Jutges de Barcelona acorden que tallar la llum o l'aigua a una casa ocupada no és delicte de coaccions

El 7 de març passat, els magistrats de les seccions penals de l'Audiència de Barcelona van acordar unificar els criteris d'actuació en el cas de les usurpacions o violació de domicili. Segons el que es va acordar, tallar la llum o l'aigua als habitatges ocupats no es considerarà un delicte de coaccions. Això vol dir que si el propietari d'una casa ocupada decideix donar de baixa “l'alta dels subministraments o l'abonament”, aquest acte no tindrà la valoració de delicte de coaccions.

L'acord dels jutges també preveu que els jutjats de Barcelona no puguin arxivar una denúncia per un delicte lleu d'usurpació d'habitatge sense encarregar prèviament als cossos policials que identifiquin els ocupes de la casa. Es tracta dels coneguts com a "ignorats ocupants", assenyalen fonts judicials a Europa Press, és a dir, persones sense una relació contractual amb el propietari, com les que deixen de pagar el lloguer o la hipoteca i que ocupen la casa. Aquest pas permetrà que el procediment no s'allargui en el temps fins que no s'ordeni el sobreseïment.

En definitiva, aquest acord permet que el cas no es pugui arxivar si abans no s'hi ha personat la policia perquè esbrini qui són els autors del delicte, ja que això permetria estudiar si es tracta de persones vulnerables i oferir-los els recursos pertinents.

Les ocupacions d'habitatges tornen a créixer

Les dades del Ministeri d'Interior reflecteixen que durant el 2024 es van comptabilitzar 16.426 fets al conjunt del país. Durant el 2023 van ser 15.289, i això significa un increment interanual del 7,4 %. Es tracta de la tercera xifra més elevada de la sèrie històrica que va arrencar el 2010, només superada per les registrades el 2021 (17.274) i el 2022 (16.765), i de la tornada a la tendència a l'alça després de dos anys consecutius de descensos.

Aquests números inclouen dades de denúncies registrades pels cossos de seguretat de l'Estat, com la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i policies autonòmiques i locals, però no tenen en compte els casos que es resolen de manera extrajudicial (bé sigui a través d'un pagament econòmic o d'una empresa de desocupació); i deixen una mitjana diària de 45 ocupacions il·legals d'habitatges a Espanya, amb Catalunya com la comunitat amb més volum de casos i Barcelona com la província més afectada.

De fet, la regió catalana va comptar un total de 7.009 fets d'usurpació i violació de domicilis el 2024, cosa que representa el 42,6 % del total estatal. És a dir, en aquesta autonomia hi ha més de 42 de cada 100 delictes d'aquestes característiques.

El termini per desallotjar un ocupa bat rècords

Al tancament del 2023, el termini mitjà per fer fora un okupa d'un habitatge es va quedar prop dels 24 mesos, sumant el període mitjà dels procediments dels Jutjats de Primera Instància i els de les Audiències Provincials, en cas de recurs.

Segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el període mitjà dels procediments verbals possessoris per ocupació il·legal d'habitatges als Jutjats de Primera Instància i d'Instrucció Civil es va situar en 12 mesos el 2023 (i 10,6 mesos el 2012). En l'últim lustre, el termini pràcticament s'ha triplicat (en 2018, la mitjana en el conjunt d'Espanya es trobava en 4,9 mesos).

A aquests temps mitjans cal afegir-hi el que triguen les apel·lacions de sentències a les audiències provincials en procediments civils, en cas d'apel·lació, la mitjana de les quals ja es troba en 11,2 mesos.

Més enllà de la mitjana espanyola, els terminis judicials per poder desallotjar un ocupa d'un habitatge amb una sentència ferma difereixen en funció de cada comunitat. Castella i Lleó i Múrcia són les que registren els períodes mitjans més llargs, mentre que Navarra i Aragó tenen els més reduïts.