en línia amb la mitjana.
En roda de premsa, el director general de Funcas, Carlos Ocaña, i el director de Coyuntura y Estadística, Raymond Torres, han explicat que el principal motor del creixement procedirà de l'estímul dels fons europeus i de la normalització de l'activitat turística, que fins i tot arribarà a superar nivells d’abans de la pandèmia.
Així, sobre l'efecte dels fons Next Generation EU, les comunitats amb més presència a la indústria de béns d'equip i serveis avançats a empreses, com Catalunya, Madrid, Navarra o el País Basc, podrien resultar més beneficiades de l'aprofitament d'aquestes subvencions.
Preguntats sobre aquesta elevació de les previsions, ja que al gener Funcas preveia una pujada del PIB de l'1 % per a aquest 2023, han indicat que aquesta variació és deguda a les últimes dades disponibles de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que han elevat creixement nacional.
A més, han assegurat que la percepció econòmica general és "una mica més optimista" que a finals de desembre o a principis de gener, ja que l'evolució del preu de l'energia ha canviat i la percepció del risc de la guerra a Ucraïna ha baixat, "encara que segueix sent greu".
Caiguda generalitzada de la taxa d'atur a Espanya
Funcas també preveu una reducció de la taxa d'atur generalitzada al país, amb una caiguda més forta a les comunitats que històricament sempre han mantingut uns nivells més alts, com poden ser Extremadura o Andalusia. Això permetrà una convergència més gran entre les regions espanyoles.
En general, la taxa d'atur nacional tancarà el 2023 al 12,3 %, encara que només Andalusia (18,5 %), Extremadura (16,9 %), Canàries (16,9 %), Castella-la Manxa (14,1 %), Múrcia (13,1 %) i València (12,7 %) registraran valors superiors. D'aquesta manera, pràcticament totes les comunitats assoliran nivells d'atur previs a la pandèmia, excepte Madrid i Navarra, que, tal com ha explicat Ocaña, el 2019 ja tenien nivells d'atur inferiors a la mitjana nacional.
Funcas també ha fet un repàs del 2022, quan la "intensa" recuperació iniciada l'exercici anterior es va allargar a totes les comunitats amb el turisme i el sector exportador com a motors del creixement. Tot i això, el brot d'inflació va influir en l'evolució del consum. El PIB espanyol va tancar l'any passat amb un creixement del 5,5 % i la taxa d'atur es va situar al 12,9 %, sempre segons les previsions de Funcas.
Per la seva banda, a l'acte, el responsable de planificació estratègica d'Abanca, Pedo Veiga, ha agraït a Funcas triar la seu d'Afundación per presentar aquestes previsions i ha posat en valor la importància d'aquestes xifres territorialitzades, ja que sense elles seria difícil disposar de la informació necessària perquè les dades de l'INE no arriben fins a mesos després.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.