L'Índex de Preus d'Habitatge en Lloguer (IPVA) l'any 2021 va pujar un 1,6 %, una taxa set dècimes superior a la del 2020, segons es desprèn de les dades publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
D'acord amb l'estadística experimental de l'INE, aquesta pujada de l'1,6 % suposa que els preus de l'habitatge llogat encadenen set anys a l'alça, tot i que el creixement registrat el 2021 no supera el màxim assolit el 2019 (+3,5 %) .
D'acord amb les dades publicades, del total d'habitatges llogats, el 34,6 % no en van variar el preu entre el 2020 i el 2021, mentre que el 18,6 % el van abaixar.
Per part seva, el 46,8 % dels arrendataris van augmentar el preu del lloguer dels seus habitatges. La meitat ho va fer per sota del 5 %, i un de cada quatre va apujar-lo per sobre del 10 %.
La variació dels preus dels arrendaments és diferent si es tracta d'arrendaments el contracte dels quals se signa el 2021 o si són contractes ja existents. Així, els nous contractes van incrementar els preus un 3,5 %, mentre que els preus dels contractes que ja existien abans d'aquest any van augmentar un 1,2 %.
Per tipus d'edificació, els habitatges col·lectius (els ubicats en edificis) van incrementar els seus preus un 1,5 %, sis dècimes més que el 2020, mentre que els preus de l'habitatge unifamiliar llogat van augmentar un 1,9 % el 2021, cosa que suposa 1,3 punts més que l'any anterior.
Segons especifica l’INE, la taxa de variació de preus de l'habitatge unifamiliar llogat va ser superior a la de l'habitatge col·lectiu, cosa que no passava des del 2015. Per mida de l'habitatge, els increments més grans es van produir en els habitatges més grans, amb pujades de preus de l’1,8 %. Per la seva banda, els més petits (menys de 60 metres quadrats) van augmentar menys el preu d'arrendament, amb una taxa de l'1,2 %.
La Comunitat Valenciana registra l’increment de preus més gran
Els preus de l'habitatge llogat van augmentar el 2021 davant del 2020 a totes les comunitats autònomes. Els increments més pronunciats es van produir a Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa i Regió de Múrcia, amb pujades del 2,6 %, 2,4 % i 2,3 %, respectivament.
Per part seva, Comunitat de Madrid (1 %), Catalunya (1,3 %) i Principat d'Astúries (1,5 %) han estat les comunitats amb els menors increments anuals.
L'estadística també reflecteix els 20 municipis capitals de província on més han pujat els preus des de l'any base (2015) fins al 2021. S'hi concentra un de cada tres habitatges de lloguer el 2021 i, entre aquests anys, la pujada de preus mésb elevada es va produir a València, on el preu va créixer un 18,1 % entre el 2015 i el 2021. El segueix Palma de Mallorca (+17,5 %), Màlaga (+17 %), Girona (+16,1 %) i Guadalajara (+14,3 %).
Aquesta estadística experimental de l'INE, amb base el 2015, s'elabora amb les dades aportades per l'Agència Tributària sobre els habitatges llogats per la qual els declarants han rebut ingressos aquest any, independentment que estiguessin o no arrendats en anys anteriors.
L'INE explica que la dificultat d'incloure els habitatges no arrendats en anys anteriors és que no hi ha un element comparatiu que permeti calcular l'evolució del preu. Per resoldre el problema, s'ha desenvolupat un model estadístic que permet estimar el valor de lloguer dels habitatges en els períodes on no se'n disposa.