Barcelona compra un edifici tapiat a Gràcia per més de 2 milions

L'Ajuntament de Barcelona ha decidit treure pit amb la compra d'un edifici tapiat al barri del Camp d'en Grassot, a Gràcia, per un import de 2,16 milions d'euros, incloent-hi rehabilitació. L'immoble, situat al passatge d'Alió número 21, compta amb onze pisos buits distribuïts entre planta baixa i quatre altures. Durant anys ha estat en estat d'abandó, fins al punt d'haver de ser desallotjat per motius de salubritat i seguretat. Ara es converteix en “peça clau” per augmentar el parc de vivenda pública de la ciutat.

L'operació s'emmarca a l'anomenat Pla Viure, el gran pla del consistori per ampliar l'habitatge públic a cop de talonari. És un programa amb un pressupost de 156 milions d'euros i que preveu adquirir fins a 1.500 pisos a diferents barris de Barcelona. La idea és clara: com que resulta gairebé impossible construir en zones denses i amb risc de gentrificació, l'Ajuntament es dedica a comprar blocs sencers o pisos solts per destinar-los al lloguer social.

Sobre el paper sona ambiciós: l'edifici de Gràcia, com tants d'altres que es van sumant al pla, passarà a augmentar el Registre de Sol·licitants d'Habitatge amb Protecció Oficial. El consistori insisteix a més que el preu pagat, 3.902 euros per metre quadrat, és un 20 % inferior al valor mitjà del barri, que supera els 4.800 euros.

Però més enllà de les xifres, el problema és evident: es tracta d'un bloc tapiat, degradat i buit, cosa que significa que encara caldrà invertir en obres, permisos i rehabilitació abans que una sola família hi pugui entrar a viure. Ajuntament insisteix que amb aquest tipus d'operacions es combat l'especulació i es frena l'expulsió de veïns dels barris de sempre.

Barcelona arrossega des de fa dècades un dèficit estructural de vivenda pública. Mentre que a la majoria de països europeus el parc d'habitatge social ronda entre el 15 % i el 30 % del total, a la capital catalana amb prou feines arriba al 2 %. Aquesta escassetat converteix cada adjudicació en un degoteig insuficient davant d'una demanda desbordada: milers de famílies registrades esperen anys que els toqui una oportunitat d'accedir a un pis amb lloguer assequible.

L'Ajuntament ha intentat revertir aquesta situació amb programes de construcció, adquisició i mobilització de pisos buits, però la realitat és que el ritme és lent i les necessitats creixen molt més de pressa. Entre la manca de sòl disponible, l'escalada de preus i les resistències burocràtiques, Barcelona continua molt lluny de garantir un parc públic que actuï com a autèntic regulador del mercat.