Sobreviure a prop d’un narcopís: cases okupades, xeringues i brutícia

Si has passejat per La Rambla, una de les zones més concorreguda de Barcelona per turistes i barcelonins, potser t’ha passat. Algun noi (acostumen a ser nois) se t’acosta per oferir-te, xiuxiuejant, una mica d’haixix, cocaïna, mdma o speed. No importa si és de nit o de dia, si acceptes la proposta, et porta fins a un local una mica allunyat de la principal arteria del centre de la ciutat perquè puguis comprar i consumir. Alguns d’aquests locals són “cofee shop” reconvertits i d’altres, si vols consumir algun altres tipus d’estupefaents com l’heroïna, es tracta d’un pis. Aquests llocs són, com se’ls ha denominat, narcopisos.  

Els veïns del carrer d’en Roig, carrer Robadors o carrer de l’Om són només alguns dels quals han detectat nombrosos pisos d’aquest tipus i han vist perjudicada la convivència del barri. “Hem arribat a comptabilitzar a consciència fins a 200 persones entrant i sortint durant noranta minuts en algun d’aquests pisos”, explica en Carlos, portaveu de l’Associació de Veïns RPR (que respon a les sigles dels carrers Robadors, Picalquers i Roig) i veí del carrer d’en Roig.

En aquest mapa d’Acció Reina Amàlia, una altra associació veïnal, han anat dibuixant el que han denominat “ruta decadent de la droga al Raval”. Actualment, acumula 30 punts en actiu diferents on es distribueix i consumeix droga, però han arribat a comptabilitzar-ne al voltant de 70.

El carrer d’en Roig és una d’aquestes estretes vies del vell Raval. Un bloc del carrer on viu en Carlos va arribar a concentrar quatre pisos okupats on es consumia i venia heroïna: “Dos pisos eren propietat d’un fons d’inversió, i altres dos d’entitats bancàries”, explica en Carlos. Tots aquests pisos van ser evacuats a finals de l’any passat, després que els veïns de diferents carrers recol·lectessin 75 signatures per fer pressió a la situació i presentar-se davant de la policia. “El 22 de juny es va obrir el procediment i el jutge va ordenar l’evacuació del bloc el 22 d’octubre”, recorda.   

En Carlos explica que algunes associacions acusaven les entitats de la deixadesa de les seves propietats. “Una associació s’ha colat al carrer per empaperar contra diverses entitats per la situació dels narcopisos”, explica. “En part, tenen raó”, diu, “tot i que és una mica ingenu. No els causen cap mal empaperant, aquestes entitats viuen desatenent les seves propietats”. El cens de l’Ajuntament de Barcelona a data de 13 de febrer de 2018, és de 269 pisos buits a la zona, tot i que insisteixen que es tracta “d’una llista dinàmica i canviant” constantment. Segons la informació del Consistori sobre la propietat d’aquests pisos buits, un 33% del total recau en mans particulars, un 32% en societats i un 29% en entitats financeres. La resta són o bé de propietat (2%) pública o de propietat desconeguda (4%).

En Carlos, que viu en aquest carrer des de 2008, creu que aquest és un problema que es remunta deu anys enrere. “El 2008 va començar a haver-hi veïns expulsats de les seves cases per impagaments que van decidir viure com a okupes dels seus propis habitatges. Més tard, hi va haver una segona ona d’okupacions, encapçalada per màfies i gent dedicada al narcotràfic que va expulsar als okupes originals”. Això succeeix, segons en Carlos, entre 2013 i 2014. “S’apropien de certs pisos i els utilitzen per al tràfic de drogues a petita escala”, detalla.

La tercera etapa d’aquest procés, segons en Carlos, viu el punt més àlgid d’okupació d’aquestes màfies, “entre desembre de 2016 i maig de 2017, la cosa es torna insuportable”, i va ser quan els veïns van constituir un eix veïnal per fer front a aquesta situació que denigra el barri. Des de principis de 2017 fins ara, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana han realitzat 52 entrades a pisos on es traficava i es consumia droga i han detingut a 79 persones al Raval.

Qui està darrere d’aquests pisos és un enigma, tot i que els veïns “que hem fet una xarxa entre nosaltres” tenen les seves sospites. “Hem detectat entre quatre i cinc grups de traficants de drogues”. Desconeixen qui són els que realment mouen tot l’entramat, però no és la mateixa persona la que entra la droga, la que està dins del pis, ni la que controla els accessos des del portal, però si saben que hi ha pakistanesos, romanesos, colombians i dominicans entre els “treballadors” relacionats amb els narcopisos. I entre els consumidors “hi ha molt italià”. Calculen que a l’estiu hi tornarà a haver un repunt amb l’arribada de més turistes, “tot i que no són els principals consumidors”, expliquen els veïns. A una altra veïna, la Laura del carrer Robadors (com ha preferit ser mencionada per seguretat), per exemple, li preocupa que ara ve “molt noi jove, d’entre vint i vint-i-cinc anys punxant-se”.

