És habitual que, amb el pas del temps, mares i pares incloguin els seus fills com a cotitulars als comptes bancaris, però aquesta decisió planteja un dubte rellevant: suposa una donació encoberta a ulls d'Hisenda?
La Direcció General de Tributs (DGT) va posar negre sobre blanc el 8 d'abril passat a la consulta vinculant V0640-25 i el seu missatge no deixa cap dubte: el fet de figurar com a cotitular no implica, per si mateix, un traspàs de propietat dels diners ni genera, de forma automàtica, obligacions fiscals en l'impost sobre donacions, tret que s'acrediti una veritable transmissió gratuïta dels diners o la seva disposició per part del cotitular.
Què diu Hisenda sobre la cotitularitat de comptes amb fills?
La resposta de la DGT es basa en una sòlida base legal: l'impost sobre successions i donacions (ISD) només s'aplica quan hi ha una transmissió gratuïta i voluntària de béns o drets, i afegir un nom a un compte no compleix, per si mateix, aquesta definició.
A més, la interpretació coincideix amb la doctrina del Tribunal Suprem, que des de fa dècades distingeix entre dos conceptes clau: la facultat de disposició, que permet operar amb els fons al banc, i la titularitat dominical, que implica la veritable propietat dels diners; es deixa clar, doncs, que la cotitularitat no implica per si mateixa una copropietat sobre els fons, llevat que es demostri el contrari.
Què vol dir ser cotitular d'un compte bancari?
Aquí hi ha el matís essencial: el cotitular pot fer servir els diners, però això no significa que siguin seus. Si no hi ha proves del contrari, el compte continua sent propietat de qui hagi ingressat els fons.
La DGT recorda que ens trobem davant d'un contracte de dipòsit: el banc custodia els diners de qui els diposita, i aquesta relació no canvia perquè hi hagi més d'un titular a la llibreta o al compte en línia.
En altres paraules, figurar com a cotitular permet operar amb els fons, però no determina la propietat dels diners, que continuaran pertanyent a qui els va aportar excepte si s'acredita una altra cosa.
Es paga l'impost de donacions en incloure un fill com a cotitular?
No, tret que s'acrediti una intenció clara de regalar aquests diners. L'article 3 de la Llei 29/1987 de l'ISD estableix com a fet imposable l'adquisició gratuïta inter vivos de béns o drets, mentre que l'article 623 del Codi civil espanyol disposa que la donació es perfecciona quan el donant coneix l'acceptació del donatari.
Perquè hi hagi una donació —i, per tant, s'hagi de liquidar l'ISD— s'han de donar cinc condicions: ànim de liberalitat, empobriment del donant, enriquiment del donatari, acceptació i les formalitats requerides. Sense aquests elements, la cotitularitat no es considera una donació.
Què passa amb els fons quan mor el titular del compte?
Aquest és un dels punts més mal interpretats. Moltes persones creuen que, si mor un dels titulars, l'altre passa a ser propietari de tot el saldo. No obstant això, els diners del compte, si pertanyia a la víctima, formaran part de la seva herència.
No s'hereta pel fet de ser cotitular, ja que el repartiment es durà a terme segons el seu testament o, si no n'hi ha, segons la llei, per la qual cosa podem afirmar que la cotitularitat tampoc no concedeix drets hereditaris sobre el saldo bancari.
En quins casos considera Hisenda que hi ha donació en comptes compartits?
L'excepció a la regla es produeix quan hi ha proves suficients que, en realitat, sí que es van donar els diners. Per exemple, si el fill va fer servir fons per a si mateix amb consentiment del progenitor o bé si hi ha documents que reflecteixin amb claredat la intenció de regalar aquests diners.
En aquests casos, l'Agència Tributària pot considerar que hi ha una donació i exigir el pagament de l'impost corresponent. A més, si el cotitular disposa dels fons després de la mort del titular sense acreditar-ne la legitimitat, tant l'administració com els tribunals poden interpretar que hi ha hagut una acceptació tàcita de l'herència, sobretot quan es realitzen actes inequívocs propis de l'hereu.
Com detecta Hisenda una possible donació encoberta?
L'Agència Tributària pot creuar dades bancàries, comprovar moviments sospitosos o rebre informació mitjançant inspeccions, herències o declaracions. Si detecta que un cotitular ha fet servir fons que no eren seus o que hi ha indicis de transmissió gratuïta de diners, pot requerir explicacions i exigir el pagament de l'impost sobre donacions amb recàrrecs.
Els riscos d'incloure només un fill com a cotitular si hi ha més hereus
Afegir un sol fill com a cotitular pot generar tensions o conflictes amb la resta dels hereus en morir el titular. Encara que legalment els diners continuen formant part de l'herència, alguns hereus poden sentir que hi ha hagut un benefici de manera anticipada o injusta.
Si no es deixa constància clara de la finalitat de la cotitularitat (gestió, no propietat), això pot acabar en una disputa familiar (i judicial). En aquests casos, la transparència i l'assessorament previ són clau.
Diferències entre autorització i cotitularitat
Mentre que un autoritzat pot operar amb el compte (retirar, ingressar, domiciliar pagaments…), no té cap dret de propietat sobre els diners ni figura com a titular davant de tercers. Per contra, un cotitular sí que apareix com a titular bancari, amb accés operatiu complet, encara que aquesta titularitat davant del banc no implica necessàriament que sigui propietari dels fons, llevat que se'n pugui acreditar l'aportació.
És recomanable incloure un fill com a cotitular?
La pràctica és comuna i, en principi, no té conseqüències fiscals si no hi ha una transmissió gratuïta ni una disposició efectiva de fons per part del cotitular, però cal actuar amb cautela i, si és possible, deixar constància de la finalitat de la cotitularitat.
En tot cas, si l'objectiu és facilitar la gestió bancària sense obrir la porta a problemes fiscals o successoris, el més recomanable és optar per alternatives com ara poders notarials o autoritzacions per evitar malentesos.