El vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica de la Generalitat, Héctor Illueca, va signar divendres passat la resolució per la qual s'inicia el procediment per a la declaració de zones de mercat residencial tens a l'àmbit de la Comunitat Valenciana, d'acord amb l'article 18 de la llei estatal 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatge. La Generalitat valenciana toparà els lloguers a les tres capitals de província, València, Alacant i Castelló de la Plana, i en altres 80 municipis catalogats com d'alta necessitat.
"Amb la publicació de la llei ja tenim a efectes immediats la limitació d'augments en els lloguers del 2 % per a aquest any i del 3 % per a l'any que ve. A més, una vegada tinguem establertes les zones tenses podrem declarar grans tenidors a partir de cinc habitatges", assevera en un comunicat.
Amb aquesta resolució, Illueca ordena a la direcció general d'Emergència Habitacional la instrucció del procediment preparatori dirigit a l'obtenció de la informació relacionada amb la situació del mercat residencial a l'àmbit de la Comunitat, tendent a la declaració dels àmbits.
"A la Generalitat ja tenim els deures fets per a la seva aplicació immediata perquè tenim definides quines són les zones tenses. Des del 2020, disposem de la catalogació de les àrees de necessitat d'habitatge, cosa que ens proporciona una base tècnica per poder aplicar sense demores la llei”, concreta el conseller. "No és una qüestió menor, perquè la declaració de zones tenses ens permetrà controlar millor els preus, evitar els abusos dels grans tenidors i disposar també de finançament específic per a noves construccions, rehabilitacions i altres intervencions".
La llei d'habitatge estableix que la declaració d'una zona de mercat tens de lloguer haurà d'anar precedida d'un procediment preparatori adreçat a obtenir informació relacionada amb la situació del mercat residencial a la zona, que haurà d’incloure els indicadors dels preus de lloguer i venda de diferents tipus dhabitatges i la seva evolució en el temps; els indicadors de nivell de renda disponible de les llars residents i la seva evolució en el temps, que, juntament amb els preus d'habitatge, permetin mesurar l'evolució de l'esforç econòmic que han de fer les llars per disposar d'un habitatge digne i adequat.
En concret, un total de 83 municipis tenen la catalogació d'alta necessitat d'habitatge (27 a Alacant, 8 a Castelló i 48 a València), 83 de mitjana (20 a Alacant, 13 a Castelló i 50 a València) i 82 de baixa (29 a Alacant, 10 a Castelló i 43 a València).
A més de les tres capitals, aquests són els municipis amb alta necessitat: Tollos, Aspe, Pilar de la Foradada, Monòver, Gandia, Vilamarxant, Sollana, Vall d'Uixó, Paterna, Borriana, Alcúdia de Crespins, Manises, Alzira, Alcoi, Sant Vicent del Raspeig, Aldaia, Cadira, Burjassot, Benicarló, Moncofa, Algemesí, Nules, Benaguasil, Alaquàs, Carlet, Carcaixent, Alfafar, Quatretonda, Picassent, Torrevella, Almoradí, Sant Miquel de Salines Alfauir, Villanueva, Sagunt, Vinaròs, Sant Joan d'Alacant Elda, Cases Baixes, Massalavés, Alberic, Tavernes Blanques, Novelda, Eleche, Petrer, Requena, Callosa de Segura, Saix, Picanya, Agost , Pinós, Santa Pola, Vila-real, Benaixeve, L'Alcúdia, Quart de Poblet, Bètera, Alcocer de Planes, Benimuslem, Torrent, Càrcer, Massamagrell, Alcúdia de Veig, Ondara, Xirivella, Tavernes de la Valldigna, Beniarjó , Almiserà , Bonrepòs i Mirambell, Pedreguer, Canals, Albal, Benijòfer i El Campello.