Subvencions i deducció per eficiència energètica: com regularitzar l'IRPF

Una consulta vinculant de la Direcció General de Tributs ha aclarit una situació que afecta molts contribuents: els que apliquen una deducció per eficiència energètica al seu IRPF i, anys després, reben una subvenció per plaques solars que cobreix part d'aquestes mateixes despeses. El pronunciament explica com cal ajustar la declaració per evitar duplicar beneficis entre l'ajuda pública i la deducció fiscal.

Deducció per eficiència energètica a l'IRPF: normativa aplicable

La disposició addicional cinquantena de la LIRPF, incorporada pel Reial decret llei 19/2021 i actualitzada pel Reial decret llei 8/2023, regula les deduccions temporals per obres de millora de l'eficiència energètica.

La norma defineix la base de la deducció com les quantitats efectivament satisfetes per executar les obres i obtenir-ne els certificats d'eficiència energètica, però imposa una limitació clau: cal descomptar d'aquesta base les quanties que hagin estat o hagin de ser subvencionades per programes públics.

També exclou de la deducció els pagaments realitzats en efectiu, admetent únicament transferències, targeta, xec nominatiu o ingrés en compte. En termes pràctics, la normativa busca que no hi concorrin de manera simultània dos beneficis —subvenció i deducció— sobre la mateixa partida de despesa.

Subvencions i deducció a l'IRPF: quan cal regularitzar

El supòsit a què respon la consulta vinculant es tracta d'un contribuent que aplica la deducció per eficiència energètica a l'IRPF el 2022 i, el 2025, percep una subvenció per la instal·lació de plaques solars la quantia de les quals correspon a despeses ja incloses a la base d'aquesta deducció.

Com hem comentat, en aquests casos la llei exigeix fer una regularització: les quantitats subvencionades s'han de deixar de considerar com a part de la base deduïble, sempre respectant els límits màxims anuals establerts a la disposició addicional.

Com regularitzar la deducció per subvencions segons el Reglament de l'IRPF

El mecanisme el determina l'article 59 del Reglament de l'IRPF: quan, en exercicis posteriors, es perd totalment o parcialment el dret a deduccions ja practicades, el contribuent ha d'afegir a la quota líquida estatal i autonòmica les quantitats indegudament deduïdes, juntament amb els interessos de demora.

Aquests interessos funcionen com un recàrrec legal que compensa el temps transcorregut des que es va aplicar la deducció fins que es corregeix la situació. No és una sanció, sinó un ajustament automàtic.

El Reglament també puntualitza tractaments particulars: per a algunes deduccions (per exemple, inversió en habitatge habitual o en empreses de nova creació) la totalitat del que s'ha practicat indegudament s'afegeix a la quota estatal.

En el cas de subvencions plaques solars que afecten deduccions per eficiència energètica, la doctrina de la Direcció General de Tributs obliga a la correcció d'acord amb l'article 59 esmentat.

La regularització es realitza a la declaració de l'exercici en què es percep la subvenció, incloent-hi en aquesta autoliquidació tant les quantitats indegudament deduïdes com els interessos de demora.

Només en cas que la declaració d'aquest exercici ja s'hagués presentat sense la regularització, correspondria presentar una declaració complementària. En tot cas, és fonamental identificar amb precisió les despeses incloses a la base de deducció que han estat objecte de l'ajuda.

Conclusions de la consulta sobre subvencions i deduccions

La consulta vinculant V1125-25 és clara: quan una subvenció es concedeix en un exercici posterior i cobreix despeses que ja van formar part de la base d'una deducció per eficiència energètica, el contribuent està obligat a regularitzar el seu IRPF, cosa que suposa tornar les quantitats indegudament deduïdes i afegir els interessos de demora corresponents.

D'aquest criteri se n'extreuen diversos ensenyaments per a contribuents i assessors fiscals, com que abans d'aplicar la deducció convé comprovar si les despeses podrien ser objecte de subvenció pública i, en cas afirmatiu, valorar conjuntament l'efecte d'ambdós incentius.

En segon lloc, si la subvenció es percep amb retard respecte a la deducció, és essencial identificar amb precisió les partides afectades i fer la correcció en l'exercici en què es rep l'ajut.

Finalment, és imprescindible conservar la documentació justificativa, com ara els certificats d'eficiència energètica, justificants de pagament o la mateixa resolució de concessió de la subvenció, ja que aquests documents seran clau per acreditar davant l'Administració que la regularització s'ha efectuat correctament.

A més de l'obligació d'ajustar la deducció, convé recordar que la subvenció rebuda també s'ha de declarar a l'IRPF com a guany patrimonial a la base general, llevat que una norma específica la declari exempta.

Aquest aspecte és fonamental: l'ajuda no només obliga a corregir la deducció practicada, sinó que a més incrementa la base imposable general, i pot elevar l'import final a pagar en aquest exercici.