
El Constitucional ha declarat per unanimitat inconstitucionals i nuls diversos articles del decret llei de la Generalitat catalana en matèria d'habitatge de finals del 2019, alguns dels quals obligaven els grans tenidors a oferir un lloguer social als llogaters morosos o als okupes vulnerables. El tribunal ha considerat que aquesta regulació ha de fer-se mitjançant una llei, i no per decret.
La part més polèmica d'aquesta normativa catalana, ara anul·lada, era la obligació imposada als grans tenidors d’habitatge a oferir un lloguer social als llogaters que es trobessin en una situació vulnerable, però també a oferir lloguers socials a okupes que haguessin ocupat un habitatge buit (adquirit després d'una execució hipotecària, en dació en pagament o desnonament), que hi portessin sis mesos i que acreditessin una situació d'exclusió residencial.
Els inversors havien d'oferir a l'executat, en cas d'estar en situació d'exclusió residencial, un lloguer social durant cinc anys si l'arrendador era persona física o de set anys si era una empresa. Aquesta normativa va suscitar crítiques de tot el sector immobiliari.
En concret, el Ple del Constitucional tomba aquesta normativa catalana perquè la regulació de la qual tracta no pot regir-se per decret, sinó mitjançant una llei. Aquesta sentència té efecte immediat. El TC afirma que “com que no concorren els requisits del pressupost habilitant que exigeix l'art. 86.1 CE per regular la matèria sobre les mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge, el rang de la norma és insuficient”, per la qual cosa anul·la els articles 2.2, 2.3, 2.4, 2.5, 2.7, 2.10, 2.11 (incís “sense perjudici del supòsit a què fa referència l'article 42.6”), 2.12, 4.2, 4.5 (incís “i de l'apartat 2 de la disposició addicional primera”), 5.5, 5.6, 5.7, 6.3 i 6.6 i la disposició transitòria primera del Decret llei del Govern de la Generalitat de Catalunya 17/2019, del 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge.
Aquests articles defineixen l'objecte de la norma, ja que modifiquen la definició d'habitatge buit com els que romanguin desocupats de manera permanent i injustificada durant un termini de més de dos anys.
Aquesta decisió del TC també s’oposa a l'article únic de decret–llei del Govern de la Generalitat de Catalunya 1/2020, de 21 de gener, pel qual es modifica l'anterior, així com a l'Acord del Parlament de Catalunya del 4 de març del 2020 de validació de l'últim decret llei 1/2020.
La resta del recurs d'inconstitucional presentat per més de 50 diputats del PP del Congrés dels Diputats amb l’argument que vulnerava el dret a la propietat privada ha estat desestimat.
El TC admet a tràmit el recurs del PP contra el control dels lloguers
Garrotada jurídica a Catalunya. El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit aquest dijous el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel PP contra la norma aprovada el mes de setembre passat per la Generalitat que limitava el preu del lloguer a 60 municipis de la regió.
L'alt tribunal ha acordat donar trasllat de la demanda i els documents presentats al Congrés dels Diputats, al Senat, al Govern, al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat perquè puguin personar-se al procés i formulin, en el termini de 15 dies, les al·legacions que considerin oportunes.
El principal motiu perquè s'hagi admès el recurs del PP és que el Constitucional entén que mesures d’una envergadura com són la limitació "del dret a la propietat" han de tenir rang de llei, i no de decret, segons fonts del sistema judicial.
El Constitucional, segons aquestes fonts, considera que una normativa d'aquestes característiques, en la qual es veuen involucrats diversos drets fonamentals com el de la propietat privada, ha de tenir el fonament d’una llei de rang major.
Així, el TC dona la raó al que ja va precisar el Consell de Garanties Estatutàries el passat estiu, quan va afirmar que, dins del marc legislatiu actual, els propietaris tenen autonomia per fixar les rendes al mercat lliure i que les administracions regionals o municipals no tenen competències per imposar índex de preus que siguin vinculants.
Aquest decret va ser presentat a l'estiu pel Sindicat de Llogaters, ERC, els Comuns i la CUP, i aprovat dos mesos després amb el vot favorable dels tres grups parlamentaris al costat de JxCat (excepte quatre diputats del PDeCat). PSC, Cs i PP s’hi van oposar.
Quant al lloguer, la normativa establia que les rendes no podrien pujar respecte al contracte anterior signat entre propietari i llogater i que, a més, haurien d'aproximar-se als valors màxims que estableix l'índex de preus de la Generalitat per a cada zona; això forçaria la rebaixa dels lloguers que superessin el cost mitjà a 60 municipis de Catalunya, incloses les quatre capitals i l'àrea metropolitana de Barcelona.