La Comissió de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana del Congrés ha aprovat aquest dijous l'informe de Ponència de la Llei d'Habitatge, amb els vots a favor del PSOE, Unidas Podemos, Esquerra Republicana (ERC) i EH Bildu, en contra del PP, Vox, Ciudadanos, PDeCAT i Coalición Canaria i l'abstenció del PNB.
Després de superar aquest tràmit parlamentari, el dictamen de la comissió s'elevarà la setmana que ve al ple del Congrés amb la idea d'enviar-la d'urgència al Senat i que la norma estigui en vigor abans de les eleccions autonòmiques i municipals del proper 28 de maig.
El text aprovat aquest dijous inclou finalment quatre esmenes transaccionals on figuren les rúbriques de PDeCAT i de Junts per garantir la no invasió competencial, cosa que des de diverses formacions independentistes han denunciat la darrera setmana.
Així mateix, i després d'assolir un acord amb el govern espanyol per desbloquejar la llei la setmana passada, tant Esquerra Republicana (ERC), com EH Bildu han retirat totes les esmenes vives, cosa que també ha fet Unidas Podemos. Pel que fa a la resta d'esmenes de cadascun dels grups, totes han estat rebutjades.
El PNB s'abstindrà amb aspecte de negociar fins al ple
El PNB ha avançat que finalment s'abstindrà en comissió, tot i que el diputat Íñigo Bariandaran s'ha mostrat molt crític amb la "recentralització de facto" de les polítiques d'habitatge i la invasió de competencial que suposa la normativa. "Fa 45 anys que no tenim llei d'habitatge perquè l'Estat no té títol", ha postil·lat.
Tot i això, Bariandaran ha explicat que el seu grup s'abstindrà per negociar fins al ple de dijous que ve diferents mesures que, al seu parer, són necessàries, com és el cas dels pisos turístics. El PSOE ja va dir que estava disposat a negociar algunes esmenes addicionals relatives a la regulació d’aquest tipus de pisos.
Qui també s'ha mostrat molt crític amb les competències d’habitatge és Ferran Bel, del PDeCAT: "Per nosaltres, això és clarament una llei que genera invasió competencial", ha advertit. Per il·lustrar-ho millor, Bel ha posat d'exemple les definicions que estableix la llei en matèria d'habitatge protegit o de zona tensa, que quedaran predeterminades a nivell estatal i no podran modificar les comunitats autònomes.
Tot i això, el diputat del PDeCAT ha aconseguit incloure al text una esmena transaccional per eliminar l'obligació que els agents immobiliaris hagin de subscriure una assegurança de responsabilitat civil.
ERC i Bildu menyspreen les crítiques competencials
Sobre les crítiques a la suposada invasió competencial n’ha parlat la portaveu d'Esquerra Republicana (ERC), Pilar Vallugera, que ha defensat els criteris autonomistes, però ha advertit que perduren "fins que es produeix un problema" i l'Estat decideix intervenir-hi.
"La llei és molt millor que si no hi hagués res", ha afirmat Vallugera, que també ha recordat que si falta regulació dels lloguers de temporada en el projecte de llei, s’inclouran en un altre instrument legal del qual no ha donat més pistes.
Per part d'EH Bildu, Oskar Matute ha menyspreat que la llei suposi una invasió competencial i ha reconegut que la normativa potser no agradarà a tothom, sobretot als "fons d'inversió". Això sí, ha dit que tampoc no era el propòsit de la seva formació trobar el vistiplau d'aquests fons.
En definitiva, Matute ha defensat que la llei situa l'habitatge com un dret i no un patrimoni, i dona totes les eines necessàries a comunitats autònomes i ajuntaments "per fer alguna cosa" en matèria d'habitatge.
Podemos diu que la llei "compleix amb la Constitució"
La portaveu d'habitatge d'Unidas Podemos, Pilar Garrido, ha estat taxativa: “La llei compleix la Constitució”. A més, ha postil·lat que la norma implica "un canvi de paradigma" a l'habitatge perquè s'aborda com un dret i es basa en una política pública i no econòmica.
També ha tingut temps per referir-se al recent anunci de Pedro Sánchez per mobilitzar 50.000 habitatges de la Sareb, cosa que celebra, però ha recordat els que els socialistes hi han votat en contra diverses vegades.
Per acabar, el diputat del PSOE, Vicent Manuel Sarrià, ha subratllat que es tracta de la primera llei pel dret a l'habitatge en democràcia i ha assegurat que complirà amb el mandat constitucional i donarà "cobertura i seguretat jurídica".
A més, ha posat de relleu que la norma impulsa els parcs públics d'habitatge públic i es prohibeix que puguin ser adquirits per fons d'inversió.
PP i VOX diuen que la llei consolida l'ocupació
Del costat del PP, Ana María Zurita ha començat carregant contra la tramitació de la norma, que ha estat així, al seu parer, amb l'objectiu que Pedro Sánchez "estigui a la Moncloa" fins a final d'any.
Més enllà de les formes, Zurita ha dit que la llei "no servirà per a res" i, a més, "tindrà efectes indesitjats". En aquesta línia, ha titllat el projecte de llei de "propaganda" i ha avisat que el PP la recorrerà davant de la justícia quan entri en vigor.
També hi ha hagut un moment de bronca a compte de la diputada de Vox, Cristina Esteban, que ha retret als socis de govern negociar la tramitació de la llei amb Bildu i ERC, als quals ha titllat de filoetarres i independentistes. Davant d'aquest comentari, el president de la comissió, el socialista Ignacio López Cano, ha demanat a la diputada de Vox no fer aquest tipus de comentaris ni referir-se així a ERC i Bildu.
Més enllà d'aquest recés, Esteban s'ha posicionat en contra de la llei per, diu, protegir l'ocupació i ser “parcialment inconstitucional" per envair competències.
Pel costat de Ciudadanos, Juan Ignacio López-Bas ha criticat la tramitació accelerada de la darrera setmana, que considera una pràctica legislativa incorrecta. Així mateix, ha reconegut que a Espanya hi ha un problema amb l'accés a l'habitatge, si bé ha apuntat que se solucionaria amb més habitatge públic.
Igual que PP i Vox, el diputat de Ciudadanos creu també que la norma assumeix de facto el fenomen de l'okupació i deixa els propietaris indefensos.
La diputada i portaveu de Coalición Canaria, Ana Oramas, ha arribat a dir que amb aquesta llei s'està legalitzant l'okupació en introduir noves traves als desnonaments a persones amb una situació econòmica vulnerable. A més, ha carregat contra la definició de grans tenidors d'immobles i ha protestat per una suposada invasió competencial.