El Suprem aclareix que es pot reclamar si el pis llegat per testament es va vendre abans de la mort del difunt

Fer testament és molt aconsellable per deixar traçada la destinació dels nostres béns. El testador pot manifestar genèricament com serà el repartiment després de la seva defunció o adjudicar béns concrets del seu patrimoni, situació en la qual estableix el que en dret es coneix com a llegats. També és possible que el testador decideixi vendre algun habitatge que havia llegat per testament abans de morir. En tal cas, convé saber què li pot correspondre en herència a qui havia de rebre aquest immoble en funció del que es prevegi al testament.

Després d'una sentència del Tribunal Suprem del juny passat, Salvador Salcedo, soci del despatx Ático Jurídico, aclareix en quins casos és possible reclamar el preu restant de la venda d'un pis llegat per testament si finalment es va vendre abans de la defunció del familiar.

Què és un llegat?

La persona que prepara el testament abans de morir té la capacitat d'establir quina persona o persones es poden adjudicar un bé o dret concret del patrimoni. Això s’anomena llegat.

És per això que els legataris succeeixen el difunt únicament en allò que els ha estat llegat. Aquesta figura contrasta amb la de l’hereu, que representen una successió a títol universal, és a dir, amb caràcter general respecte de tots els béns, drets i obligacions del mort.

Els llegats, en tot cas, han d'establir-se respectant la legítima dels hereus forçosos (fills, pares i cònjuge). A més, els llegats quedaran subjectes a unes regles específiques en funció de la modalitat i l’objecte corresponents.

La situació dels legataris en un testament varia segons la regió on es realitzi el testament. A Aragó, Balears, Catalunya o Navarra, els llegats presenten algunes particularitats que es recullen en els drets forals d'aquests territoris.

Què passa si, abans de morir-se, el testador ven la casa que havia llegat per testament?

Qualsevol persona pot decidir vendre algun dels seus béns abans de morir, malgrat haver llegat aquest immoble per testament. En tal cas, sempre que estiguem davant un acte propi i volgut pel testador, aquest canvi de voluntat revocarà el llegat. Això s’explica perquè es considera que si el testador es desprèn voluntàriament del bé, també renúncia a la destinació futura que havia previst per a l'immoble després de la defunció. D’aquesta manera, el llegat establert sobre aquesta propietat queda sense efecte.

D'altra banda, si la venda es duu a terme per part d'algun apoderat del testador (o representant voluntari), caldrà analitzar l'operació. En tot cas, per determinar si el llegat sobre l’immoble queda o no revocat, és convenient saber si el poder és especial o general. No obstant això, si és l’apoderat qui efectua la venda però amb instruccions concretes i coneixement del testador, el llegat sobre aquest immoble quedarà, en principi, sense efecte.

Serà una altra qüestió si la venda la realitza el representant legal del testador. Aquesta representació serà una prerrogativa dels pares respecte dels seus fills menors d'edat o el tutor o defensor judicial respecte dels que han estat incapacitats.

Per això, amb caràcter general, la venda duta a terme pel representant legal del testador no deixarà sense efecte el llegat sobre aquest immoble, atès que s'ha dut a terme al marge de la voluntat del testador.  

Què puc reclamar si el pis que m'han llegat es va vendre abans de morir el difunt?

El Tribunal Suprem, en una recent sentència, ha abordat aquesta qüestió amb motiu de la demanda interposada pels legataris contra l'hereva de la difunta. Els legataris van considerar que la venda del pis que els havia llegat la seva cosina no revocava el llegat. Per tant, el bé llegat havia quedat substituït per subrogació en la quantitat restant de la venda. L'hereva, per contra, defensava que als legataris no els corresponia res perquè la venda del pis havia anul·lat el llegat.

El cert és que la venda del bé llegat la va realitzar la tutora, amb la deguda autorització judicial, per sufragar les necessitats de la seva pupil·la. És per això que no es pot considerar una manifestació de la voluntat de la testadora ni es pot deixar sense efecte el llegat sobre l'immoble en qüestió, segons el parer del Tribunal Suprem.

La testadora, en aquest cas, sempre va conservar la seva voluntat de llegar el bé mentre va mantenir-ne la capacitat. La venda, per tant, va ser conseqüència de la decisió de la tutora, que va sol·licitar autorització judicial, i no d'un acte voluntari de la testadora.

Per això, conclou el Suprem, la venda no es pot considerar un canvi de voluntat de la testadora i el bé llegat ha quedat subrogat pel romanent del preu de la venda una vegada que s’hagin cobert les necessitats de la testadora. L’import resultant, doncs, correspon als legataris.