
La COVID-19 accelera la demanda de la casa saludable, “aquell espai de residència que promou la salut”, segons la definició de l’OMS, una nova exigència a la qual responen els fabricants promocionant les propietats antimicrobianes dels seus materials. Però una capa de pintura o un entapissat del sofà poden mantenir a ratlla la propagació del SARS-CoV-2 i altres microorganismes patògens?
En la propera remodelació del teu habitatge és molt probable que valoris la compra de materials i elements decoratius que protegeixin la salut. L'oferta és gairebé inabastable.
Es pot optar per materials ceràmics per a lavabo i cuina que contenen “un principi actiu dins de l’esmalt que els fa resistents al creixement bacterià”, expliquen a la web de Microban. Aquesta empresa especialitzada assegura que la seva tecnologia antibacteriana redueix la presència d’E.coli, entre altres bacteris. També es pot optar per les cortines Gunrid d'Ikea, que purifiquen l'aire perquè el teixit “s'ha tractat amb un revestiment de base mineral que reacciona amb la llum natural i descompon els contaminants de l'aire interior, com l'acetaldehid”.
El dubte és si els missatges amb què es promocionen aquests productes superen l'anàlisi científica. Podem creure’ns-en les promeses?
Només són útils els productes amb un 99,99% d'eficàcia
“Sí que té base científica. Les partícules d'òxid de titani, que s'incorporen en materials d'ús quotidià perquè són econòmiques, tenen propietats fotocatalítiques; absorbeixen la llum i provoquen reaccions que deterioren molècules amb què es troben”. Adolfo Fernández Valdés, director del Centre de Recerques en Nanomaterials i Nanotecnologia del CSIC, al·ludeix a les citades cortines, encara que demana prudència: “No es pot generalitzar i cal analitzar cada producte”.
Per aquest investigador expert en materials antimicrobians, “en la mesura en què el consumidor pugui, ha de buscar proves que el que es diu és cert. Per tal que un material tingui aquestes propietats ha de reduir els microorganismes al 99,99%. Només a partir d'aquesta capacitat és quan la colònia no podrà regenerar-se”. D'aquesta manera, una capacitat antimicrobiana del 95%, que a ulls del consumidor inexpert pot resultar convincent, no contribuiria de manera eficient a l’èxit anunciat.
L'anàlisi ha de ser producte a producte. Cal informar-se abans de triar cuinar sobre uns fogons amb propietats antibacterianes, pintar la sala d’estar amb una pintura amb additius antimicrobians o revestir la casa amb un ecociment de sòl continu per evitar la proliferació de bacteris a les juntes.
La recomanació de Fernández Valdés és mirar l'etiquetatge de cada producte: “L'avaluació de la capacitat antimicrobiana dels materials ha d'estar certificada i per a això hi ha diverses normes ISO”, però l'investigador insisteix que sempre s’ha d’exigir una eficàcia del 99,99%”.
Combatre la nova amenaça vírica
El procés sembla irreversible: els materials de construcció i decoratius amb propietats antibacterianes estaran cada vegada més presents a les llars. Les seves destinacions preferents són el lavabo i la cuina, a més de qualsevol altra zona on un excés d'humitat pugui generar l'aparició de fongs, si bé en aquest supòsit primer caldria eliminar les filtracions o condensacions que els provoquen.
El propi CSIC ha avançat en el desenvolupament de substàncies específiques contra el SARS-CoV-2, el coronavirus responsable de la COVID-19. “Treballem per incorporar els principis actius que hem desenvolupat al món real a través de productes com pintures, baranes o picaportes”. Encara que Fernández Valdés no pot ampliar la informació d'aquests additius pendents de patentar, avança que un està basat en nanopartícules metàl·liques i l'altre, en material de naturalesa vítria.
És un exemple de com investigadors i indústria sumen forces per combatre un problema que preocupa, i molt. “Estan sorgint molts microorganismes multiresistents que no som capaços de combatre amb antibiòtics. Hi ha estimacions que adverteixen que el 2050, el nombre de morts provocades per infecció de bacteris resistents igualarà les de càncer”, explica l'investigador.
El gran repte és desenvolupar materials amb aquestes funcionalitats, però amb un cost assumible per a una indústria massiva com la de la construcció o la decoració. Per exemple, des de l'antiguitat es coneixen propietats del coure o la plata: els romans tiraven una moneda de plata als gerros d'aigua perquè els ions que alliberava impedissin la proliferació de bacteris en el líquid. Avui, hi ha teixits amb filatures derivades d'additius de plata que s'utilitzen per combatre la sudoració, però no tenen sentit en una indústria tan massiva com la de la construcció.
“La tendència és incorporar aquesta funcionalitat en tots els materials on es pugui perquè ajudin a evitar la proliferació de microorganismes; els aporta valor”. Per això, Fernández Valdés assegura que “quan s’hagin desenvolupat materials tècnicament adequats i econòmicament viables, se’n democratitzarà l’ús”. Aquesta expansió sens dubte començarà a l'hospital, però es generalitzarà en l'habitatge, com ja estem veient.
Per a aquells que sospitin que ens acostem a la casa autonetejadora gràcies a les propietats antimicrobianes d'aquests materials, s'equivoca. “La neteja i la desinfecció a l'habitatge sempre serà necessària. El que aconsegueixen aquests materials és una primera línia de defensa per impedir que niïn els microorganismes, però sobre una capa de brutícia, aquests microorganismes tornarien a actuar”, conclou l'investigador.