La copropietat: què és i com funciona el model que revoluciona la segona residència

La copropietat ha aterrat a Espanya i ha començat a revolucionar el mercat de la segona residència. En un món on l'economia col·laborativa guanya cada cop més pes, la veritat és que el sector de l'habitatge s'havia quedat enrere en aquest sentit. Només la multipropietat oferia una oportunitat en aquest sentit, però els dubtes sobre la propietat final de l'actiu sempre acabaven per llastar aquest model de negoci. En aquest article repassem en què consisteix la copropietat, com funciona, quant costa, quantes empreses hi ha al panorama nacional, on operen aquestes companyies i altres qüestions per entendre millor el revolucionari mètode de compra d'un segon habitatge.

En què consisteix la copropietat?

El model de negoci és senzill. L'interessat a adquirir una segona residència a Espanya es pot adreçar a l’empresa i:

1. Transmetre-li de quants diners (pressupost) disposa.

2. Quina ubicació l’atrau.

3. Quantes setmanes vol disposar de l'actiu.

Totes les empreses dedicades a aquest model de negoci el primer que fan és dividir la propietat en vuit parts o fraccions perquè els propietaris puguin comprar un mínim d'una fracció i un màxim de quatre. Totes les despeses es reparteixen entre els propietaris i el dret a gaudi per fracció és de sis setmanes anuals, inclosa una setmana en temporada alta com a mínim. En total, 44 nits cada any per vuitè.

Com es fa la compra?

Les empreses vehiculen la copropietat a través d'una SL i els copropietaris són els titulars de la SL en la seva totalitat, que és la propietària de l'immoble. Cada propietari pot tenir un mínim d’una acció (un vuitè de l’habitatge) i un màxim de quatre, perquè cap pot posseir més de la meitat de l’actiu. La gran majoria d'empreses ofereixen la possibilitat de quedar-se elles mateixes com a administradors i gestores de la SL per alliberar de tràmits i burocràcia els propietaris, però si aquests darrers volguessin exercir d'administradors i gestors, ho podrien fer perfectament.

Quant costa?

A Espanya, de moment, la gran majoria d'empreses que es dediquen a aquesta compra fraccionada són les que treballen amb actius de semiluxe o alt standing. Es tracta de cases o vil·les de fins a set milions d'euros, que en repartir-la entre vuit dona com a resultat una inversió de prop de 800.000 euros. Hi ha un segment mitjà de vil·les de menys de dos milions d'euros amb una aportació per persona d'entre 150.000 i 300.000 euros. Finalment, acaba de néixer fa poques setmanes una empresa que busca propietaris de classe mitjana-alta que puguin desemborsar entre 50.000 i 100.000 euros per la participació d'un dels seus habitatges.

Com es fa el repartiment de setmanes?

La gran majoria de les empreses, per no dir totes, intenten fer un repartiment just de les setmanes. Què vol dir això? Molt senzill, el propietari podrà gaudir una setmana de l’habitatge en temporada alta com a mínim. En aquest sentit, cal destacar que no serà el mateix una temporada alta d'un habitatge a la muntanya o un habitatge a la costa, per exemple.

Puc arrendar les setmanes que em corresponen?

Companyies com Pacaso i Vivla, emmarcades al sector del semiluxe i l'alt standing no permeten que el propietari arrendi els dies o les setmanes que no pugui gaudir de l’habitatge. Tot i això, altres companyies com Suomma sí que ofereixen l'opció al propietari de llogar els dies en què no serà a la casa.

On puc trobar aquests habitatges?

Els players del mercat s'estan centrant en zones costaneres perquè és on més demanda de segona residència hi ha. Llocs com la Costa del Sol, la Costa Brava i les Illes Balears són el gran objectiu d'aquestes companyies, però n’hi ha d’altres com Vivla que també obren el mercat a llocs de muntanya per als amants de l'esquí.

Per què hauria d’escollir una copropietat?

Segons les dades facilitades per Vivla, només al sud d'Europa hi ha 18 milions d'habitatges que s'usen tan sols un 15 % de l’any i milions d'europeus interessats a disposar d'un habitatge durant uns mesos. "Vivim en una societat molt més flexible, on l'ús compartit està estès a molts mercats i el de la segona residència crec que necessita un nou concepte", afirma el conseller delegat d'aquesta companyia capdavantera del sector. És a dir, aquest model ofereix al propietari la possibilitat de tenir una segona residència només pel temps que normalment sol estar habitat en un any: entre sis i vuit setmanes.

Puc vendre la meva part de la casa quan vulgui?

És clar que sí. Totes les companyies permeten al propietari vendre la part de casa a la persona que ells vulguin pel preu que decideixin. A més, atès que totes aquestes empreses tenen una gran borsa de clients, també ofereixen la possibilitat d’encarregar-se de vendre aquesta participació perquè el propietari no s'hagi d'ocupar de res.

Quines diferències hi ha amb la multipropietat?

"La realitat és que amb la multipropietat no eres propietari de res, només pagaves per un dret d'ús, però en acabar no eres propietari. En la compra fraccionada, l'interessat es converteix des del primer moment en propietari de l'immoble en qüestió en funció del que hagi pagat. Això significa que ha realitzat una inversió immobiliària i que en qualsevol moment pot desfer la seva posició venent-ne la part”, assevera el conseller delegat de Vivla, una de les empreses d'aquest sector. En aquest sentit, és important destacar que no només es tracta d'una compra, sinó també d'una inversió immobiliària.

Quines empreses operen en aquest mercat?

Les dues grans companyies que es dediquen al segment del luxe i el semiluxe són Pacaso i Vivla, mentre que Suomma se centra més en la classe mitjana-alta de la població.