Gotera en un habitatge
Gotera en un habitatge

Unespa, l'associació empresarial de les asseguradores ha elaborat un informe sobre els contratemps atesos per les companyies el 2019. L'estudi reflecteix que les goteres i els trencaments de vidres a les llars dels espanyols van ser els danys més habituals durant el passat exercici. Les assegurances van haver d'atendre una d'aquestes incidències cada 13 i 27 segons, respectivament. A nivell general, l'any 2019 l'assegurança de la llar va assumir aproximadament 7,4 milions d'avaries.

Les xifres mostren d'una manera estructural que els desperfectes relacionats amb l’aigua tenen un protagonisme estricte en l'assegurança de la llar. És a dir, la gotera és la reina dels contratemps a casa. Només en habitatges assegurats, l'any 2019 es van atendre 2,5 milions de goteres. Una cada 13 segons. Això converteix aquest contratemps en el més freqüent de la pràctica de l'assegurança de l'habitatge. El segon contratemps més comú i, per tant, probable, és el de trencament de vidres. A Espanya, es trenca una finestra o similar en una llar assegurada cada 27 segons. 

Els danys per aigua, a més de ser els més freqüents, són també els contratemps que més diners impliquen. En concret, comporten el pagament diari d'uns 2,3 milions d'euros per part de les asseguradores. Quan s'estudia el diferencial de probabilitat, s'aprecia la destrucció d'un mite. La gotera se sol lligar, intuïtivament, al clima: goteres que es produeixen per una excessiva pluviositat o, en certes circumstàncies, pels danys que ocasiona el fred extrem a les canonades. Les dades, no obstant això, no avalen aquesta idea. Els diferencials de probabilitat són especialment alts en un territori molt poblat com Madrid però, a més, tendeixen a ser més elevats al sud, amb un millor clima, que al nord.

En segon lloc, per import hi ha un contratemps relativament poc freqüent: el robatori, amb 680.000 euros. En tercer terme apareixen els fenòmens atmosfèrics, amb una xifra molt similar.

Els habitatges madrilenys: una avaria cada 24 segons

Des d'un punt de vista territorial, òbviament els contratemps es presenten en major mesura a les zones més poblades. L'any 2019, concretament, s'estima que la província de Madrid va ser on hi va haver més contratemps: 1,3 milions, o des d’una altra perspectiva, un cada 24 segons. En aquest sentit, cal ressaltar que aquestes incidències van tenir un cost d'un milió d'euros diaris. En el cas de Barcelona, es van produir uns 818.000 contratemps. És a dir, un cada 39 segons i amb un cost de 950.000 euros diaris. Les següents localitzats van ser València, Alacant, Sevilla i Màlaga.

De totes maneres, resulta interessant posar en connexió els contratemps amb el volum estimat d'habitatges assegurats i observar les diferències de probabilitat que es deriven. La relació de dades processades suggereix que la probabilitat de contratemps tendeix a ser major al sud que al nord del país i, molt particularment, al terç sud-oest. Al terç nord-est ocorre exactament el contrari i cal recordar que al nord hi havia un percentatge d'assegurances més alt. És per això que les dades suggereixen que a la meitat septentrional d'Espanya la mutualització de riscos als habitatges funciona amb més eficiència.

El 75% del parc immobiliari està assegurat

Respecte al número d’habitatges assegurats, Espanya pot presumir d'haver fet un salt qualitatiu. De fet, Unespa assegura que l'assegurança de la llar cobreix tres quartes parts del parc immobiliari espanyol, mentre que fa 35 anys només aconseguia el 15% de totes les cases del país.

L'elevat percentatge d'habitatges assegurats presenta, no obstant això, variacions territorials importants. En termes generals, tendeix a haver-hi més assegurances al nord que al sud d'Espanya, la qual cosa probablement té a veure amb la major densitat de segones residències que hi ha a la meitat sud del país i amb el fet d’haver-hi un clima més benigne. Així mateix, l'assegurament d'habitatges destaca especialment a Madrid i a les tres províncies basques. Per contra, Conca, les Canàries, Toledo i Almeria són els territoris on es constaten taxes d'assegurament més reduïdes, si bé elevades.

Les dades disponibles en el moment de redactar aquest informe permeten estimar que, l’any 2019, l'assegurança de la llar va assumir aproximadament 7,4 milions de contratemps. Unes dades que, per tant, indiquen que cada habitatge assegurat sofreix, de mitjana, un contratemps cada dos anys i set mesos. A més, dels 19,6 milions d'habitatges assegurats que es calculen, 15,8 milions són residències habituals i 3,8 milions, en nombres rodons, són segones residències. La distribució és pràcticament la mateixa quan es realitza per valor agregat estimat dels immobles. La raó és que els capitals assegurats mitjans de totes dues categories no estan molt allunyats: 132.000 euros en el cas dels habitatges principals i 121.000 en el dels secundaris.