
Potser t'has preguntat alguna vegada què fa el Cadastre amb les dades que recopila sobre tots els immobles a Espanya. No és una qüestió menor; és una informació molt valuosa i sensible perquè emmagatzema una gran quantitat de dades de diversa consideració.
En un article anterior, els experts d'Oposytalia assenyalaven que la base de dades cadastral constava d'una part gràfica, amb la informació cartogràfica, i una altra alfanumèrica, amb les dades físiques, jurídiques i econòmiques. Tot allò que identifica el titular cadastral d'un immoble, així com el valor cadastral són dades protegides que el Cadastre no compartirà amb tercers i als quals només té accés aquella persona que es consideri legitimada segons la normativa reguladora. No obstant això, hi ha un aspecte econòmic que sí que és accessible per a tothom i del qual parlarem una altra vegada: el valor de referència.
La resta d'informació (per exemple, la geometria de la parcel·la, l'any de construcció de l'immoble, i fins i tot la fotografia que la Direcció General del Cadastre fa de la façana dels edificis des de la via pública) es consideren dades cadastrals no protegides, per la qual cosa estan lliurement disponibles per a tots els ciutadans a fi de complir amb la transparència i la publicitat que reclama la finalitat tributària del Cadastre.
On puc consultar la informació del Cadastre?
La consulta de la informació cadastral també és universal i gratuïta. Només cal accedir a la Seu Electrònica del Cadastre, un avançat portal amb nombrosos apartats des d'on s'accedeix tant a la dada cadastral oberta com a la protegida i on es poden realitzar tràmits davant del Cadastre i altres gestions.
Dins d'aquesta pàgina, destaca en primer lloc el cercador d'immobles i el visor cartogràfic, que permet consultar qualsevol bé ja sigui mitjançant la referència cadastral, l'adreça o fins i tot mitjançant la navegació pel mapa. En aquest darrer cas, podem fer clic sobre qualsevol zona parcel·lada inscrita al Cadastre: a més de mostrar-se la informació de parcel·la (referència, superfície, adreça, si té o no divisió horitzontal, etc.), apareix també el llistat dels respectius immobles inclosos en aquesta finca, amb les seves referències cadastrals individualitzades i les construccions de què es componen.
En aquesta seu electrònica no estan disponibles els béns immobles gestionats pels cadastres forals. No obstant això, és possible accedir als seus respectius portals d'informació, també pública i gratuïta: a Navarra, al Servei de Riquesa Territorial; la pàgina del Cadastre d'Àlaba; per a Guipúscoa, el seu respectiu portal de Cadastre urbà; i, finalment, l'aplicació del Cadastre de Biscaia.
Tipus de registres a les bases de dades cadastrals
És interessant constatar que, amb caràcter general a tots els cadastres espanyols, es parla sempre de diferents "objectes" emmagatzemats a les seves bases de dades. La Direcció General del Cadastre els denomina "tipus de registres", i -com es deu haver pogut intuir a l'epígraf anterior- són els que ens permeten diferenciar entre parcel·les, immobles, construccions i unitats constructives.
Les diferències són importants, ja que només es pot ser titular cadastral d'immobles o parcel·les, mentre que les construccions aporten informació detallada dels anteriors, i les unitats constructives expliquen com s'agrupen dins una mateixa parcel·la.
De fet, no tots els tipus de registre del cadastre tenen una correspondència gràfica. Per exemple, al visor cartogràfic de la Seu Electrònica del Cadastre, com a unitat espacial més detallada on clicar, només apareixen les parcel·les. No hi ha, però, cap informació gràfica individualitzada sobre les construccions o sobre les unitats constructives. D'altra banda, només per a alguns immobles hi ha arxius disponibles amb la seva definició espacial en planta (perímetre, orientació, etc.), però és una dada experimental que no s'ha desenvolupat per a totes les delegacions territorials del Cadastre.
Normalització conforme a la directiva europea
Efectivament, totes aquestes dades fragmentades i amb diferents estructures d'informació poden fer molt difícil les anàlisis a escala estatal. Com a mostra, les descàrregues massives de dada cadastral que es poden fer a la seu electrònica del Cadastre no inclouen informació de Navarra ni les províncies del País Basc.
Tot i això, sota la directiva europea INSPIRE es troba també disponible un conjunt de dades normalitzat per la DGC per a tot Espanya, però de diferent estructura. En comptes de tenir tipus de registres, tindríem aquí parcel·les cadastrals (que s'inclouen en illes i en polígons) i edificis (complets o diferenciant entre les diferents parts segons les altures), tots ells amb la seva correspondència gràfica. Aquest conjunt de dades es completa amb les adreces, també disponibles als respectius serveis de cartografia cadastral.
I què passa amb les dades protegides?
Les dades protegides del Cadastre, com la titularitat o el valor cadastral, només estan disponibles per als interessats, generalment els mateixos titulars cadastrals. A tall d'exemple, a la seu electrònica del Cadastre (dins l'apartat El meu Cadastre), per a la consulta i certificació de dades cadastrals cal identificar-se mitjançant validació de DNI, certificat digital o servei Cl@ve, per la qual cosa ningú més que el titular té accés a aquesta informació.
Des d'idealista s'ofereix també un servei alternatiu de consulta de la informació cadastral per a tot Espanya, idealista/maps, que reutilitza tots els conjunts de dades públiques disponibles i afegeix la valoració d'immobles estimada (no el valor cadastral) al mercat immobiliari i altres indicadors com els certificats energètics. No vol dir que l'immoble estigui o hagi estat en venda, sinó que només és una altra bona manera d'accedir ràpidament a la dada cadastral oberta i combinar-la amb la realitat immobiliària, i és també un servei totalment gratuït.
Finalment, per als òrgans de les administracions i institucions públiques competents, és possible també donar-se d'alta a la seu electrònica com a usuari registrat per facilitar l'accés a la totalitat de les dades sobre la qual els funcionaris tenen competència.