Jaume Collboni posa la directa amb l’habitatge públic a Barcelona. Després de mig any al capdavant de l'ajuntament de la capital catalana, l'alcalde comença a perfilar el que seran els pressupostos per al proper any, en què inclourà la partida per a habitatge més alta dels darrers anys, que serà de 153 milions d'euros, tal com ha pogut saber idealista/news. L’última vegada que Ada Colau va parlar de pressupostos tenia previst destinar a polítiques d’habitatge van ser 134 milions d’euros.
El govern de Collboni proposa un pressupost de l'Ajuntament de Barcelona per al 2024 que actua com a motor econòmic, dona estabilitat a la ciutat i prioritza el benestar de la ciutadania, amb una aposta decidida per la neteja i la seguretat a l'espai públic, l'atenció social, l’habitatge i la transformació dels barris”. El pressupost, que s'ha presentat públicament per poder iniciar el debat i la tramitació, és el més alt que ha tingut mai Barcelona. Preveu que la ciutat disposi el proper any de 3.735 milions d'euros, cosa que representa 140 milions més disponibles i un increment del 3,9 % dels recursos disponibles respecte a aquest any.
A nivell d'inversions, s'experimentarà un creixement de la inversió a la ciutat, que arribarà als 905 milions. A la que efectuï l'Ajuntament, que amb 777,6 milions serà la més elevada dels darrers 15 anys, s’hi sumen els 127,3 milions corresponents a les actuacions que es realitzaran a través de BSM i de l'Institut Municipal d'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB). La construcció i l'ampliació del parc públic d'habitatge és una política prioritària que rebrà en total 152,7 milions d'inversió.
Pel que fa als projectes de transformació previstos a la ciutat, hi ha grans projectes estratègics de mandat que ja comencen a tenir una translació econòmica al pressupost 2024. En el cas de la Rambla, on s'han previst 8 milions dels 48 milions que es destinaran a completar aquest mandat la seva transformació, o els primers 5 milions per a la Ronda de Dalt dels 33 milions previstos per cobrir-la entre els anys 2024 i 2027.
En el cas del Pla de Barris i complint els compromisos assumits, s'ha previst una inversió de 30 milions el 2024, i també hi ha 76 milions destinats a manteniment i inversió als districtes.
Així mateix, i quant a les inversions, l'execució de les obres ja adjudicades el 2023 suposa unes inversions de 384,2 milions i, per citar algunes actuacions amb cert abast, estan prevists 20 milions pel mercat d'Horta, 6,2 milions pel de l'Abeceria i 7,7 milions per al de Montserrat.
Es preveuen 17,6 milions per fer la tercera fase del col·lector d'aigües pluvials al carrer Vila i Vilà, 8,1 milions al Túnel de la Rovira, 15,3 milions destinats a centres educatius i 1,3 milions per finalitzar la biblioteca de Sarrià. També hi ha previstos 13,6 milions per continuar les obres en curs a Via Laietana i 11,6 milions per dur a terme la transformació compromesa de la ronda Sant Antoni. També contempla 1,3 milions d'inversió en Promoció Econòmica.
Colau i el pas per l'Ajuntament de Barcelona
Després de vuit anys al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona, Ada Colau (que procedia de plataformes d'activisme antisistema) va fer especial èmfasi en les polítiques urbanístiques i d'habitatge.
Algunes de les seves promeses estrella, com eren l’increment d’habitatge social, l’agilització de les llicències o limitar el preu del lloguer no s'han complert i han quedat desdibuixades.
Colau es va comprometre el 2015 a construir 8.000 habitatges de lloguer social (quan va arribar a l'alcaldia n'hi havia 7.500) fins a un total de 15.500 el maig del 2023, però la realitat és que en són molt menys. El maig del 2021 ja va reduir les previsions i va prometre que per al 2024 serien 12.000 habitatges públics, 3.500 menys dels promesos el 2015.
Mirant els números amb detall, dels 4.500 pisos guanyats per al parc públic, 1.500 són els que ja s'han construït, als quals cal sumar 600 que s'acabaran aquest semestre; 1.500 són els que s'han comprat o han estat cedits per grans tenidors com la Sareb o bancs; i 1.000 han estat captats de particulars per llogar, indiquen fonts municipals.
De la resta, fins als 8.600 que figuren al balanç, n'hi ha 1.900 en obres i 2.100 de previstos (en solars o en diferents graus de tramitació: amb pla urbanístic, amb projecte bàsic, executiu, en fase de licitació o que construirà l'operador mixt d’habitatge).
A més, el temps i les velles regles van jugar també contra l'objectiu de Colau, i és que dels 72.501 habitatges que hi havia amb protecció a la província de Barcelona el 2021, només en quedaran 36.031 el 2030, mentre que el 2040 en seran 18.830. És a dir, s’hauran reduït un 49,7 i un 74 % respectivament, segons l'informe El parc d'habitatge protegit a Barcelona: estoc existent i la seva evolució, elaborat per l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (O-HB) i L'Observatori DESC.