Catalunya estudia limitar la compra d'habitatge per invertir i el sector tem un “atac a la propietat privada”

Catalunya torna a situar-se com a laboratori de polítiques d'habitatge i aquesta setmana posarà en marxa un dels debats més controvertits dels darrers anys: la possible prohibició de comprar pisos per invertir, cosa que el Govern i els Comuns anomenen compra especulativa. La iniciativa es formalitzarà amb la creació d'un grup de treball conjunt entre l'Executiu català i el grup parlamentari dels Comuns, tot just un mes després que el president de la Generalitat, Salvador Illa, ordenés a la consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, estudiar aquesta via. "Tot el que es pugui fer amb cert realisme per garantir l'habitatge com un dret, ho farem", va afirmar Illa aleshores.

El moviment, però, no ha estat anunciat pel Govern, sinó pel portaveu dels Comuns, David Cid, el grup del qual ha registrat al Parlament una proposició de llei per limitar l'adquisició d'habitatge quan no sigui destinada a residència habitual. No és la primera vegada que el partit d'Ada Colau capitalitza mesures pactades amb l'Executiu català, fins al punt que al sector immobiliari s'ha instal·lat la impressió que els seus sis diputats influeixen de manera decisiva en el rumb de la política residencial.

Després de l'anunci, la consellera Paneque va confirmar la posada en marxa del grup de treball, en què també participaran experts externs. La primera reunió tindrà lloc demà al Departament de Territori, amb la presència de l'equip de Paneque i la diputada dels Comuns Susanna Segòvia, i servirà per analitzar l'informe encarregat a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Ambdues parts volen accelerar el procés i han fixat trobades setmanals amb la intenció de tenir conclusions durant el primer trimestre del 2026. Paneque va insistir que cal “explorar quines altres polítiques” es poden aplicar “amb l'objectiu que els habitatges construïts a Catalunya es destinin de manera preferent a ús residencial o d'ús habitual”.

La mesura se sumaria al paquet de polítiques que el Govern ja està desplegant: ampliació del parc públic, límits al lloguer, enduriment del règim sancionador i creació del registre de grans tenidors. Aquest últim havia d'entrar en vigor a finals de novembre, però l'aplicació s'endarrerirà uns dies per introduir ajustaments que en reforcin la seguretat jurídica després del període d'exposició pública. Els canvis obligaran a obrir una segona exposició, més breu, de set dies.

Totes aquestes iniciatives busquen alleujar la crisi residencial que viu Catalunya, on l'accés a l'habitatge s'ha convertit en la principal preocupació dels ciutadans, segons l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió. La tensió és especialment aguda al mercat del lloguer.

Així i tot, la possibilitat de limitar la compra d'habitatge per invertir ha encès les alarmes d'empreses i promotors, que consideren errònia la direcció del Govern i alerten de l'impacte que tindria, per exemple, en operacions de compra per rehabilitar. Alguns actors del sector parlen fins i tot d'un atac “a la propietat privada”. Ara com ara, toca esperar: el grup de treball que arrenca demà serà l'encarregat de determinar fins on pot arribar la regulació i quins efectes tindria sobre el mercat.