
Gesvalt ha elaborat el seu informe "Tendències 2025: construint el futur del sector immobiliari", on identifica la persistent manca d'oferta d'habitatge, especialment nou i assequible, com el principal repte que marcarà l'evolució del mercat residencial durant aquest any. Unes tendències que també són notables a Catalunya i que sembla que s'estendran durant aquest trimestre.
David Gispert, director territorial Catalunya, Llevant i Balears d'Aelca, vaticina una demanda molt activa, especialment al segment d'obra nova. "L'escassetat de sòl finalista i la complexitat urbanística continuen limitant l'oferta, cosa que manté la pressió a l'alça sobre els preus".
A Catalunya, les compravendes d'habitatges continuen creixent de manera significativa acumulant una xifra que implica una variació del 8% respecte l'any anterior, segons fonts de l'APCE. L'expert assenyala que “molts compradors actuen amb més agilitat, impulsats per la percepció que els preus continuaran pujant”.
Escassa oferta i demanda
Per a Leonardo Cromstedt, president de Keller Williams Espanya-Andorra, hi ha tendències que es repeteixen, com l'escassetat de l'oferta i la pressió dels preus a l'alça, a tota la regió, però sobretot a Barcelona, on el nombre d'habitatges en venda va caure, només el 2024, més d'un 34%.

"Lògicament, aquesta estrangulació del mercat està portant els preus a màxims històrics. El m² a Barcelona va tancar el 2024 en 4.700 €/m², un 12,8% més que l'any anterior; i la resta de Catalunya no es va quedar enrere, amb un preu mitjà de 2.403 €/m², i una pujada anual del 2,1%".
Davant d'aquesta escassa oferta, la demanda continua a l'alça impulsada per la demanda creixent tant de nacionals com d'estrangers. "Això està portant a un trasllat de la demanda a municipis com Terrassa, Sabadell, l'Hospitalet o Badalona, entre d'altres. Aquest interès està elevant també els preus tant de venda com de lloguer", apunta l'expert.
Poca oferta de lloguer
Les tendències orientades al lloguer reflecteixen que Catalunya també té les seves característiques pròpies, doncs l'oferta d'habitatges de lloguer ha caigut un 75% en cinc anys, mentre que les rendes pugen més d'un 5% a l'any. "L'escassa seguretat jurídica del mercat, la regulació tan estricta i la pujada de preus a l'hora de vendre una propietat, està portant els propietaris a preferir vendre els seus pisos a arriscar-se a posar-los a lloguer".
Espais exteriors
Analitzant la tipologia d'habitatges, David Gispert apunta que es manté l'interès per habitatges amb més superfície, bona eficiència energètica i espais exteriors, com ara terrasses o jardins. “També es consolida una preferència per promocions ben connectades, però allunyades del centre urbà més dens, a la recerca de més qualitat de vida i una moderació en el preu”.
Tendències mantingudes durant tot l'any
A Aelca assenyalen que aquestes tendències s'aniran repetint durant l'any, “tot i que el mercat comença a mostrar signes d'alentiment en algunes zones de l'interior de Catalunya, les ubicacions amb forta pressió demogràfica o atractiu inversor, com Barcelona i la seva àrea d'influència, continuaran registrant dinamisme. Les perspectives de moderació en tipus d'interès durant la segona meitat de l'any podrien reactivar decisions de compra que havien quedat en pausa, i això reforçaria la inèrcia actual”.
Per al professional, l'habitatge continua considerant-se un actiu refugi davant de la inflació i la incertesa macroeconòmica, fet que manté actiu tant el comprador nacional com l'inversor estranger.
A Keller Williams no esperen canvis importants als factors estructurals que impulsen aquestes tendències (escassetat de sòl, inseguretat jurídica, normativa restrictiva, pressió demogràfica).
Un mercat amb singularitats pròpies
Tot i que Catalunya comparteix tendències amb altres regions d'Espanya, a Aelca conclouen que té singularitats pròpies. "L'elevada demanda estructural al voltant de Barcelona, l'atractiu internacional de la regió, les limitacions físiques mateixes o la dinàmica sobrereguladora de l'administració i les limitacions en la gestió urbanística generen una pressió específica sobre l'oferta que amplifica aquestes tendències". A més, es dóna un component més acusat de demanda inversora a zones costaneres i urbanes amb alta projecció turística o de lloguer.
Leonardo Cromstedt opina que molts d'aquests fenòmens -escassetat d'oferta, preus a l'alça i inseguretat jurídica- s'observen a més ciutats espanyoles, “però a Catalunya es presenten més”. D'una banda, es deu a la forta pressió que introdueix la demanda estrangera i per la paràlisi en la construcció d'obra nova ocasionada per la regulació urbanística local.