Preu, ubicació i mida, els principals factors de decisió en la compra d'una casa

El Consell General de l'Arquitectura Tècnica d'Espanya (CGATE) ha elaborat un ampli estudi sobre les decisions de compra dels espanyols. Amb el nom ‘Com decidim la compra d'un habitatge’, s'han analitzat les condicions i la satisfacció amb l'habitatge actual, juntament amb els elements determinants en la presa de decisió de la compra i els principals obstacles per a l’adquisició. A més, s'ha tingut en compte un apartat sobre el consum d'energia i la sostenibilitat de les llars.

La situació actual amb l'habitatge és que més del 86% dels espanyols expressen satisfacció amb l'habitatge en què resideixen. De fet, un 58% afirma que porta vivint al mateix habitatge des de fa més de 10 anys. Un 70% viu en una casa en propietat, davant del 24%, que està de lloguer.

Els principals factors que els van fer decantar per la seva actual casa van ser la ubicació (93%) i la bona il·luminació (89%). Els elements amb què la major quantitat de gent està en desacord són l'eficiència energètica de la llar i la superfície útil de l'habitatge, per sota del 70%.

A l'hora de pensar en la compra d'un nou habitatge, el preu (86%) i la ubicació (81%) són les prioritats en el moment de la cerca. La demanda principal d'habitatge s'encamina cap a la segona mà (46%) davant del 26% que prefereix un habitatge de nova construcció. Per a una majoria dels futurs compradors seria un habitatge de reposició.

Uns altres elements que decideixen l'adquisició de l'habitatge són la mida (69%), la qualitat dels materials (57%) o la distribució (65%). Per darrere hi ha el disseny (48%), les zones comunes (45%) i la despesa en consum energètic (40%).

“És igual d'important conèixer el perfil sociodemogràfic com la intencionalitat de compra o rehabilitació que té el ciutadà. L'emancipació dels joves i l'accessibilitat a les llars per a les persones grans són alguns dels principals reptes socials que afecten l'habitatge”, va remarcar Alfredo Sanz, president del CGATE.

Quant al temps pensat per adquirir aquest habitatge, el 21% té intenció de fer-ho aviat, mentre que un 13% ho farà en un termini de 2 anys, i un altre 8% s’hi posarà en un termini mitjà de temps. Per edats, la població menor de 35 anys és la que més intenció de compra té (40%), per davant del tram 35-45 anys (24%) i els majors de 45 anys (11%).

Però davant de totes aquestes preferències, els potencials compradors topen amb certes dificultats per poder accedir al seu habitatge desitjat. Aquestes barreres es concentren en el preu de venda (90%) i les condicions financeres (82%). A un 33% l'escassa oferta d'habitatges actual els sembla un problema d'accés a una llar.

Hipocresia energètica? Preocupació per l'eficiència, però sense gastar res

Un altre dels aspectes analitzats a l'estudi va ser la sostenibilitat energètica i els coneixements de l’estat de conservació dels edificis. Com comentàvem abans, l'eficiència energètica és un dels elements amb els quals més insatisfets estan els espanyols amb el seu actual habitatge. No obstant això, gairebé el 70% afirma que no invertiria en l'optimització del seu consum per reduir la factura energètica. Un altre 60% tampoc estaria disposat a realitzar una inversió en el seu habitatge actual per mantenir i millorar les condicions de l'edifici.

Quant al coneixement dels elements que defineixen l'eficiència i sostenibilitat de l'habitatge, a penes un 51% afirma que conegui el Certificat d'Eficiència Energètica, element necessari per a les operacions de compravenda i lloguer d'habitatges.

Pel que fa a la conservació de l'edifici, gairebé un 57% coneix la Inspecció Tècnica de l'Edifici (ITE), i un 65% reconeix l'Informe d'Avaluació de l'Edifici (IEE), ítem obligatori per a immobles amb una antiguitat de més de 50 anys.

“Volem ciutats més netes, però sense gastar-nos-hi ni un euro. Aquestes dades demostren que és necessari impulsar més campanyes de conscienciació i estimular la rehabilitació dels habitatges i edificis a través de mesures fiscals. Una manera seria recuperant, per exemple, les deduccions en l'IRPF per obres de reforma”, concreta el president del CGATE.