Les cases passives, grans aliades de la construcció per lluitar contra el canvi climàtic

El passat 28 de gener es va celebrar el Dia Mundial per a la Reducció de la Petjada de Carboni, una iniciativa de l'Organització de les Nacions Unides per crear consciència sobre el canvi climàtic global, especialment sobre la disminució de gasos d’efecte hivernacle i la necessitat d'impulsar el desenvolupament i l'aplicació de polítiques de reducció en emissions de gasos, com l’ús de fonts d'energia renovables, el canvi a combustibles més nets, l'eficiència dels processos de combustió i la modificació de les tendències de consum.

Quan parlem d'empremta de carboni ens referim a la quantitat de Gasos d'Efecte Hivernacle (GEI) que emet a l'atmosfera un agent o activitat tenint-ne en compte el cicle de vida. L'efecte d'aquesta empremta va començar a generar preocupació temps enrere, encara que no va ser fins que es va signar el Protocol de Kyoto quan es van prendre les primeres mesures importants per avançar en la lluita contra l'emissió dels gasos hivernacle, dels quals el CO2 és un els més abundants.

A la iniciativa de les Nacions Unides per fer possible la reducció de la petjada de carboni, s'hi ha sumat el Consorci Passivhaus que, en ocasió de la data, ha reivindicat el model de cases passives i ha destacat com pot ser un dels millors aliats en la lluita contra el canvi climàtic al sector de la construcció.

L'entitat assegura que aquesta activitat exerceix una pressió important en el medi ambient, ja que la petjada de carboni als edificis es produeix durant tota la seva vida. Tot i això, una part important d’aquesta es produeix en la fase de construcció i cadena de subministrament de materials, moments en què pot arribar fins al 20 % de la que tindrà tot l'edifici en els seus anys d'existència.

Per això, l'associació, una de les més importants del sector, aposta per aconseguir una elaboració de materials i un control de processos més eficient i millorat, un repte que pretenen abordar de manera efectiva en els propers anys i que permeti avançar en el procés de descarbonització.

Procés industrialitzat i materials reciclables

El Consorci Passivhaus aposta per prendre diverses mesures per conciliar el sector de la construcció amb la responsabilitat ambiental. Una d’aquestes passa per fomentar les conegudes com a cases industrialitzades, és a dir, les que es construeixen en una fàbrica, de manera que per això se segueixen uns processos molt controlats que faciliten el compliment dels objectius mediambientals.

En aquest sentit, Eloi Tarrés, CEO d’Evowall, empresa de construcció industrialitzada de cases passives, assegura que “millorem la petjada per la rapidesa, el nombre inferior de viatges, uns consums menors, menys residus… I aquesta és la gran aportació que fem, ja que la millor energia és la que no es consumeix”. Per tant, “no generem petjada de carboni si no consumim energia”.

Aquesta opinió la comparteix Kömmerling, empresa de fabricació de sistemes de perfils de PVC per a elements de fusta exteriors d'altes prestacions. "En una casa passiva o de màxima eficiència energètica, els elements de fusta d'altes prestacions adquireixen un paper determinant en la reducció de consums energètics i d'emissions de CO2 en tot el cicle de vida", declara Diana Torres, arquitecta del Departament de Prescripció de la companyia i responsable del Comitè Tècnic del Consorci Passivhaus.

Però no només el procés de fabricació és important; també ho és el material utilitzat. Així, optar per materials sostenibles i 100 % reciclables és una altra de les eines per reduir l'impacte de la petjada de carboni. En aquesta línia, l’ús de PVC i de ThermoFibra per a la fabricació de sistemes de perfils per a finestres i portes pot ser beneficiós.

“Ambdós materials augmenten substancialment l'aïllament tèrmic, fet que evita la pèrdua d'energia, i tenen un cicle de vida total de 350 anys en els seus 10 cicles d'ús aproximats i sense pèrdua de propietats. De fet, el PVC és el material que més ajuda a l'objectiu de descarbonització i emissions zero fixats per la Comissió Europea per al 2030”, declara David Esquitino, responsable de Màrqueting de la Deceuninck.

En la mateixa causa hi ha Juan Miguel Cantó, director comercial de Replus, empresa de finestres certificades Passivhaus de PVC. “Hi ha una creença general que el PVC no pot anar lligat al concepte de sostenibilitat. El PVC és el plàstic amb menys dependència del petroli, ja que els seus components provenen principalment de sal comuna (57 %) i petroli brut (43 %)”. Unes dades que reforcen la consideració d'aquest material com a sostenible.

Les Declaracions Ambientals de Producte (DAPs) fomenten la transparència i la conscienciació entre els consumidors. En aquesta línia, aquestes DAP permeten a les empreses tenir la capacitat de "proporcionar dades transparents i verificades als clients", diu Victoria Renz-Kiefel, gerent de SWISSPACER, una altra de les empreses que formen part del consorci. Així es pot avaluar l'impacte que tenen les activitats de les empreses i les dels clients en la sostenibilitat.

Una clau: l'eficiència energètica

L'empremta de carboni també es pot combatre mitjançant els sistemes d'aïllament dels edificis. Almenys això és el que afirma Manuel Medina, director d’ISO-Chemie i president del Consorci Passivhaus, que assenyala que “la certificació ISO 14001 reconeix les mesures empresarials voluntàries per a la protecció del medi ambient que contribueixen a un procés de millora contínua”. Per això, des del Consorci promouen l'ús d'objectius quantificables com l’eliminació de residus, la reducció del consum d’energia i la disminució de CO2 mitjançant la producció d’energia fotovoltaica.

Per la seva banda, Oscar del Rio, director general de Knauf Insulation, destaca la importància de les propietats de l'aïllament per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible a l'edificació, i per això han llançat un repte: "reduir el carboni incorporat a les nostres solucions d'aïllament en un 15 % per al 2025". Un objectiu ambiciós que pretenen assolir amb la creació d'un fons de sostenibilitat que es destinarà a nous projectes que redueixin les emissions de carboni, així com a "la introducció progressiva de noves tecnologies 'carbono-friendly' a la fabricació de sistemes i solucions".

Les solucions de clima interior per a les cases passives són una aposta més que necessària per a la millora mediambiental. La ventilació equilibrada que ofereixen els sistemes de ventilació amb recuperació de calor i les seves altes prestacions contribueixen a un aire més sa, més energia recuperada i una emissió menor de diòxid de carboni. “En aquest sentit, amb la comercialització de 100.000 unitats d'un dels models de la companyia, el 2020 va contribuir a la recuperació de fins a 650.000 MWh d'energia, es van evitar fins a 170.000 tones de CO2 i es van fer fins a 2,7 mil milions de respiracions d'aire filtrat”, declara Josep Castellà, Country Manager Zehnder Group Ibérica, una de les empreses que treballen en aquest àmbit.

Finalment, encara que no menys important, cal no oblidar el control solar. Són molts els estudis que demostren l'enorme potencial d'estalvi energètic que tenen els sistemes de control solar d'exteriors i la petjada de carboni que així es minimitza a l'hora d'edificar. Les persianes graduables redueixen gairebé 60 vegades la petjada d'emissions de CO2 en una mitjana de 20 anys de vida. "Aquest tipus de persiana regula la calor com un termòstat a la finestra de la mateixa manera que actuen com un dimmer regulador d’intensitat per controlar l’entrada de llum", declara Arkaitz Aguirre, International Business Partner Developer a Griesser, expert en la matèria.