El Tribunal Constitucional (TC) manté la suspensió provisional que va aplicar l’octubre de l’any passat a la llei catalana 4/2016 de dret a l’habitatge, aprovada el desembre de 2016. Tanmateix, el passat 28 de març va aixecar la veda per alguns articles: el 8.e, el 15 i el 17. Això es tradueix en permetre denunciar les clàusules abusives, donar via lliure a l’expropiació temporal d’habitatges buits per causa d’interès social i a l’expropiació d’ús. A causa d’això, el primer ajuntament a reprendre l’expropiació de pisos buits ha estat el de Barcelona, per atendre a persones en risc d’exclusió d’habitatge.
La llei 4/2016, fruit d’una iniciativa Legislativa Popular (ILP), es va crear per respondre als preceptes de la llei 24/2015 que el Constitucional va suspendre l’abril de 2016 i destacava per obligar a les entitats financeres i grans propietaris a reallotjar amb lloguer social a les famílies en risc de perdre el seu habitatge.
Una de les novetats, precisament, que portava la llei era l’expropiació temporal de l’ús d’habitatges buits de bancs i grans tinents: tots aquells pisos inscrits en el Registre d’Habitatges buits o ubicats en aquells municipis amb necessitats socials, hauran de ser donats durant un període de 4 a 10 anys per ús social. I aquest punt és a un dels quals el Tribunal Constitucional ha aixecat la veda.
El Govern municipal ha reprès el procés de cinc pisos d’un paquet de 16 expedients d’inici d’expropiació contra entitats financeres que va haver de paralitzar arran de la suspensió de la llei autonòmica. Segons explica el Consistori, tots els habitatges provenien del registre d’habitatges buits de la Generalitat, que compta amb un total de 2.021 cases a la capital catalana. El febrer de l’any passat, la Generalitat les va xifrar en 148 registres. Els 11 expedients restants són habitatges que o ja han estat cedits o oferts pel dret de tanteig i retracte, entre altres fórmules.
Els cinc habitatges que vol expropiar l’Ajuntament pertanyen a Sareb (2) i a BBVA (3), i les seves ubicacions són dos al districte de Sant Andreu, un a Gràcia, un altre a Ciutat Vella i, l’últim, a Sants-Montjuïc.
El procés d’expropiació pot concloure amb un acord per la cessió d’aquests habitatges a una administració pública perquè el gestioni des de la seva borsa de lloguer social, sempre que es faci en un termini de tres mesos.
Des de la reactivació de l’expedient, les entitats financeres propietàries dels immobles disposen de quinze dies per presentar al·legacions. De moment, tant Sareb com BBVA fan referència a no haver rebut aquesta reactivació.