Barcelona té un problema als carrers. Segons el darrer recompte elaborat per la Fundació Arrels, una entitat que atén i orienta les persones sense llar que viuen als carrers de Barcelona, la capital catalana aglutina més de 1.380 persones en situació de desemparament. El 87 % de les persones que viuen al carrer són homes, el 9 % són dones, l'1,3 % són dones trans i l'1,2 % de gènere no binari, destaca l'informe.
El 13 desembre del 2023 vam localitzar 1.384 persones vivint al carrer a Barcelona, la xifra més alta des que es realitzen recomptes a la ciutat. El 24 % de les persones sense llar es trobava al districte de Ciutat Vella, el 22 % dormia als carrers de l'Eixample, i el 15 i el 14 % pernoctava a la intempèrie als districtes de Sants-Montjuïc i Sant Martí, respectivament.
Segons la fundació, destaca el creixement d'un punt percentual de les dones trans i cis. La diferència entre homes i dones és perquè les dones solen patir altres formes de sensellarisme més invisibilitzades, i quan arriben al carrer, la seva situació sol ser més greu.
Les persones immigrades segueixen sobrerepresentades entre les persones sense llar (74 %), mentre que al padró municipal només són el 29 % del veïnat. "Ser una persona migrant és un factor de risc", segons la fundació.
L'edat mitjana de les persones que viuen al carrer és de 43 anys, un any menys que l'any anterior. Les persones més joves enquestades han nascut a l'estranger: el 37 % de les persones nascudes a països extracomunitaris tenen menys de 35 anys i el 13 %, menys de 25 anys. En comparació, les persones nascudes a Espanya o a països comunitaris menors de 35 anys representen el 16 i el 18 % respectivament; i els menors de 25 anys representen el 3 i el 5 % respectivament.
La gent gran és nascuda majoritàriament a Catalunya i a la resta de l'estat. De mitjana, les persones que entrevistem fa una dècada que viuen a Barcelona i principalment van venir per buscar feina. El 88 % de les persones immigrades extracomunitàries i sense llar només han viscut al carrer a Barcelona.
Repunta el temps d'estada al carrer
De mitjana, les persones que va entrevistar la Fundació Arrels fa quatre anys i cinc mesos que viuen al carrer (la mitjana de l'informe anterior era de quatre anys i quatre mesos). És una mitjana elevada i que encara no ha recuperat el nivell previ a la pandèmia, quan era de tres anys i cinc mesos. La cronificació és especialment greu entre les persones nascudes a Espanya i a l'Europa comunitària, amb cinc anys i vuit mesos, i sis anys i mig, respectivament, de mitjana.
Un habitatge de lloguer ha estat el darrer lloc on han dormit a cobert
L'estudi també revela quin va ser el darrer allotjament d'aquestes persones i per què el van perdre. En un 28 % dels casos, el darrer lloc va ser un habitatge de lloguer i en un 8 % dels casos, un habitatge de propietat. Això vol dir que són persones que tenien un lloc relativament segur on viure i han passat a dormir al carrer.
Per a dues de cada deu persones entrevistades (18 %), el darrer allotjament ha estat un servei institucionalitzat i després han hagut de dormir al carrer.
La pèrdua de feina, els problemes amb la família o la separació de la parella, els problemes relacionats amb l'habitatge i els processos migratoris són els principals motius de pèrdua d'allotjament que han explicat les persones que viuen al carrer a la fundació. Destaca que el 5 % de les persones diu que no ha viscut mai en un habitatge estable.
Els joves, les persones més desateses
Les persones més joves també són també les més desateses: un 56 % dels menors de 25 anys i un 51 % dels menors de 35 anys manifesta no haver rebut atenció social pública o privada en els darrers sis mesos.
Un 15 % de les persones que viu al carrer a Barcelona explica que ha viscut en un centre de protecció a la infància i joventut. Aquest percentatge és del 41 % dels joves de fins a 25 anys que viuen al carrer. Haver viscut en un centre per a nens o joves és un factor de risc de sensellarisme.