Madrid i Barcelona tenen encara molt que aportar al negoci immobiliari. Ambdues ciutats es posicionen com les principals d’Europa per invertir en propietats comercials, segons l’índex d’Iberian Commercial Property Monitor, elaborat per la RICS i que ahir va presentar a Madrid, a les oficines de CMS Albiñana&Suárez de Lezo. A més, segons l’informe, les previsions d’inversió en aquest tipus d’actius han millorat a Europa en el segon trimestre de l’any.
Segons la RICS, les perspectives dels inversors que van participar en l’última enquesta d’aquest panell, que serveix de base a algunes de les estimacions que elabora el Fons Monetari Internacional, situen a Madrid i Barcelona entre les capitals europees preferides per invertir, juntament amb Amsterdam i Budapest, i per davant de Londres, Berlín, París, Dublín i Milà.
Per tipus d’actius, la inversió en oficines en les zones prime de les capitals continua concentrant el major interès dels inversors per sobre del sòl logístic i el retail. “A Espanya segueix havent-hi molts diners i possibilitats d’inversió”, explica Eduardo Fernández-Cuesta, president de la RICS a Espanya i soci d’Arcano Real State, “i, tot i que és cert que l’economia s’està refredant una mica, seguim creixent per sobre de la mitjana europea”.
Segons l’opinió de Pedro Abella, responsable de H.I.G. Capital, “la reestructuració bancària a Espanya ha estat molt positiva per afavorir un nou cicle immobiliari a l’alça.” Segons el seu judici, continua havent-hi ganes d’invertir en actius immobiliaris posats a la venda per Sareb (Societat de Gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancària), igual que en actius hotelers i oficines. “Espanya és un dels nostres països prioritaris”, assenyala.
Pel que fa a les operacions, els experts asseguren que “que els gegants com Blackstone o Lone Star, inclosos players locals com Colonial, apostin per tancar noves compres corporatives a Espanya ajuda a fer que el sentiment i l’activitat del mercat sigui bona i frenètica. Les operacions s’estan tancant a dues velocitats: mentre que els compradors d’industrial estan anant a totes per bon producte, en altres negocis com el residencial, retail o oficines, els temps són més llargs, ja que les oportunitats estan sent més complexes”, sosté Alvaro Otero, soci d’Immobiliari de CMS Albiñana&Suárez de Lezo.
Pel que fa a la ubicació d’aquests actius, el prime mana, però cada cop hi ha menys producte d’aquest tipus. “Ara que aquest tipus d’actius escasseja, ens veiem obligats a potenciar eixos secundaris, que poc a poc es converteixen en locomotores de la nostra activitat”, segons explica Javier Kindelán, director general de Valuation Advisory per a Europa Continental de CBRE.
“De totes maneres, si no hi ha prime, el creem nosaltres: un bon actiu no només es troba a la Castellana o a Passeig de Gràcia”, explica Otero, “ara no només es mira la ubicació, sinó també la qualitat del producte”.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.