Jaume Collboni ha salvat els seus primers pressupostos com a alcalde de Barcelona gràcies als vots favorables d'ERC i els comuns en una primera votació a la Comissió d'Economia. Els comptes municipals comencen ara la tramitació i s’aprovaran definitivament al ple municipal del 22 de març, en què s’inclourà la partida per a habitatge i urbanisme més alta dels últims anys, que serà de 175 milions d'euros, un 7 % més que l'any anterior, quan l'Ajuntament estava liderat pels comuns.
El govern de Collboni proposa un pressupost de l'Ajuntament de Barcelona per al 2024 que actua com a motor econòmic, dona estabilitat a la ciutat i prioritza el benestar de la ciutadania, amb una aposta decidida per la neteja i la seguretat a l'espai públic, l'atenció social, l’habitatge i la transformació dels barris”. El pressupost és el més alt que ha tingut mai Barcelona. Preveu que la ciutat disposi l’any vinent de 3.807 milions d'euros, cosa que representa 211 milions més disponibles i un increment del 5,9 % dels recursos disponibles respecte a aquest any.
A nivell d'inversions, s'experimentarà un creixement de la inversió a la ciutat, que arribarà als 905 milions. A la que efectuï l'Ajuntament, que amb 777,6 milions serà la més elevada dels darrers 15 anys, s’hi sumen els 127,3 milions corresponents a les actuacions que es realitzaran a través de BSM i de l'Institut Municipal d'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB). La construcció i l'ampliació del parc públic d'habitatge és una política prioritària que rebrà 152,7 milions d'inversió en total.
Pel que fa als projectes de transformació previstos a la ciutat, hi ha grans projectes estratègics de mandat que ja comencen a tenir una translació econòmica al pressupost 2024. En el cas de la Rambla, on s'han previst 8 milions dels 48 milions que es destinaran a completar la seva transformació en aquest mandat, o els primers 5 milions per la Ronda de Dalt dels 33 milions previstos per a la seva cobertura entre els anys 2024 i 2027.
En el cas del Pla de Barris, i complint els compromisos assumits, s'ha previst una inversió de 30 milions el 2024 i també hi ha 76 milions destinats a manteniment i inversió als districtes.
Així mateix, i pel que fa a les inversions, l'execució de les obres ja adjudicades el 2023 suposa unes inversions de 384,2 milions i, per citar algunes actuacions amb cert abast, hi ha previstos 20 milions per al Mercat d'Horta, 6,2 milions per al de l'Abeceria i 7,7 milions per al de Montserrat.
Es preveuen 17,6 milions per fer la tercera fase del col·lector d'aigües pluvials al carrer Vila i Vilà, 8,1 milions al Túnel de la Rovira, 15,3 milions destinats a centres educatius i 1,3 milions per finalitzar la biblioteca de Sarrià. També hi ha previstos 13,6 milions per continuar les obres en curs a Via Laietana i 11,6 milions per dur a terme la transformació compromesa de la ronda de Sant Antoni. També inclou 1,3 milions d'inversió en Promoció Econòmica.
Colau i el pas per l'Ajuntament de Barcelona
Després de vuit anys al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona, Ada Colau (que procedia de plataformes d'activisme antisistema) va fer especial èmfasi en les polítiques urbanístiques i d'habitatge.
Algunes de les seves promeses estrella, com més habitatge social, agilització de les llicències o limitar el preu del lloguer, no s'han complert.
Colau es va comprometre el 2015 a construir 8.000 habitatges de lloguer social (quan va arribar a l'alcaldia n'hi havia 7.500) fins a un total de 15.500 el maig del 2023, però la realitat és que en són moltes menys. El maig del 2021 ja va reduir les previsions i va prometre que per al 2024 serien 12.000 habitatges públics, 3.500 menys dels promesos el 2015.
Mirant els números amb detall, dels 4.500 pisos guanyats per al parc públic, 1.500 són els que ja s'han construït, als quals cal sumar 600 que s'acabaran aquest semestre; 1.500 són els que s'han comprat o han estat cedits per grans tenidors com la Sareb o bancs; i 1.000 han estat captats de particulars per llogar, indiquen fonts municipals.
De la resta, fins als 8.600 que figuren al balanç, n'hi ha 1.900 en obres i 2.100 de previstos (en solars o en diferents graus de tramitació: amb pla urbanístic, amb projecte bàsic, executiu, en fase de licitació o que construirà l'operador mixt d’habitatge).
A més, el temps i les velles regles van jugar també contra l'objectiu de Colau, i és que, dels 72.501 habitatges que hi havia amb protecció a la província de Barcelona el 2021, només en quedaran 36.031 el 2030 i 18.830 el 2040. És a dir, s’hauran reduït un 49,7% i un 74% respectivament, segons l'informe El parc d'habitatge protegit a Barcelona: estoc existent i la seva evolució, elaborat per l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (O-HB) i l'Observatori DESC.