El Suprem facilita la correcció d'errades cadastrals: no cal anar a l'ajuntament

El Tribunal Suprem ha marcat un abans i un després per a milers de propietaris en aclarir que qualsevol ciutadà pot demanar al Cadastre la correcció del valor o les dades del seu immoble, sense haver de passar per l'ajuntament.

La sentència 1263/2025, de 8 d'octubre, aclareix com s'ha d'aplicar la Llei del cadastre immobiliari i reforça el dret dels contribuents a corregir errors que afecten impostos tan quotidians com l'IBI.

Què ha dit el Tribunal Suprem sobre el valor cadastral?

La Sala Contenciosa Administrativa afirma que els ciutadans poden comunicar directament al Cadastre els errors en la descripció del seu immoble —com la superfície o la naturalesa del sòl—, sense haver de passar per l'ajuntament.

Aquesta comunicació obliga l'Administració a valorar si escau iniciar el procediment d'esmena de discrepàncies previst a l'article 18 de la Llei del cadastre.

Fins ara, molts ajuntaments exigien canalitzar la sol·licitud a través dels seus serveis, però la resolució deixa clar que aquesta mediació no és necessària.

Un valor cadastral erroni que va elevar la quota de l'IBI

El conflicte que ha donat lloc a aquesta decisió va començar a Canàries, on un propietari va sol·licitar a la Gerència Regional del Cadastre que revisés la classificació de la seva finca, la qual figurava com a sòl urbà quan en realitat era rústic.

Aquesta diferència, aparentment tècnica, tenia conseqüències molt concretes: un valor cadastral més alt i un IBI més gran. El Cadastre va rebutjar la seva petició al·legant que el procediment només es podia iniciar “d'ofici”, i el Tribunal Superior de Justícia de les Canàries va confirmar aquest criteri.

Tot i això, el Suprem corregeix aquesta interpretació i reconeix que el propietari pot dirigir-se directament al Cadastre per comunicar l'error, sense necessitat que intervingui l'ajuntament. A partir d'aquesta comunicació, l'Administració està obligada a valorar els fets i, si escau, iniciar d'ofici la correcció.

Què diu la Llei del Cadastre Immobiliari?

A més de l'article 18 —nucli de la controvèrsia—, la sentència analitza els articles 11, 13 i 14 de la Llei del Cadastre. L'alt tribunal recorda que un dels principis essencials d'aquesta llei és la qualitat cadastral, és a dir, que les dades del Cadastre reflecteixin la realitat de cada immoble.

Per mantenir aquesta qualitat, la norma preveu procediments com l'esmena de discrepàncies, un mecanisme dissenyat per corregir errors de descripció o valoració de forma senzilla.

Segons el Suprem, només cal que l'Administració tingui coneixement d'una possible discrepància —per qualsevol mitjà— perquè estigui obligada a iniciar les actuacions necessàries per comprovar-la i, si escau, corregir-ne les dades. En altres paraules: el ciutadà pot comunicar l'error i el Cadastre està obligat a revisar-lo.

El Cadastre ha d'actuar i motivar les decisions

La resolució va més enllà de reconèixer el dret dels propietaris: imposa al Cadastre l'obligació de motivar les decisions.

Si decidiu no iniciar el procediment, ho heu de comunicar per escrit de forma raonada, i aquesta comunicació té la consideració d'acte administratiu recurrible davant els tribunals. Amb això, el Suprem garanteix que el ciutadà no quedi desprotegit davant de la inacció de l'Administració.

Principals conclusions de la sentència del Tribunal Suprem

La decisió del Tribunal Suprem sobre el valor cadastral estableix dues idees que canvien la manera d'actuar davant del Cadastre.

En primer lloc, que els propietaris poden sol·licitar la correcció de dades cadastrals, sense dependre de l'ajuntament; d'altra banda, quan el Cadastre rebutja revisar la informació, ho ha de justificar i permetre el recurs davant dels tribunals.

Aquesta doctrina ofereix una via més directa i transparent per corregir errors que afecten impostos com l'IBI o la plusvàlua municipal.

Implicacions pràctiques per als propietaris

La decisió del Suprem reforça la seguretat jurídica i redueix la burocràcia, ja que permet a qualsevol ciutadà comunicar directament els errors del Cadastre sense dependre de l'ajuntament.

Si el Cadastre decideix no iniciar d'ofici el procediment i no ho justifica adequadament, l'interessat pot recórrer aquesta negativa davant els tribunals. Aquesta doctrina no sols facilita la defensa dels drets del contribuent, sinó que també obliga l'Administració a actuar amb diligència, transparència i proporcionalitat en la gestió cadastral.

Com demanar la correcció del valor cadastral?

Presenta una sol·licitud d'esmena de discrepàncies: el tràmit és gratuït i pots realitzar-lo de forma presencial a la Gerència del Cadastre o telemàticament a través de la Seu Electrònica.

És important tenir en compte que la correcció del valor o la descripció cadastral només produeix efectes cap al futur, per la qual cosa els canvis s'apliquen des de l'endemà de la data en què el Cadastre va tenir constància de l'error i no amb caràcter retroactiu.

En cas que la correcció afecti impostos ja pagats —com l'IBI o la plusvàlua—, el contribuent podrà sol·licitar la devolució d'ingressos indeguts, però no es modifiquen les liquidacions passades automàticament.

Documentació per sol·licitar la rectificació de les dades cadastrals

Tot i que dependrà del tipus d'error, en general és recomanable aportar la documentació tècnica o registral (escriptures, plànols, certificacions municipals, fotografies aèries…), qualsevol informe urbanístic o tècnic que recolzi la vostra sol·licitud i una descripció detallada de l'immoble i de l'error.

Una sentència del Suprem que millora la seguretat jurídica

La decisió de l'alt tribunal suposa un pas important cap a un Cadastre més accessible, transparent i ajustat a la realitat. Tot i que el Suprem estima parcialment el recurs —en reconèixer el dret del propietari a la revisió però limitar-ne els efectes al futur—, la doctrina que senti reforça la protecció del ciutadà davant d'errors cadastrals i consolida una via directa, clara i garantista per corregir-los.