El pacte successori amb atribució particular i reserva d'usdefruit és un acord entre una persona i els seus hereus futurs (normalment entre pares i fills), mitjançant el qual s'avança la transmissió de determinats béns en vida. El transmitent cedeix la nua propietat, però es reserva l'usdefruit vitalici, és a dir, el dret a fer servir o llogar el bé mentre visqui. De quina manera incideix a l'àmbit immobiliari?
Aquesta figura s'empara als articles 431-1 a 431-5 del Codi Civil de Catalunya i permet pactar atribucions particulars amb efectes de present o mortis causa, i combinar drets reals com l'usdefruit, regulat als articles 561-1 i següents. "Ara bé, és important aclarir que a Catalunya ja no existeix un règim de "reserves" successòries com al dret comú; el que aquí es configura és una combinació de transmissió parcial amb limitació d'ús, sense que operi cap reserva legal en sentit tècnic", aclareix Abel Marín, advocat i soci de Marín & Mateo Abogados.
Per la seva banda, Jorge Fernández, soci advocat d'AF Legis, destaca que en general els pactes successoris poden ser de present o amb efectes a la mort de l'atorgant de qui procedeixin els béns.
"Al primer dels casos la transmissió té lloc amb l'atorgament del pacte successori, amb la qual cosa aquest acte s'equipara a una donació. En aquest supòsit pot tenir més sentit atorgar un pacte successori d'atribució particular sobre un habitatge, reservant-se un dels atorgants l'usdefruit, de manera que transmet ja a l'afavorit la nua propietat, i l'atorgant titular del bé, en conserva l'usdefruit”, destaca.
Al segon cas, els efectes transmissius es produeixen al moment de la mort. Per tant, i segons Fernández, la transmissió no tindrà lloc fins al moment de la mort, de manera que l'atorgant titular conserva el ple domini de la finca fins al moment de la mort. "Per disposar del ple domini de la finca necessitarà del consentiment de l'afavorit pel pacte successori (el que serà nu propietari en el moment de la mort de l'atorgant) si aquest afavorit va atorgar el pacte successori".
Si l'afavorit no va atorgar el pacte successori, l'atorgant titular del bé necessita el consentiment de la resta dels atorgants del pacte successori. D'altra banda, no s'ha d'ometre que el pacte successori pot ser objecte de nota al marge del full de la finca objecte del mateix.
Quan cal fer el pacte successori amb reserva d'usdefruit
Marín especifica que aquest pacte no és obligatori ni generalitzat, però pot ser útil quan es vol ordenar la successió en vida, facilitar el repartiment del patrimoni familiar o quan convé aprofitar el context fiscal. "És especialment recomanable quan es vol anticipar la propietat sense cedir el control del bé".
"El Codi Civil de Catalunya, a l'article 431-2, contempla aquesta figura com una modalitat contractual, per la qual cosa el seu ús es decideix lliurement per les parts en funció de l'estratègia patrimonial o familiar. No substitueix el testament, però sí que el supera en força jurídica quan està correctament dissenyat".
Fernández incideix que els pactes successoris es diferencien dels testaments en un extrem que té una gran rellevància. Mentre que el testament és essencialment revocable, els pactes successoris, llevat de comptades excepcions, són irrevocables. "Una persona pot fer avui un testament i a les dues hores pot atorgar-ne un de nou revocant l'anterior i així successivament, de forma i manera que fins que mori no es tindrà la certesa de la seva última voluntat. És precisament aquesta certesa la que dóna als pactes successoris un "plus" d'instrument jurídic més atractiu i eficaç per a aquells que volen tenir la certesa que un determinat bé o el conjunt d'una herència anirà per a ells sense que hi hagi sorpreses d'última hora”.
En qualsevol cas, és aplicable a qualsevol bé concret, ja sigui un immoble, valors, vehicle, etc.
Com es fa servir a l'hora de gestionar l'herència d'un habitatge?
Per a l'advocat d'AF Legis, sí que es pot utilitzar a l'hora de gestionar la successió respecte del conjunt dels béns de qualsevol dels atorgants o d'un o més elements concrets. "Si es vol utilitzar aquesta figura per disposar dʻun bé concret com és un habitatge, estaríem al cas dʻun pacte successori dʻatribució particular".
Marín especifica que és un dels seus usos més comuns. "Els progenitors poden transmetre la nua propietat d'un habitatge a un fill o hereu, mentre conserven l'usdefruit. Això els permet continuar vivint-hi o percebent rendes, sense que l'immoble entri al repartiment hereditari futur".
Aquesta atribució particular està regulada a l' art. 431-5 del Codi Civil de Catalunya, i encara que produeix efectes de present, es pot integrar dins del disseny successori més ampli. "Des del punt de vista fiscal, aquesta transmissió pot ser considerada una donació i té conseqüències tant a l'Impost sobre Successions com a l'IRPF, especialment després de la Llei 11/2021", destaca Abel Marín.
Aquest pacte s'ha d'atorgar en escriptura pública davant de notari, i si afecta béns immobles, s'ha d'inscriure al Registre de la Propietat perquè tingui efectes plens enfront de tercers. A més, no és revocable unilateralment, llevat que es pactin causes específiques de resolució.
"La llei permet la modificació o resolució dels pactes successoris mitjançant acord entre les parts (art. 431-6), i també preveu la revocació en casos d'incompliment, ingratitud o canvi substancial de circumstàncies, si així s'ha previst expressament. Per tant, la idea que "no es pot desfer mai" s'ha de matisar jurídicament", aclareix Marín.
Quan és millor fer aquest pacte
Per a Fernández, és convenient atorgar pactes successoris quan el que es pretén és dotar de seguretat i certesa, respecte a quina serà la destinació que tindrà el conjunt d'una herència o alguns béns concrets de l'herència.
Per la seva banda, Abel Marín creu que s'ha de dur a terme quan hi ha claredat. "Quan es té una visió ordenada del patrimoni, i es confia en les persones a qui es transmet. I si a més el context fiscal ho permet, millor. Però no és una figura per improvisar ni per calmar tensions familiars".
El consell de Marín és que aquesta figura no té gaire sentit en patrimonis reduïts. La seva lògica apareix en entorns patrimonials mitjans o elevats, on és possible desprendre's d'una part del bé sense comprometre l'estabilitat del transmitent.
L'advocat destaca que des de la reforma introduïda per la Llei 11/2021 de lluita contra el frau fiscal, els pactes successoris han deixat de ser invisibles per a Hisenda. "Si el beneficiari del pacte ven el bé abans de transcorreguts cinc anys des de la signatura de l'acord o de la mort del transmitent (el que passi abans), tributarà al seu IRPF pel guany patrimonial calculat sobre el valor original d'adquisició del causant, no sobre el valor rebut al pacte. I això pot generar una càrrega fiscal considerable".