Ha augmentat el consum de droga?

Si es fa una cerca avançada a Google de la paraula narcopisos i es filtra per dades, coincideix amb e que explica en Carlos. Costa trobar alguna menció a Espanya prèvia a 2014, a excepció d’un cas a Extremadura el 2012, sobre un pis reconvertit al cultiu de marihuana, i un altre cas al mateix Raval el 2013, on uns veïns denunciaven veure xeringues i paperines a l’escala del seu edifici.

És el 2015 quan cobra protagonisme aquest fenomen a Espanya, relacionat amb el consum d’heroïna, quelcom que semblava haver quedat enterrat a la dècada dels noranta i només en quedaven reductes. Si bé és cert que la percepció mediàtica fa creure que el consum d’heroïna ha tornat a despertar, les dades de l’enquesta sobre alcohol i drogues del Ministeri de Sanitat no diu el mateix: en els últims vint anys, el percentatge de població que ha consumit aquesta substància ha passat del 0,8% el 1995 al 0,6% el 2015, amb el seu punt més crític el 2003 (0,9%). Però sempre es parla de xifres molt baixes.

De les principals causes d’intervencions policials els últims set anys destaquen els actes contra la propietat i la convivència veïnal, i en menor grau el vandalisme i molèsties en espais públics. Les intervencions de la Guàrdia Urbana per drogues i ocupacions il·legals, tanmateix, s’ha mantingut en nivells molt baixos fins a octubre de 2017. La Laura viu amb el seu marit i els seus dos fills, un de 4 anys i l’altre de 9 mesos, en aquest carrer, en un edifici just davant de la Filmoteca de Catalunya, un d’aquests edificis que renoven el barri. Va decidir anar a viure al Raval “que la té enamorada” el 2009. “Els anteriors propietaris se’n van anar perquè els van entrar a robar quan ella estava embarassada” explica. I també explica que, tot i això, quan va arribar “no veia amb tanta freqüència xeringues i aquesta decadència”.

La seva lluita contra els narcopisos sorgeix quan al seu mateix carrer, als números 40 i 23 de Robadors, descobreix que hi ha pisos on es consumeix drogues. “Són pisos que va comprar l’Ajuntament, a l’època de Trias (2011-2015)”, relata “i que mai s’ha fet res amb ells”. Des del PdeCat (antiga CiU), el partit de Trias, expliquen que van comprar aquests immobles dins del Pla Buits, amb la intenció d’incrementar el parc públic d’habitatge i donar sortida a pisos buits. Ara, en aquests números es veuen bastides i estan en procés de reforma.

Detectat el problema, hi ha divergències d’opinió sobre la solució

La Laura, que no s’havia involucrat abans en temes d’activisme, desmenteix la mala fama que té el barri: “ho té tot, estic al costat de la feina i de qualsevol servei, vas a tot arreu caminant i l’han regenerat gràcies a la gentrificació”. I realça la “gentrificació” perquè no entén que “es desprestigiï la transformació del barri, quan el que fan és renovar-lo i omplir-lo de vida”. Tanmateix, no és una opinió compartida a l’Àngel de l’associació Acció Raval. Ell ho veu com una forma “d’expulsar als veïns de sempre”. “Fan que sigui invisible, quan alguns fa 30 anys que som aquí i abans no ens havíem sentit així”, lamenta l’Àngel.

Els nois d’Acció Raval no colguen amb la idea que els pisos evacuats siguin tapiats. “Haurien de permetre viure allí a les famílies que van expulsar”. La Laura, en canvi, opina que “si hem de ser estrictes amb la llei per als narcopisos, també hem de ser-ho amb els pisos ocupats per una emergència social, perquè hi ha altres famílies en la mateixa situació en cua d’espera”. De moment, el pla de xoc que té actiu l’Ajuntament de Barcelona s’enfoca en mobilitzar aquests pisos “ocupant-los amb famílies”, com la millor forma d’aïllar el consum i venda de drogues i que es visqui de forma normalitzada, sempre amb “la màxima coordinació possible amb les intervencions policials en marxa”, als quals els han augmentat les patrulles com a acció de prevenció i dissuasió.